…Shakespeare in Love (1998)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de febrer de 2023, podreu veure a TV3 a les 15:46 aquesta pel·lícula de John Madden. Va guanyar 7 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El guió mostra com William Shakespeare va escriure “La tragèdia de Romeu i Julieta”.

El film se situa a Londres l’any 1593. El protagonista és el jove dramaturg William Shakespeare (Joseph Fiennes) que ha d’escriure una obra de teatre per eixugar els seus deutes com ha promès al seu soci Philip Henslowe (Geoffrey Rush). De moment, ja té un títol provisional “Romeu i Ethel, la filla del pirata”. La seva inspiració final serà Lady Viola De Lesseps (Gwyneth Paltrow). Lady Vilola estima tant a l’escriptor que es disfressarà d’home per interpretar el paper de Romeu en la seva obra.

El director va explicar en una entrevista: “vam fer (amb l’equip de rodatge i producció) tota la recerca que podíem imaginar, en termes del material i la informació que hi havia disponible sobre la vida de Shakespeare (…)Tom (Stoppard) va reunir cada peça d’informació que es coneixia sobre Shakespeare, en el guió“. Una molt bona pel·lícula romàntica que aconsegueix un objectiu complicat: la sensació de transmetre l’esperit de William Shakespeare i un gran amor pel teatre.

Director: John Madden

Guionistes: Marc Norman, Tom Stoppard

Repartiment: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Tom Wilkinson, Colin Firth, Ben Affleck, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams, Daniel Brocklebank, Rupert Everett, Joe Roberts

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’agost de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

…Desayuno con diamantes (Breakfast at Tiffany’s) (1961)

cartell/imbd.com

Avui, dia 13 de setembre de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Blake Edwards. Es basa en la novel·la homònima de Truman Capote.

La protagonista de la pel·lícula és Holly Golightly (Audrey Hepburn). Una jove alegre i innocent que viu a Nova York i que gaudeix de la vida esmorzant cada dia al davant de la joieria Tiffany & Co i que cada dia va a visitar a la presó el mafiós Sally Tomato (Alan Reed).  Un dia en el seu edifici hi va a viure l’escriptor Paul Varjack (George Peppard). Entre els dos sorgirà una història d’amor marcada pel desig de Holly de trobar un marit milionari com el polític brasiler José da Silva Pereira (José Luis de Vilallonga).

Un film que no s’entendria sense la mítica banda sonora de Henry Mancini. Una banda sonora que inclou la magnífica interpretació d’Audrey Hepburn de la cançó “Moon River” composta per Johnny Mercer i amb música del propi Henry Mancini. Una comèdia romàntica que ja s’ha convertit en tot un clàssic i que mostra el procés de maduració de la protagonista Holly Golightly centrada en les coses superficials com els diamants, però que no presta atenció en el que és realment important.

Director: Blake Edwards

Guionista: George Axelrod

Repartiment: Audrey Hepburn, George Peppard, Patricia Neal, Buddy Ebsen, Martin Balsam, Mickey Rooney, José Luis de Vilallonga, John McGiver

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

cartell/imbd.com

Avui, dia 30 d’agost de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

…Cyrano de Bergerac (1990)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 d’agost de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Jean-Paul Rappeneau. Es basa en la novel·la homònima d’Edmond Rostand, inspirada de lluny en la vida de l’escriptor i filòsof Cyrano de Bergerac.

El film se situa a París l’any 1640. Cyrano de Bergerac (Gérard Depardieu) és un poeta amb un nas llarg, acomplexat per la seva lletjor i enamorat de la seva cosina, Madeleine Robin “Roxana” (Anne Brochet). Però, ella, en canvi, està boja d’amor per Christian de Neuvillette (Vincent Pérez). Christian no és bo en l’art de la paraula i encarrega a Cyrano que l’ajudi a escriure poemes a Roxana…

Un film que va guanyar, entre molts altres premis, el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Una obra audiovisualment brillant i una molt bona adaptació de la novel·la d’Edmond Rostand.

Director: Jean-Paul Rappeneau

Guionistes: Jean-Claude Carrière, Jean-Paul Rappeneau

Repartiment: Gérard Depardieu, Vincent Pérez, Anne Brochet, Jacques Weber, Roland Bertin, Joseane Stoleru, Philippe Volter, Philippe Morier-Genoud, Pierre Maguelon

Las cosas que decimos, las cosas que hacemos (The Things We Say, the Things We Do)(Love Affair(s)) (Les Choses qu’on dit, les choses qu’on fait)

L’amor té més de dues cares

cartell/imbd.com

Emmanuel Mouret dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amor i sobre com l’atzar influeix en les nostres relacions sentimentals. Els protagonistes principals són l’escriptor Maxime i Daphné. Maxime, amb una crisi de creativitat, decideix anar a visitar el seu cosí François. Aquest, però, està fora de viatge per feina, i Maxime conviurà durant uns dies amb la parella de François, Daphné, qui està embarassada de tres mesos. Maxime i Daphné aprofitaran la seva trobada per explicar-se les seves respectives vides amoroses. A partir d’aquí, la narració entrellaça totes les històries en què sobresurten grans reflexions sobre la vida, el destí, l’amor i les relacions sentimentals. Una pel·lícula que va de menys a més i que aconsegueix transmetre una màgia especial.

