Blonde

Norma i la misogínia de Hollywood

cartell/imbd.com

Andrew Dominik adapta la novel·la homònima de Joyce Carol Oates, que narra la curta vida de l’actriu i icona del cinema Norma Jeane, coneguda com a Marilyn Monroe. Per començar, la seva infantesa amb la seva mare que patia greus problemes mentals i sense saber qui era el seu pare. Posteriorment, la seva complicada vida com a actriu ja famosa, amb els seus tres matrimonis i les seves múltiples relacions sentimentals. La narració retrata perfectament la misogínia de Hollywood i com les actrius, en molts casos, eren tractades com a simples objectes (sexuals). A més a més, mostra com Los Angeles estava plena de gent que practicava tota classe d’abusos. Una pel·lícula que no acaba d’aprofitar el bon material original que té i es perd amb un excessiu metratge per cercar la morbositat. D’altra banda, no mesura prou la importància dels diferents episodis de la vida de Marilyn. En tot cas, cal destacar la interpretació d’Ana de Armas.

Un amigo extraordinario (A Beautiful Day in the Neighborhood)

L’heroi del barri

cartell/imbd.com

Marielle Heller fa un biopic diferent sobre el presentador de televisió Fred Rogers. Va ser el presentador d’un dels programes infantils de més èxit dels Estats Units, “Mister Rogers’ Neighborhood,” del 1968 al 2001. Per fer-ho, es basa en l’article que va escriure Tom Junod,”Can You Say…Hero?” a la revista Esquire. El film explica la relació que es va establir entre Tom Junod i Fred Rogers amb motiu de l’article. La narració opta per donar més èmfasi als missatges de Fred construint el personatge de Lloyd Vogel en substitució de Tom Junod. Un personatge que serveix per contraposar un Fred Rogers que representa la felicitat, mentre Lloyd metaforitza la tristesa i la ràbia davant les circumstàncies personals adverses. Una narració que ens parla sobre la vida, l’amistat i sobre com afrontar els mals moments. El missatge clar de la pel·lícula és que s’han de valorar totes les coses positives que tenim. El film, amb un ritme lent i irregular, aconsegueix transmetre la barreja justa de màgia i realisme que requeria la història.