…Seven (Se7en) (1995)

cartellsevenimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 28 de gener de 2021, podreu veure a LaSexta les 22:30 aquesta pel·lícula de David Fincher. Va estar nominada a l’Oscar al Millor Muntatge.

El film comença quan el detectiu Somerset (Morgan Freeman), a punt de jubilar-se, i el jove David Mills (Brad Pitt) investiguen una sèrie d’assassinats comesos per un psicòpata. Ben aviat, descobriran que tots tenen un mateix patró: mata la gent que creu que ha comès algun dels set pecats capitals.

El director va explicar en una entrevista que el film  parla sobre com tractes el mal  i sobre com no te’l pots treure de  sobre. Tot un thriller clàssic amb un final impactant.

Director: David Fincher

Guionista: Andrew Kevin Walker

Repartiment: Brad Pitt, Morgan Freeman, Gwyneth Paltrow, Kevin Spacey, John C. McGinley, Richard Roundtree, R. Lee Ermey, Leland Orser, Richard Schiff, Julie Araskog, Mark Boone Junior, Daniel Zacapa, Richard Portnow, Bob Stephenson, John Cassini, Lennie Loftin, Reg E. Cathey, Michael Massee

…El nombre de la rosa (The Name of the Rose) (Der Name der Rose) (Le nom de la rose) (1986)

elnombredelarosaimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 14 de desembre de 2020, podreu veure a 8tv a les 21:59  aquest film de Jean-Jacques Annaud. Es basa en la novel·la homònima d’Umberto Eco.

La pel·lícula se situa en el segle XIV i comença quan el frare franciscà Guillem de Baskerville (Sean Connery) i el seu aprenent  Adso de Melk (Christian Slater) viatgen a Itàlia  per investigar la mort del novici franciscà Adelmo d’Otranto. Una mort que va acompanyada d’un seguit de desaparicions de monjos…

El director va definir la seva pel·lícula, no com una adaptació, sinó com un “palimpsest” en diverses entrevistes com aquesta. O dit d’una altra manera, agafar “l’esperit” del llibre i convertir-lo en un espectacle audiovisual, ja que les “emocions cinematogràfiques” i les “emocions literàries” són molt diferents. Una bona versió de la novel·la que aconsegueix una gran ambientació de l’època  i que compta amb la magistral interpretació de Sean Connery (a.c.s).

Director: Jean-Jacques Annaud

Guionistes: Andrew Birkin, Gérard Brach, Howard Franklin, Alain Godard

Repartiment: Sean Connery, Christian Slater, F. Murray Abraham, Michael Lonsdale, Valentina Vargas, Ron Perlman, Feodor Chaliapin Jr., William Hickey, Volker Prechtel, Leopoldo Trieste, Helmut Qualtinger, Elya Baskin, Michael Habeck, Urs Althaus, Vernon Dobtcheff, Andrew Birkin

…La escopeta nacional (1978)

cartell/imbd.com

Avui, dia 13 de novembre de 2020 podreu veure a La2 a les 22:15 aquesta pel·lícula de Luis García Berlanga. Forma part de la trilogia de la família Leguineche juntament amb Patrimonio Nacional (1981) i Nacional III (1982). Per fer-la, es va basar en les caceres del dictador Francisco Franco.

El film se situa el 1972 durant els anys finals de la dictadura franquista. Jaume Canivell (José Sazatornil), un empresari català de porters electrònics per edificis viatja a Madrid amb la seva secretaria i amant Mercè (Mónica Randall) per assistir una cacera que ha pagat a la finca”Los Tejadillos”, però organitzada pels senyors marquesos de Leguineche, sobretot per Don José (Luís Escobar). Un dels assistents a l’acte serà el ministre d’Indústria Álvaro (Antonio Ferrandis). Una cacera on passaran tota mena de coses rares…

El director va subratllar en una entrevista que el film es va rodar l’any 1978 quan hi ha haver el canvi de poder entre els falangistes i els tecnòcrates en plena Transició. A més a més, explica que el guió es basa en l’anècdota d’un dia en què el ministre Fraga Iribarne i el dictador Francisco Franco van anar de cacera i, accidentalment, Fraga va disparar a la filla del dictador. Berlanga, a més a més, va voler reflectir com en aquelles reunions s’hi feien grans negocis i hi assitia tothom qui volia tenir poder. Una pel·lícula que mostra perfectament tant el règim franquista com, sobretot, el seu final.

