Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

Continua llegint

…Green Book (2018)

cartell/imb.com

Avui, dia 8 de juny de 2022, podreu veure a TV3 a les 22.07 aquesta pel·lícula de Peter Farrelly. Va guanyar 3 Oscars.

La pel·lícula se situa l’any 1962. Comença ensenyant-nos la vida de Tony “Lip” Vallelonga (Viggo Mortensen) treballant en un club nocturn a Nova York. Aquest club va tancar durant dos mesos per reformes. A causa de la precària situació econòmica de la seva família, Tony, que coneixia molta gent, va començar a cercar feina. Un seu conegut li va fer saber que hi havia un doctor que buscava un xòfer. Tony, finalment, va ser contractat pel pianista Don Shirley (Mahershala Ali), que tenia diversos doctorats i es feia anomenar doctor. El pianista pretenia fer una gira amb el seu grup Don Shirley Trio pel sud profund dels Estats Units, en plena lluita dels negres pels seus drets i quan, encara, la majoria d’establiments no admetien negres. Per això, Tony va haver de portar el llibre “Green Book”, una llista de tots els locals dels Estats Units que sí que admetien negres, per facilitar les coses a Shirley.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Peter Farrelly

Guionistes:  Brian Hayes Currie, Peter Farrelly, Nick Vallelonga

Repartiment: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini, Ricky Muse, David Kallaway, Montrel Miller, Harrison Stone, Mike Young, Jon Michael Davis, Don DiPetta, Mike Hatton, Dimiter D. Marinov, Craig DiFrancia, Gavin Lyle Foley, Randal Gonzalez, Shane Partlow

…Selma (2014)

cartell/collider.com

Avui, dia 23 de març de 2019 podreu veure a La2 a les 21:55 aquesta pel·lícula d’Ava DuVernay.  El film relata la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar amb el Bloody Sunday. Va guanyar l’Oscar a la Millor Cançó per “Glory” i va estar nominada a la Millor Pel·lícula.

La narració se situa el gener de 1965 quan Annie Lee Cooper (Oprah Winfrey) va intentar registrar-se en el cens electoral de Selma (Alabama) per poder votar. El funcionari de torn li va posar tota mena de traves per inscriure-la fins que va poder dir-li que no complia les condicions. El doctor Martin Luther King (David Oyelowo) va decidir  anar-hi per donar suport a la comunitat negra que, a la pràctica, encara no podia exercir el seu dret a vot. Tot això en plenes negociacions amb el president Johnson (Tom Wilkinson) per aconseguir la Llei pels Drets Cívils. Però, Johnson es trobava amb l’oposició del director de l’FBI, J. Edgar Hoover (Dylan Baker) i d’alguns mandataris dels estats del sud com el governador d’Alabama, George Wallace (Tim Roth).

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Ava DuVernay

Guionista: Paul Webb, Ava DuVernay

Repartiment: David Oyelowo, Tom Wilkinson, Carmen Ejogo, Tim Roth, Giovanni Ribisi, Common, Oprah Winfrey, Lorraine Toussaint, André Holland, Alessandro Nivola, Martin Sheen, Cuba Gooding Jr., Dylan Baker, Stephan James, Wendell Pierce, Keith Stanfield, Colman Domingo, Ruben Santiago-Hudson, Stephen Root, Tessa Thompson, Omar Dorsey, Henry G. Sanders, Jeremy Strong

Green Book

En ruta per camins racistes

greenbookimbd
cartell/imbd.com

Peter Farrelly dirigeix aquesta comèdia àcida sobre el racisme. Es tracta d’una road-movie que explica la gira que va fer el cantant afroamericà Don Shirley per l’Amèrica del Sud amb el seu xòfer, Tony “Lip” Vallelonga, d’origen italià.  Durant el trajecte de Nova York fins al sud més profund, es faran paleses les diferències que tenien, no tan sols de raça, sinó també d’educació, cultura i classe social.  De fet,  Don es convertirà en un mestre per a Tony i li ensenyarà a comportar-se i a saber apreciar la música en tota la seva dimensió i, fins i tot, a escriure de manera literària. La narració mostra dues maneres contraposades d’entendre la vida i la cultura. Un bon film, amb moments massa bonistes,  que, amb gran dosi d’humor,  fa una fotografia molt acurada dels Estats Units dels anys seixanta.

Continua llegint

Selma

Més enllà d’imprimir la realitat

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Aquest film d’Ava DuVernay serveix per mostrar-nos els fets de Selma de 1965. Una població d’Alabama (Estats Units) on els negres no podien exercir el dret a vot, tot i ser-los reconegut legalment, a causa d’una Administració que els posava tots els entrebancs possibles. Davant d’aquesta situació, el doctor Martin Luther King va decidir anar-hi per liderar el moviment de protesta. Això va desembocar en la famosa marxa de Selma a Montgomery, que va acabar en la tragèdia del Bloody Sunday. La pel·lícula sap trobar el to just i en cap cas cau en la temptació de la idealització ni del moviment ni de la persona de Martin Luther King. Ens el presenta amb totes les  virtuts i els defectes i des de tots els angles possibles. El film té un problema greu: l’actor protagonista no té prou força, en determinats moments, per interpretar el personatge.

Continua llegint

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? (Qu’est-ce qu’on a fait au Bon Dieu?)

La burgesia benpensant i antiracista (?)

Cartell/impawards.com
cartell/impawards.com

Philippe de Chauveron és el director i coguionista d’aquest film sobre la multiculturalitat i, suposadament, contra els prejudicis racials. El film ens explica la història del matrimoni entre Claude Verneuil i Marie. Les seves tres filles es casen amb un jueu, un musulmà i un xinès. Ara el matrimoni espera que, almenys, la seva filla petita, Laure, es casi amb un francès. La pel·lícula conté alguns gags fàcils i el seu suposat antiracisme acaba caient en la imatge arquetípica sobre totes les religions i races. En cap moment, se surt d’allò que anomenem políticament correcte. Tot i això, té alguns gags bons, quan s’allunya dels tòpics sobre immigració i família.

Continua llegint