Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Continua llegint

Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

Continua llegint

…Super 8 (2011)

super8cartellimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 20 de novembre de 2020, podreu veure a DMax a les 22:00 aquest film de J.J. Abrams. Una obra produïda per Steven Spielberg amb un títol que fa referència a les càmeres Súper-8, que van estar de moda a finals dels setanta i a començaments dels vuitanta.

La pel·lícula se situa l’any 1979 i comença quan Joe Lamb (Joel Courtney) i els seus amics estan rodant un film de zombis amb la seva càmera Súper-8.  Mentre ho fan, un tren descarrila i amb l’accident queda alliberat un ésser estrany…

El director J.J. Abrams va explicar en una entrevista que la idea original de la pel·lícula era reflectir el temps en què ell i els seus amics rodaven petites filmacions amb la seva càmera Súper-8. En aquella època, figures com Steven Spielberg i les pel·lícules de monstres usuals en aquells anys van influir molt en aquest director. En conclusió, una obra que transpira amor pel cinema.

Director: J.J. Abrams

Guionistes: J.J. Abrams.

Repartiment: Joel Courtney, Riley Griffiths, Elle Fanning, Ryan Lee, Gabriel Basso, Zach Mills, Kyle Chandler, Ron Eldard, Noah Emmerich, David Gallagher, Glynn Turman, Amanda Michalka

Un amigo extraordinario (A Beautiful Day in the Neighborhood)

L’heroi del barri

unamigoextraodinarioimbd
cartell/imbd.com

Marielle Heller fa un biopic diferent sobre el presentador de televisió Fred Rogers. Va ser el presentador d’un dels programes infantils de més èxit dels Estats Units, “Mister Rogers’ Neighborhood,” del 1968 al 2001. Per fer-ho, es basa en l’article que va escriure Tom Junod,”Can You Say…Hero?” a la revista Esquire. El film explica la relació que es va establir entre Tom Junod i Fred Rogers amb motiu de l’article. La narració opta per donar més èmfasi als missatges de Fred construint el personatge de Lloyd Vogel en substitució de Tom Junod. Un personatge que serveix per contraposar un Fred Rogers que representa la felicitat, mentre Lloyd metaforitza la tristesa i la ràbia davant les circumstàncies personals adverses. Una narració que ens parla sobre la vida, l’amistat i sobre com afrontar els mals moments. El missatge clar de la pel·lícula és que s’han de valorar totes les coses positives que tenim. El film, amb un ritme lent i irregular, aconsegueix transmetre la barreja justa de màgia i realisme que requeria la història.

Continua llegint

…El Laberinto del Fauno (2006)

ellaberintodelfaunoimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de novembre de 2019  podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 3 més.

El film se situa l’any 1944 a Espanya després d’acabar la Guerra Civil. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare Carmen (Ariadna Gil), embarassada, es traslladen a un petit  poble.  Allà Ofelia conviurà amb el seu nou padrastre, Vidal (Sergi López), un capità de la Policia Armada amb qui la seva mare s’ha casat en segones núpcies. Ofelia, guiada per un insecte que sembla una fada, descobreix a prop de la seva nova casa un laberint i allà troba un faune (Doug Jones) que afirma que ella és una princesa i que fa molt temps que l’estan esperant. Però, li avisa que per tornar al seu regne màgic haurà de superar tres proves.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler situar l’acció  l’any 1944: “Crec que aquest va ser un moment bastant peculiar. El 1944, els aliats havien derrotat al feixisme i Espanya va haver de veure com els guanyadors la deixaven de banda. Per aquest motiu jo voldria en la meva pel·lícula contraposar dues coses brutalment oposades. D’una banda, l’absoluta manca de llibertat, encarnada per Vidal (Sergi López) i el feixisme; i, d’altra, la imaginació d’un infant“. Un film en què es deixen veure les grans qualitats de Guillermo del Toro com a director i guionista.

Director: Guillermo del Toro

Guionista: Guillermo del Toro

Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo, Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo

…Super 8 (2011)

super8cartellimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 20 de setembre de 2019,  podreu veure a FdF a les 22:40 aquest film de J.J. Abrams. Una obra produïda per Steven Spielberg amb un títol que fa referència a les càmeres Súper-8, que van estar de moda a finals dels setanta i a començaments dels vuitanta.

La pel·lícula se situa l’any 1979 i comença quan Joe Lamb  (Joel Courtney) i els seus amics estan rodant un film de zombis amb la seva càmera Súper-8.  Mentre ho fan, un tren descarrila i amb l’accident queda alliberat un ésser estrany…

El director J.J. Abrams va explicar en una entrevista que la idea original de la pel·lícula era reflectir el temps en què ell i els seus amics rodaven petites filmacions amb la seva càmera Súper-8. En aquella època, figures com Steven Spielberg i les pel·lícules de monstres usuals en aquells anys van influir molt en aquest director. En conclusió, una obra que transpira amor pel cinema.

Director:  J.J. Abrams

Guionistes:  J.J. Abrams.