Director: Luis García Berlanga

Guionistes:Rafael Azcona, Luis García Berlanga

Repartiment:José Sazatornil, Luis Escobar, Antonio Ferrandis, José Luis López Vázquez, Rafael Alonso, Agustín González, Mónica Randall, Laly Soldevila, Félix Rotaeta, Amparo Soler Leal, Luis Ciges, Chus Lampreave, Bárbara Rey, Luis Politti

Corpus Christi (Boże Ciało)

La fe dels conversos

cartell/imbd.com

El director polonès Jan Komasa dirigeix aquest film sobre un jove delinqüent que acaba de sortir d’un reformatori i que es fa passar per sacerdot d’un petit poble. La narració comença quan el protagonista surt en llibertat condicional del reformatori per anar a treballar en una serradora d’un poble. Però, a última hora decideix no presentar-s’hi i va a parar a una església. Per una sèrie de confusions, el prenen pel nou sacerdot. Ben aviat, descobrirà que el poble està traumatitzat i marcat per un accident on van morir sis joves. La narració tracta diversos temes, com el verdader significat de la fe, la dissonància entre el missatge religiós i el que predica l’Església catòlica i la hipocresia individual i col·lectiva davant la vida. De fet, tots els personatges són impostors, d’una manera o altra. A més a més, tots els protagonistes cerquen la redempció i la pau. Un molt bon film, en algun moment irregular, que aconsegueix atrapar-te en aquesta història d’impostors i d’impostura.

Continua llegint

…El dia de la bestia (1995)

cartell/imbd.com

Avui, dia 16 d’octubre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:15 aquesta pel·lícula d’Álex de la Iglesia. Va guanyar 6 premis Goya.

L’acció se situa l’any 1995. La narració comença arran del fet que el sacerdot basc Àngel Berriatúa (Álex Angulo) es pensa que ha trobat un missatge de l’Apocalipsi segons Sant Joan anunciant que l’Anticrist: naixerà el 25 d’octubre del 1995 a Madrid. El sacerdot comptarà amb l’estranya ajuda de l’aficionat al death metal José María (Santiago Segura) per intentar trobar el lloc exacte del naixement.

El director va explicar en una entrevista d’on li va venir la inspiració per dur a terme la pel·lícula: “el germen de film ve de la nostra fascinació per La maledicció del diable (La noche del demonio) (Night of the Demon) (1957) de Jacques Tourneur (…) La pel·lícula en el fons és una partida d’un joc de rol”. Una obra que va marcar un abans i un després en la carrera d’Álex de la Iglesia, que té un gran ritme narratiu i que amb el temps s’ha convertit en una pel·lícula de culte del gènere.

Director: Álex de la Iglesia

Guionistes:Álex de la Iglesia, Jorge Guerricaechevarría

Repartiment:Álex Angulo, Santiago Segura, Armando de Razza, María Grazia Cucinotta, Terele Pávez, Saturnino García, Nathalie Seseña, Jimmy Barnatan, Jaime Blanch, Antonio Dechent, El Gran Wyoming, Manuel Tallafé, Antonio de la Torre, Juan y Medio, Mario Ayuso, Enrique Villén, David Pinilla, Ignacio Carreño, Pololo, David Gil, Aitor Fernández, Javier Manrique, Carlos Lucas, Rosa Campillo, Francisco M. Summers, Ramón Agirre, Def Con Dos, César Strawberry

…Esplendor en la hierba (Splendor in the Grass) (1961)

cartelll/imbd.com

Avui, dia 22 de setembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula d’Elia Kazan. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Original.

El film se situa en un poble de Kansas l’any 1928. La narració explica la història d’amor entre Dean “Deanie” Loomis (Natalie Wood), de família més aviat pobra, i de Bud Stamper (Warren Beatty), d’una família rica. El film mostra les vicissituds de la seva història amor amb el crack de la borsa del 29 i la consegüent crisi econòmica com a taló de fons final…

El director va explicar en una entrevista que la pel·lícula tractava sobre la perversió del somni americà. Un magnífic drama que reflecteix molt bé la mentalitat dels pobles de l’interior dels Estats Units.

Director: Elia Kazan

Guionista:William Inge

Repartiment:Natalie Wood, Warren Beatty, Pat Hingle, Audrey Christie, Barbara Loden, Zohra Lampert, Sandy Dennis, Phyllis Dillier, Gary Lockwood

Las niñas

De nena a dona

cartelll/imbd.com

Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys 90, però li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.

