Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

Continua llegint

Judy

 L’infern darrere l’arc de Sant Martí

judyimbd
cartell/imbd.com

Rupert Goold porta al cinema la història de l’actriu Judy Garland, famosa per haver interpretat d’adolescent el paper protagonista d’El màgic d’Oz (The Wizard of Oz) (1939). El film ens mostra aquesta etapa de la seva vida que es va veure marcada pel seguit d’exigències del productor i per les seves interferències en la vida social i  personal de l’actriu. El film se centra en els concerts que va fer Judy a Londres l’any 1968. També ens mostra com va acabar caient en  l’alcoholisme i el tabaquisme. Una bona pel·lícula, amb una interpretació excel·lent de Renée Zellweger, que no acaba d’harmonitzar les dues històries paral·leles: el flashback del rodatge d’El màgic d’Oz (The Wizard of Oz) (1939)  i els concerts de Judy Garland a Londres.

Continua llegint

Jojo Rabbit

El feixisme és per a nens petits

jojorabitimbd
cartell/imb.com

Taika Waititi escriu i dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “Caging Skies” de Christine Leunens. El film se situa durant el nazisme a Alemanya, i el protagonista és Jojo “Rabbit” Betzler, un nen de deu anys, que té un amic imaginari molt especial: Hitler. La història és una crítica, a través de l’humor negre, del nazisme i el feixisme.  Una sàtira política, en la qual només els nens poden creure que hi ha races inferiors o superiors. També s’hi afegeix un discurs contra la violència i la guerra, però amb moments massa dolços.  En conclusió, un molt bon film que demostra que, fins i tot, el nazisme es pot tractar a través de l’humor.

Continua llegint

…El Laberinto del Fauno (2006)

ellaberintodelfaunoimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de novembre de 2019  podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 3 més.

El film se situa l’any 1944 a Espanya després d’acabar la Guerra Civil. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare Carmen (Ariadna Gil), embarassada, es traslladen a un petit  poble.  Allà Ofelia conviurà amb el seu nou padrastre, Vidal (Sergi López), un capità de la Policia Armada amb qui la seva mare s’ha casat en segones núpcies. Ofelia, guiada per un insecte que sembla una fada, descobreix a prop de la seva nova casa un laberint i allà troba un faune (Doug Jones) que afirma que ella és una princesa i que fa molt temps que l’estan esperant. Però, li avisa que per tornar al seu regne màgic haurà de superar tres proves.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler situar l’acció  l’any 1944: “Crec que aquest va ser un moment bastant peculiar. El 1944, els aliats havien derrotat al feixisme i Espanya va haver de veure com els guanyadors la deixaven de banda. Per aquest motiu jo voldria en la meva pel·lícula contraposar dues coses brutalment oposades. D’una banda, l’absoluta manca de llibertat, encarnada per Vidal (Sergi López) i el feixisme; i, d’altra, la imaginació d’un infant“. Un film en què es deixen veure les grans qualitats de Guillermo del Toro com a director i guionista.

Director: Guillermo del Toro

Guionista: Guillermo del Toro

Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo, Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo

….El Laberinto del Fauno (2006)

ellaberintodelfaunoimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de març de 2018, podreu veure a FdF a les 22:20 aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 3 més.

El film se situa l’any 1944 a Espanya després d’acabar la Guerra Civil. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare Carmen (Ariadna Gil), embarassada, es traslladen a un petit  poble.  Allà Ofelia conviurà amb el seu nou padrastre, Vidal (Sergi López), un capità de la Policia Armada amb qui la seva mare s’ha casat en segones núpcies. Ofelia, guiada per un insecte que sembla una fada, descobreix a prop de la seva nova casa un laberint i allà troba un faune (Doug Jones) que afirma que ella és una princesa i que fa molt temps que l’estan esperant. Però, li avisa que per tornar al seu regne màgic haurà de superar tres proves.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler situar l’acció  l’any 1944: “Crec que aquest va ser un moment bastant peculiar. El 1944, els aliats havien derrotat al feixisme i Espanya va haver de veure com els guanyadors la deixaven de banda. Per aquest motiu jo voldria en la meva pel·lícula contraposar dues coses brutalment oposades. D’una banda, l’absoluta manca de llibertat, encarnada per Vidal (Sergi López) i el feixisme; i, d’altra, la imaginació d’un infant“. Un film en què es deixen veure les grans qualitats de Guillermo del Toro com a director i guionista.

Director: Guillermo del Toro

Guionista: Guillermo del Toro

Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo, Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo

La ladrona de libros (The Book Thief)

La innocència enmig de l’horror

cartell/impawards.com
cartell/impawards.com

Aquesta pel·lícula de Brian Percival tracta sobre la crema de llibres en l’Alemanya nazi. Ho fa des del punt de vista d’una nena òrfena, filla d’una militant comunista, que es dedica a salvar els llibres recordant-los i recitant-los. El film, tot i que parteix d’una bona història acaba caient massa en el sentimentalisme fàcil i explica  poc el moment històric en què se  situa l’acció.

Continua llegint

La por

Quan els silencis ho expliquen tot

Cartelll/filmaffinity.com
cartell/filmaffinity.com

El director català Jordi Cadena ens mostra la violència de gènere i les seves conseqüències en l’àmbit familiar d’una manera molt subtil, però molt directa. El film explica la història d’una família, amb un pare maltractador, una dona que vol fugir, un fill adolescent que coneix aquesta situació i una nena petita i innocent enamorada del seu pare. Una pel·lícula que no perd en cap moment l’interès amb un misteriós enterrament.com a fil conductor.

Continua llegint