Repartiment: Joel Courtney, Riley Griffiths, Elle Fanning, Ryan Lee, Gabriel Basso, Zach Mills, Kyle Chandler, Ron Eldard, Noah Emmerich, David Gallagher, Glynn Turman, Amanda Michalka

It. Capítulo 2 (It.Chapter 2)

La por a recordar

itcapitulo2
cartell/imbd.com

Andy Muschietti dirigeix la segona part d’It, basada en la novel·la de Stephen King. La novel·la parla d’un monstre que segresta i mata nens i nenes a la ciutat de Derry. Només un grup de joves autoanomenats “El club dels perdedors” aconsegueix parar-lo. Vint-i-set anys després, ja adults, el monstre torna. Mike, un dels adolescents d’aquest club, obsessionat amb el monstre, ja de gran, decideix tornar-los a reunir a tots per acabar amb “la cosa”, que es presenta amb moltes formes com ara la del malèfic pallasso Pennywise. Està convençut que el  pot guanyar amb un ritual dels nadius americans, el Ritual de Chüd. Tot això serveix d’excusa per parlar-nos del pes de la memòria perquè com es diu en el monòleg del principi de la narració: “som allò que volem oblidar”. Una memòria que sovint ens falla o només recordem els mals moments. A més a més, també inclou una crítica a la societat (americana) del segle XXI.  Tot i això, el guió es fa en alguns moments massa previsible i en barreja d’excel·lents amb escenes clarament innecessàries en una pel·lícula de por amb tocs d’humor.

Continua llegint

La profesora de parvulario (The Kindergarten Teacher)

L’art de l’educació

thekindergatenteacher.jpg
cartell/imbd.com

Sara Colangelo escriu i dirigeix aquesta adaptació d’una pel·lícula homònima israeliana del 2014. El film explica com una professora de parvulari, Lisa Spinelli, escolta com un alumne seu, Jimmy, recita un poema mentre espera per ser recollit.  Lisa que assisteix a classes de poesia, plagiarà les obres del nen en els seus propis treballs de poesia. La història ens parla sobre un món materialista que no sap apreciar l’art i on els pares prefereixen que els seus fills siguin esportistes abans que artistes. També com el currículum educatiu no està dissenyat per potenciar el talent artístic dels alumnes. A més a més, és un retrat d’un conflicte generacional entre uns pares que somiaven en un món millor en la seva època hippie i uns fills i filles, aparentment, despreocupats pel món que els envolta. Un film interessant que passa de ser gairebé un assaig sobre l’educació i l’art a un thriller psicològic, però que no aprofita tot el seu potencial.

Continua llegint

Dumbo

L’elefantet volador

dumboimbd.jpg
cartell/imbd.com

Tim Burton dirigeix una nova versió de Dumbo, el relat de Helen Aberson amb els dibuixos de Harold Pearl, amb la producció de Disney, aquest cop canviant els dibuixos animats per actors reals. La narració se situa l’any 1919 en el circ dels Medici. Milly  i Joe, dos nens que han perdut la seva mare per culpa d’una malaltia,  formen part de la família del circ. El seu pare, Holt torna de la Primera Guerra Mundial, on va perdre  un braç. Max Medici, el propietari del circ, compra una femella d’elefant embarassada. Un cop neix la cria, s’adonen que té unes orelles molt grans. En el primer espectacle de l’animal, s’organitza un caos que acaba fins i tot amb un mort. Ben aviat, Milly i Joe descobriran que aquesta cria d’elefant pot volar i li posaran el nom de Dumbo. Això farà que el magnat de l’espectacle V. A. Vandevere decideixi comprar el circ dels Medici per poder comptar amb Dumbo. Una història, on els límits entre la ciència i la màgia hi és present, així com un missatge de respecte cap als animals. La lliçó de la història vol ser que tots tenim un gran potencial i podem ser capaços de tot el que volem sense ajuda dels nostres pares o tutors. El film pateix la gran contradicció que suposa combinar dos conceptes tan diferents com l’estil burtonià i el de Disney: una narració massa normal” per ser de Tim Burton i massa fosca per l’estil habitual de Disney.

Continua llegint

Roma

Com un record d’infantesa

romacuarónimbd
cartell/imbd.com

Alfonso Cuarón dirigeix aquesta pel·lícula sobre Cleo, una criada, que treballa en una casa de classe alta Roma, barri de Ciutat de Mèxic, en els anys setanta.  Mèxic es trobava en el final del Miracle Mexicà de desenvolupament econòmic del país. La pel·lícula representa un vell record d’infantesa i el particular homenatge del director mexicà a les criades que se situa en aquesta primera etapa de la seva vida on la imaginació, la televisió i el cinema ja formaven part del seu dia a dia. Però, la protagonista és Cleo, una heroïna anònima que ha de lluitar contra tota mena d’adversitats a causa de la complexitat urbana i social del barri de Roma. Una excel·lent obra que converteix la senzillesa en pura poesia audiovisual per mostrar els sentiments dels protagonistes.

Continua llegint