Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Dumbo

L’elefantet volador

cartell/imbd.com

Tim Burton dirigeix una nova versió de Dumbo, el relat de Helen Aberson amb els dibuixos de Harold Pearl, amb la producció de Disney, aquest cop canviant els dibuixos animats per actors reals. La narració se situa l’any 1919 en el circ dels Medici. Milly  i Joe, dos nens que han perdut la seva mare per culpa d’una malaltia,  formen part de la família del circ. El seu pare, Holt torna de la Primera Guerra Mundial, on va perdre  un braç. Max Medici, el propietari del circ, compra una femella d’elefant embarassada. Un cop neix la cria, s’adonen que té unes orelles molt grans. En el primer espectacle de l’animal, s’organitza un caos que acaba fins i tot amb un mort. Ben aviat, Milly i Joe descobriran que aquesta cria d’elefant pot volar i li posaran el nom de Dumbo. Això farà que el magnat de l’espectacle V. A. Vandevere decideixi comprar el circ dels Medici per poder comptar amb Dumbo. Una història, on els límits entre la ciència i la màgia hi és present, així com un missatge de respecte cap als animals. La lliçó de la història vol ser que tots tenim un gran potencial i podem ser capaços de tot el que volem sense ajuda dels nostres pares o tutors. El film pateix la gran contradicció que suposa combinar dos conceptes tan diferents com l’estil burtonià i el de Disney: una narració massa “normal” per ser de Tim Burton i massa fosca per l’estil habitual de Disney.