Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

Continua llegint

Close

Amistats d’infantesa

cartell/imbd.com

Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat i la transició de la infància a l’adolescència, amb l’homosexualitat com a tema de fons. L’excusa: Leó i Rémi són dos amics als qui el començament de la secundària canviarà per sempre la seva relació. Tot es trasbalsarà quan li passa una cosa greu a Rémi... Aquest fet divideix la narració en dues parts ben diferenciades: la primera abans d’aquest succés i la segona quan se’n veuran les conseqüències. El tema principal del film és com el pas de la infantesa a l’adolescència pot capgirar la vida i les relacions de les persones. A més a més, ens mostra com l’homosexualitat és un tema encara tabú entre molts joves d’avui en dia que no l’accepten i cauen en l’homofòbia, sobretot quan es troben en grup. Un molt bon film, on no s’ensenya tot en imatges, un fet que en algun moment fa que costi d’entendre la narració. Això també és, a la vegada, la seva millor virtut: silencis que parlen i que criden més fort que qualsevol diàleg.

Continua llegint

…E.T. el extraterrestre (E.T.: The Extra-Terrestrial) (1982)

ETelextraterrestre.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 21 de maig de 2022, podreu veure a Neox a les 22:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va guanyar 4 Oscars.

La pel·lícula explica l’arribada d’un petit extraterrestre (Pat Welsh) a la Terra. El jove Elliott (Henry Thomas) el descobreix en un barri de Califòrnia. La seva colla la componen el seu  germà Michael (Robert MacNaughton) i els seus amics Greg  (K. C. Martel), Steve (Sean Frye) i Tyler (C. Thomas Howell). Elliot i l’extraterrestre es començaran a comunicar i a fer-se amics. No compten, tanmateix, que el govern vol trobar l’extraterrestre.

El director va afirmar en una entrevista què volia aconseguir amb ET: “Volia que fos una pel·lícula sobre ‘llàgrimes’ i  ‘solitud’, si existeix tal cosa. Crec que hi ha, sobre tota la resta, esperança (…)L‘esperança és que el personatge d’Elliott i la criatura visquin molt millor després de tenir aquesta experiència i que essencialment sempre estaran junts. Tenen una connexió. Es veu en la transferència de sentiments que té lloc en la primera trobada entre ET i Elliot. Poden estar a tres milles de distància (…) Però no crec que els sentiments estiguin limitats per la distància. Crec que els sentiments són infinits. I realment ho crec en el meu cor“. Un film que compta amb la ja mítica banda sonora de John Williams i que conté escenes que ja han passat a la història del cinema com el grup d’adolescents protagonistes volant amb les seves bicicletes amb l’extraterrestre. Una obra mestra que ja s’ha convertit en tot un clàssic.

Director: Steven Spielberg

Guionista: Melissa Mathison

Repartiment: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak, David M. O’Dell, Richard Swingler, Frank Toth, Robert Barton, Michael Darrell, David Berkson, David Carlberg, Milt Kogan, Alexander Lampone, Rhoda Makoff, Richard Pesavento, Tom Sherry, Susan Cameron, Will Fowler Jr., Barbara Hartnett, Diane Lampone

CODA : Los sonidos del silencio

El SOS dels pescadors i dels sords

cartell/imbd.com

Siân Heder dirigeix aquesta pel·lícula que és un remake de la pel·lícula francesa La familia Bélier (La Famille Bélier) (2014). La protagonista és la jove Ruby Rossi, filla oient de pares sords i l’única de la família amb capacitat de sentir. Una família que té un vaixell, amb el qual es dediquen al negoci de la pesca. Ruby comença l’optativa de coral a l’institut. El seu professor li descobreix un gran potencial i, per això, l’anima a anar una de les millors escoles de música dels Estats Units. Ruby tindrà el debat intern sobre si quedar-se a ajudar els seus pares i el seu germà a continuar el negoci familiar o intentar complir el seu somni de ser cantant. La narració conté un missatge de socors de dos col·lectius sovint oblidats: el dels pescadors i el dels sords. En ambdós casos tenen unes necessitats que la societat normalment ignora. A més a més, també reflexiona sobre què significa comunicar-se amb els altres, i les diferents maneres que hom té de fer saber els seus sentiments. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, amb un guió previsible.

Continua llegint

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Continua llegint

…E.T. el extraterrestre (E.T.: The Extra-Terrestrial) (1982)

ETelextraterrestre.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 11 de febrer de 2022, podreu veure a Neox a les 22:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va guanyar 4 Oscars.

La pel·lícula explica l’arribada d’un petit extraterrestre (Pat Welsh) a la Terra. El jove Elliott (Henry Thomas) el descobreix en un barri de Califòrnia. La seva colla la componen el seu  germà Michael (Robert MacNaughton) i els seus amics Greg (K. C. Martel), Steve (Sean Frye) i Tyler (C. Thomas Howell). Elliot i l’extraterrestre es començaran a comunicar i a fer-se amics. No compten, tanmateix, que el govern vol trobar l’extraterrestre.

