Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Nope

Quan la imatge ho és tot

cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por que comença quan dos germans, que es dediquen a ensinistrar cavalls pel cinema, descobreixen que el poble on viuen passen coses rares. Per començar, el seu pare mort en circumstàncies estranyes i un dels animals desapareix. Finalment, intenten fer-se famosos gravant una mena d’OVNI que creuen que és el culpable de tots aquests esdeveniments. La narració és una excusa per parlar de l’addicció a les imatges de la societat actual i també una crítica a la utilització dels animals per a la televisió i al cinema, molt sovint sense respectar-los i amb pèssimes condicions per la seva salut. Un molt bon film que va agafant força i interès a mesura que avança la història. També combina el precinema amb el cinema actual i el terror més antic amb el més modern.

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’agost de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

…Dolor y gloria (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de juliol de 2022, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Pedro Almodóvar. Va estar nominada als Oscars a Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa i a Millor Actor per Antonio Banderas.

El film és considerat una autobiografia d’Almodóvar. El seu alter ego és Salvador Mallo (Antonio Banderas). Un director de cinema en crisi que recorda la seva infantesa (de jove interpretat per Asier Flores) a Paterna a València quan vivia amb la seva mare Jacinta (Pénelope Cruz) i el seu pare Venancio (Raúl Arévalo). També el seu primer gran amor, el seu veí Eduardo (César Vicente) que li ensenya a llegir i a escriure. En paral·lel, el veiem avui dia quan està a punt d’assistir a la reestrena de la seva pel·lícula Sabor. Per això, hi convida l’estrella d’aquella pel·lícula amb qui es va barallar fa temps, Alberto Crespo (Asier Etxeandia).

El director, però, va matisar en una entrevista que no només es basa en experiències personals pròpies: “És una suma d’experiències i el personatge d’Antonio Banderas, igual que els d’Asier Etxeandia i Leonardo Sbaraglia, reprodueixen situacions que han tingut relació amb mi, però que no porten darrere nom i cognoms. Són una mica personatges Frankenstein, éssers creats a partir d’uns altres i el resultat d’haver agafat d’aquí i d’allà; coses que m’han ocorregut, que he sentit o que hi era present quan van passar.” Un film que retrata perfectament, tanmateix, la vida d’aquest director i també tota una època i una manera de fer en una pel·lícula que serveix per entendre la filmografia del director en què es troben tots els seus temes més recurrents.

Director: Pedro Almodóvar

Guionista: Pedro Almodóvar

Repartiment: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Leonardo Sbaraglia, Julieta Serrano, Nora Navas, Asier Flores, César Vicente, Raúl Arévalo, Neus Alborch, Cecilia Roth, Pedro Casablanc, Susi Sánchez, Eva Martín, Julián López, Rosalía, Francisca Horcajo

…Ha nacido una estrella (A Star is Born) (1954)

cartell/imbd.com

Avui, dia 6 de juny de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula musical de George Cukor. Es basa en el film de 1937 amb guió de Dorothy Parker, Alan Campbell i dirigida per William A. Wellman .

El protagonista de la pel·lícula és Norman Maine (James Mason). Norman és un actor amb la seva carrera en declivi i amb greus problemes amb l’alcohol. Un dia Norman va a veure una actuació de la cantant Esther Blodgett (Judy Garland). Norman intervé en l’espectacle sense voler a causa del seu estat etílic. Esther afirma que allò forma part de la funció i salva Norman davant l’opinió pública. Norman descobreix el talent interpretatiu d’Esther i n’impulsa la seva carrera com a actriu a Hollywood amb el nom de Vicki Lester. A més a més, s’enamoren i es casen. A mesura que Esther es va fent famosa, Norman cau en una depressió més profunda…

El director va explicar en una entrevista: “La pel·lícula era massa llarga en la seva forma original, però Moss Hart (la guionista) i jo la podríem haver tallat de tal manera que els talls no haguessin estat perceptibles (…) La manera en què finalment vam tallar el film em va molestar”. Tot i això, es tracta d’una bona versió del film de 1937, on destaca per sobre de tot una brillant Judy Garland.

Director: George Cukor

Guionista:  Moss Hart

Repartiment: Judy Garland, James Mason, Jack Carson, Charles Bickford, Tommy Noonan, Amanda Blake, Lucy Marlow, Irving Bacon, Hazel Shermet, Paul Bryar, Mae Marsh, James Brown, Al Hill, John Saxon, Frank Ferguson, Pat O’Malley, Bess Flowers, Leon Alton, Willis Bouchey, Frank Puglia, Harold Miller, Joan Shawlee, Jack Mower

…La invención de Hugo (Hugo) (2011)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de juny 2022, podreu veure a Paramount a les 21:55 aquesta pel·lícula de Martin Scorsese. Es basa en el llibre “The Invention of Hugo Cabret” de Brian Selznick. Va guanyar 5 Oscars.