…La vida dels altres (The Lives of Others) (Das Leben der Anderen) (2006)

cartell/imbd.com

Avui, dia 2 de maig de 2021, podreu veure a TV3 a les 15:40 aquesta pel·lícula de Florian Henckel von Donnersmarck. Va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

La narració se situa a la República Democràtica d’Alemanya comunista l’any 1984. El protagonista és Gerd Wiesler (Ulrich Mühe), capità dels serveis secrets, la Satsi. Un dia rep una missió que li canviarà la vida: espiar la parella formada pel prestigiós escriptor Georg Dreyman (Sebastian Koch) i l’actriu Christa-Maria Sieland (Martina Gedeck).

El director va explicar en una entrevista com se li va ocórrer idea del guió: “Va ser durant hivern 1997, durant el meu primer any a l’escola de cinema de Munic, estava estirat a terra escoltant música. Vaig començar a pensar en com Lenin: va dir una vegada al seu millor amic que no podia escoltar la seva sonata de piano favorita tantes vegades com li agradaria, perquè el feia posar nerviós i perquè la música li feia més difícil colpejar despietadament els caps de la gent. (…) De sobte, em va arribar una imatge: un home amb auriculars, en un àtic ombrívol i depriment, escoltant secretament els seus enemics“. Un gran thriller, profund i ple de grans reflexions, en una de les millors pel·lícules del cinema alemany modern i que descriu un tema tan d’actualitat amb les xarxes socials actuals com és la falta de privacitat.

Director: Florian Henckel von Donnersmarck

Guionista: Florian Henckel von Donnersmarck

Repartiment: Ulrich Mühe, Martina Gedeck, Sebastian Koch, Ulrich Tukur, Thomas Thieme, Hans-Uwe Bauer, Volkmar Kleinert, Matthias Brenner, Charly Hübner, Herbert Knaup, Marie Gruber, Bastian Trost, Thomas Arnold, Martin Brambach, Paul Faßnacht, Werner Daehn, Paul Maximilian Schüller, Susanna Kraus, Hubertus Hartmann, Volker Michalowski, Ludwig Blochberger, Hinnerk Schönemann, Michael Gerber, Hildegard Schroedter, Inga Birkenfeld, Gitta Schweighöfer, Fabian von Klitzing, Kai Ivo Baulitz

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. També reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc i negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

…El tercer hombre (The Third Man) (1949)

cartell/imbd.com

Avui, dia  15 de setembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Carol Reed. Es basa en la novel·la homònima de Graham Greene. El 1999 el British Film Institute el va considerar la millor pel·lícula anglesa de tots els temps.

El film se situa l’any 1947 a Viena, quan acabava de començar la Guerra Freda. L’escriptor Holly Martins (Joseph Cotten) hi arriba per trobar-se amb el seu amic Harry Lime (Orson Welles). Justament, però, es descobreix que Harry Lime ha mort atropellat.  La policia li fa saber a Holly que el seu amic estava implicat en el mercat negre. També coneixerà la dona d’en Harry, l’actriu Anna Schmidt (Alida Valli). Tot i això, hi ha un petit detall que no encaixa i que decidirà investigar Holly: la majoria dels testimonis situen dos homes en el lloc on es va produir l’accident, tanmateix, altres van veure un tercer home…

El director va explicar en una entrevista les dificultats que va tenir per rodar a Viena: “Vaig patir molta oposició per anar a rodar-hi. En aquells dies, hom no portava els actors a la ubicació. (…) Els actors que vam utilitzar de nit no funcionaven de dia i viceversa“. Un signe del temps en què es va dur a terme la realització en un film, del qual es diu que la participació d’Orsoll Welles no es va limitar simplement a la interpretació.  Un clàssic del cinema negre amb tocs de romanticisme que compta amb l’excel·lent banda sonora d’Anton Karas.

Director: Carol Reed

Guionista: Graham Greene

Repartiment: Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard, Orson Welles, Bernard Lee, Paul Hörbiger, Ernst Deutsch, Siegfried Breuer, Erich Ponto, Wilfrid Hyde-White, Hedwig Bleibtreu