El director va afirmar en una entrevista què volia aconseguir amb ET: “Volia que fos una pel·lícula sobre ‘llàgrimes’ i ‘solitud’, si existeix tal cosa. Crec que hi ha, sobre tota la resta, esperança (…)L‘esperança és que el personatge d’Elliott i la criatura visquin molt millor després de tenir aquesta experiència i que essencialment sempre estaran junts. Tenen una connexió. Es veu en la transferència de sentiments que té lloc en la primera trobada entre ET i Elliot. Poden estar a tres milles de distància (…) Però no crec que els sentiments estiguin limitats per la distància. Crec que els sentiments són infinits. I realment ho crec en el meu cor“. Un film que compta amb la ja mítica banda sonora de John Williams i que conté escenes que ja han passat a la història del cinema com el grup d’adolescents protagonistes volant amb les seves bicicletes amb l’extraterrestre. Una obra mestra que ja s’ha convertit en tot un clàssic.

Director: Steven Spielberg

Guionista: Melissa Mathison

Repartiment: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak, David M. O’Dell, Richard Swingler, Frank Toth, Robert Barton, Michael Darrell, David Berkson, David Carlberg, Milt Kogan, Alexander Lampone, Rhoda Makoff, Richard Pesavento, Tom Sherry, Susan Cameron, Will Fowler Jr., Barbara Hartnett, Diane Lampone

…El viatge de la Marta (Staff only) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia  19 de març de 2021, podreu veure a TV3 a les 22:47 aquest film de Neus Ballús. Va estar nominada a Millor Pel·lícula als Premis Gaudí.

El film comença amb el viatge d’en Manel (Sergi López), un pare separat, amb el seu fill Bruno (Ian Samsó) i la seva filla adolescent Marta (Elena Andrada) al Senegal. La Marta té una relació complicada amb el seu pare i s’enamorarà de l’encarregat de gravar el vídeo del viatge, el senegalès Khouma (Diomaye Augustin Ngom). També es farà amiga d’una de les treballadores de l’hotel de luxe on s’allotgen, l’Aissatou (Madeleine C. Ndong)…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directora: Neus Ballús

Guionistes: Neus Ballús, Pau Subirós

Repartiment: Elena Andrada, Sergi López, Ian Samsó, Madeleine C. Ndong, Diomaye Augustin Ngom

…Los cuatrocientos golpes (Los 400 golpes) (The 400 Blows) ( Les Quatre Cents Coups (Les 400 Coups) (1959)

els400cops.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de novembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de François Truffaut.  Va estar nominada a l’Oscar al Millor Guió Original.

El film ens mostra Antoine Daniel (Jean-Pierre Léaud) que té catorze anys. Antoine té una vida complicada: els seus pares, la seva mare Gilberte (Claire Maurier) i el seu padrastre Julien (Albert Rémy) tenen problemes conjugals i té dificultats en el col·legi amb les seves contínues absències i el seu mal comportament. Un dia Antoine decideix fer campana amb el seu amic René (Patrick Auffay). René pensa un pla per escapar-se de la ciutat.

El director va explicar en una entrevista que “una idea central era representar la primera adolescència com un moment de pas difícil i no caure en l’habitual nostàlgia“. Una de les millors pel·lícules de la història  plena de rebel·lia en un film que respira cinema ja des dels títols de crèdit.

Director: François Truffaut

Guionistes: Marcel Moussy, François Truffaut

Repartiment: Jean-Pierre Léaud, Claire Maurier, Albert Rémy, Guy Decomble, Georges Flamant, Patrick Auffay, Jeanne Moreau

…It (2017)

cartellitimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 19 d’octubre de 2020, podreu veure a LaSexta a les 2230 aquesta pel·lícula d’Andy Muschietti. Es basa en la novel·la homònima d’Stephen King.

La pel·lícula comença quan Georgie (Jackson Robert Scott) desapareix en estranyes circumstàncies. Bill (Jaeden Lieberher), el seu germà, coincidint amb més desaparicions decidirà investigar-ho amb el seu nou grup d’amics, “El Club dels Perdedors” format per Bill, Ben (Jeremy Ray Taylor), Beverly (Sophia Lillis),  Mike (Chosen Jacobs),  Edward “Eddie” Kaspbrak (Jack Dylan Grazer), Richard  (Finn Wolfhard) i Stanley (Wyatt Oleff). Tots hauran de combatre el misteriós pallasso “Pennywise” (Bill Skarsgård).

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Andy Muschietti

Guionistes: Chase Palmer, Cary Joji Fukunaga, Gary Dauberman

Repartiment: Bill Skarsgård, Jaeden Martell, Sophia Lillis, Finn Wolfhard, Wyatt Oleff, Jeremy Ray Taylor, Jack Dylan Grazer, Chosen Jacobs, Nicholas Hamilton, Jake Sim, Logan Thompson, Owen Teague, Jackson Robert Scott, Javier Botet, Stephen Bogaert, Stuart Hughes, Geoffrey Pounsett, Megan Charpentier, Isabelle Nelisse, Tatum Lee, Pip Dwyer, Molly Atkinson, Steven Williams, Elizabeth Saunders, Joe Bostick, Ari Cohen, Anthony Ulc, Edie Inksetter, Martha Gibson, Donald Tripe, Liz Gordon, Neil Crone, Janet Porter

Las niñas

De nena a dona

cartell/imbd.com

Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys noranta, tanmateix, li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.

Continua llegint