La narració se situa a París l’any 1931. El protagonista és Hugo Cabret (Asa Butterfield. Amb el seu pare (Jude Law) intenten arreglar un autòmat. Un dia el seu pare mort de sobte i ha d’anar a viure amb el seu oncle Claude (Ray Winstone). Claude es dedica a reparar els rellotges de l’estació de París-Montparnasse. Un dia Claude desapareix i Hugo intenta robar en una botiga de joguines. És descobert pel seu propietari, George (Ben Kingsley). Finalment, Hugo treballarà en aquesta botiga, on també hi ha la fillastra de George, Isabelle (Chloë Grace Moretz). Quan aconsegueix arreglar l’autòmat, Hugo i Isabelle descobreixen que projecta pel·lícules, la primera, Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune) (1902) de Georges Méliès. A partir d’aquí, Hugo i Isabelle viuran una sèrie d’aventures amb el cinema com a protagonista.

El director va definir en una entrevista la fantasia de la pel·lícula: “No és realment una pel·lícula de fantasia. No és un tipus de fantasia com Les Cròniques de Nàrnia (Chronicles of Narnia), Harry Potter o El senyor dels anells (Lord of the Rings) (…) Definiria aquest tipus de fantasia com a viscerals. Es pretén percebre esdeveniments o persones com a molt, molt reals (…)En canvi, en aquesta pel·lícula la fantasia és molt real, però està al teu cap i al teu cor. Té a veure amb els mecanismes, ja siguin els rellotges, els interiors, les locomotores, els trens, l’autòmat, amb el funcionament interior d’aquests objectes”. Aquest film, però, per sobre de tot és una gran declaració d’amor al cinema, un homenatge al cinema (mut), al seu naixement i als creadors del setè art.

Director: Martin Scorsese

Guionista:  John Logan

Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese

…Rifkin’s Festival (2020)

cartell/imbd.com

Avui dia 7 de maig de 2022, podreu veure a TV3 a les 15:41 aquesta pel·lícula de Woody Allen. Es va presentar en la secció oficial, fora de concurs, en el Festival de Sant Sebastià i el va obrir.

La narració està relatada per Mort Rifkin (Wallace Shawn), professor de cinema i escriptor frustrat, mentre li explica al seu psicòleg l’experiència que va viure en el Festival de Sant Sebastià. Hi va arribar amb la seva dona Sue (Gina Gershon) que portava la publicitat de la nova pel·lícula del director Philippe (Louis Garrel), amb qui va mantenir una relació sentimental. Tenia problemes de cor i va anar a veure la doctora Jo Rojas (Elena Anaya), recomanat per un seu amic. Mort es va enamorar d’aquesta doctora amb qui compartien el gust pel cinema d’autor europeu de Truffaut, Bergman i Fellini.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Woody Allen

Guionista: Woody Allen

Repartiment: Wallace Shawn, Gina Gershon, Elena Anaya, Louis Garrel, Christoph Waltz, Sergi López, Richard Kind, Nathalie Poza, Douglas McGrath, Steve Guttenberg, Enrique Arce, Tammy Blanchard, Damian Chapa, Georgina Amorós, Yan Tual, Bobby Slayton, Andrea Trepat, Ben Temple, Luz Cipriota, Karina Kolokolchykova, Elena Sanz, Carmen Salta, Manu Fullola, Isabel García Lorca, Ken Appledorn, Rick Zingale, Godeliv Van den Brandt, Natalia Dicenta, Stephanie Figueira, Nick Devlin, Yuri D. Brown, John Sehil, Itziar Castro

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Belfast

Com un record d’infantesa

cartell/imbd.com

Kenneth Branagh escriu i dirigeix aquesta pel·lícula autobiogràfica, situada a la seva Belfast natal. El protagonista és el seu alter ego, Buddy. Buddy és un nen d’una família protestant que viu en un barri catòlic, en ple enfrontament entre aquestes dues comunitats, a Irlanda del Nord. Buddy és un gran aficionat del cinema i del futbol, que té com a ídol l’irlandès Danny Blanchflower del Totentham Hotspur anglès. El seu gran amor secret és una companya de classe, la catòlica Catherine. Tot això marcat, inevitablement, pel conflicte d’Irlanda del Nord… La narració ens parla de la infantesa enmig de conflictes (bèl·lics), i com aquests acaben afectant, inevitablement, les criatures. Un molt bon film en blanc-i-negre que desprèn nostàlgia i un gran amor pel cinema, però que en alguns moments se situa en la línia entre la comèdia i la frivolització del conflicte.