Continua llegint

Tenet

Els espies del temps

tenet

cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquesta pel·lícula sobre espies i viatges en el temps. El Protagonista treballa per a la CIA quan aquesta li encarrega, a través de l’organització Tenet, indagar l’origen d’unes bales que es mouen a la inversa. Després d’una sèrie d’investigacions descobreix que l’oligarca rus Andrei Sator n’és el distribuïdor. El Protagonista haurà  d’impedir els plans d’Andrei per destruir el món, i, per fer-ho haurà d’esbrinar la relació entre les bales d’Andrei i els viatges en el temps. La narració, però, s’acosta més a la típica pel·lícula d’espies que als clàssics del subgènere de viatges en el temps. Una narració que ens parla de la identitat com a concepte difús, ja que tots portem una màscara preconfigurada pel nostre passat. També la religió i la filosofia hi són presents. El film està molt ben construït audiovisualment, però arriba un moment en què el fet que l’argument es basi en moviments endarrere a través del temps pot arribar a  confondre l’espectador.

Continua llegint

Els espies del temps

tenet

cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquesta pel·lícula sobre espies i viatges en el temps. El Protagonista treballa per a la CIA quan aquesta li encarrega, a través de l’organització Tenet, indagar l’origen d’unes bales que es mouen a la inversa. Després d’una sèrie d’investigacions descobreix que l’oligarca rus Andrei Sator n’és el distribuïdor. El Protagonista haurà  d’impedir els plans d’Andrei per destruir el món, i, per fer-ho haurà d’esbrinar la relació entre les bales d’Andrei i els viatges en el temps. La narració, però, s’acosta més a la típica pel·lícula d’espies que als clàssics del subgènere de viatges en el temps. Una narració que ens parla de la identitat com a concepte difús, ja que tots portem una màscara preconfigurada pel nostre passat. També la religió i la filosofia hi són presents. El film està molt ben construït audiovisualment, però arriba un moment en què el fet que l’argument es basi en moviments endarrere a través del temps pot arribar a  confondre l’espectador.

Continua llegint

…La cinta blanca (The White Ribbon) (Das weisse Band ) (2009)

cartell/imbd.com

Avui, dia 5 de setembre de 2020, podreu veure a 8tv a les 22:11 aquesta pel·lícula de Michael Haneke. Va guanyar el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa.

El film se situa l’any 1913, a punt de començar la Primera Guerra Mundial, a Alemanya, concretament a Eichwald. Un poble on trobem, entre d’altres, un capellà (Burghart Klaußne) que fa portar els nens una cinta blanca per recordar-los que han perdut el camí de la virtut. El metge (Rainer Bock), aparentment bona persona, abusa sexualment de la seva filla. El baró (Ulrich Tukur) maltracta els seus treballadors. La vida del poble canviarà per una sèrie de desgràcies i incidents misteriosos…

El director va explicar en una entrevista perquè va decidir situa l’acció en un poble: “Crec que sempre és als llocs “petits” on s’assagen els esdeveniments més grans, en termes del clima espiritual i moral. La meva idea bàsica era explicar la història d’un grup de nens que creuen en la veritat absoluta que els seus pares i educadors els han imposat. Es tornen inhumans nomenant-se a si mateixos com a jutges d’aquells que no viuen del que prediquen. Es converteix un ideal en una ideologia, i tots aquells que s’hi oposen o que són neutrals poden ser vistos com a enemics.” Una molt bona narració que explica el brou de cultiu que va permetre el naixement del nazisme a Alemanya.

Director: Michael Haneke

Guionista: Michael Haneke

Repartiment:Susanne Lothar, Ulrich Tukur, Leonard Proxauf, Burghart Klaußner, Josef Bierbichler, Steffi Kühnert, Michael Schenk, Janina Fautz, Michael Kranz, Marisa Growaldt, Roxane Duran, Christian Friedel, Leonie Benesch, Rainer Bock, Maria-Victoria Dragus, Ursina Lardi

Papicha, sueños de libertad

Moda valenta

papicha

cartell/imbd.com

La directora Mounia Meddour ens explica la lluita  per la llibertat de les dones d’Algèria en els anys 90 durant la Guerra Civil Algeriana. Ho fa a través de la perspectiva de Nedjma ‘Papicha’, una jove universitària estudiant de francès, que somia en ser dissenyadora de moda, De moment, es dedica a fer haiks, una peça tradicional algeriana i somia en fer la seva pròpia desfilada de moda…Però, es troba en un context on cada cop es permet fer  menys coses a les dones i se’ls exigeix que es quedin a casa i portin el nicab. El film és una gran reivindicació de la llibertat enfront de qualsevol tirania, sobretot religiosa. A la vegada, però, mostra com hi ha diverses maneres de viure i entendre qualsevol religió, i que l’extremisme treu el pitjor de cadascú. Un bon film que en molts moments li falta força. Malgrat això, es converteix en tota una crida a la llibertat individual i col·lectiva i que descriu molt bé el context  en el qual se situa.

Continua llegint