Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

Otra ronda (Another Round) (Druk)

Una altra ronda per la vida

cartell/imbd.com

El danès Thomas Vinterberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’alcohol i la vida. L’excusa: quatre professors danesos, tots amb problemes personals i desmotivats per la falta d’implicació dels seus alumnes. Davant d’aquest panorama, decideixen provar les teories del psiquiatre Finn Skårderud que afirma que amb un índex d’alcohol del 0,05 % a la sang, l’ésser humà és més creatiu i està més relaxat. El protagonista principal de la pel·lícula és Martin, el professor d’Història. Martin es troba, abans de començar l’experiment, en un moment complicat: desmotivat per fer classes i amb una vida matrimonial monòtona. La narració té dues capes paral·leles molt ben construïdes: tota una tesi sobre l’alcohol, els seus efectes i sobre com l’han utilitzat grans personatges al llarg de la Història; i una altra que tracta sobre la vida, l’amistat, l’amor, la mort i l’educació. El film, en alguns moments monòtons i repetitius, és un gran producte audiovisual que et convida a viure la vida i el moment, més enllà de les dificultats i tragèdies que es puguin esdevenir.

…Professor Lazhar (Monsieur Lazhar) (2011)

cartell/imbd.com

Avui, dia 30 de setembre de 2017, podreu veure a 8tv a  les 22:00 aquesta pel·lícula de Philippe Falardeau. Una obra que es basa en l’obra de teatre Bashir Lazhar d’Evelyne de la Chenelière.

El film comença quan una professora de Montreal, Martine (Héléna Laliberté), se suïcida penjant-se a classe. Per substituir-la arriba el professor d’origen algerià Lazhar (Mohamed Fellag), amb l’estatus de refugiat. El professor haurà d’ajudar a superar el tràngol als nens.

El director va explicar en una entrevista que el que li agrada del protagonista era que era refugiat, però ho amagava a l’escola. Una bona pel·lícula que tracta temes com ara la immigració o el dol en diverses etapes de la vida.

Director: Philippe Falardeau

Guionista: Philippe Falardeau

Repartiment: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Marie-Ève Beauregard, Vincent Millard, Seddik Benslimane, Louis-David Leblanc, Danielle Proulx, Brigitte Poupart, Jules Philip, Louis Champagne, Daniel Gadouas, Francine Ruel, Sophie Sanscartier

La por

Quan els silencis ho expliquen tot

cartell/filmaffinity.com

El director català Jordi Cadena ens mostra la violència de gènere i les seves conseqüències en l’àmbit familiar d’una manera molt subtil, però molt directa. El film explica la història d’una família, amb un pare maltractador, una dona que vol fugir, un fill adolescent que coneix aquesta situació i una nena petita i innocent enamorada del seu pare. Una pel·lícula que no perd en cap moment l’interès amb un misteriós enterrament.com a fil conductor.

Mud

Quan el riu et fa madurar 

cartell/impwards.com

Aquesta pel·lícula de Jeff Nichols ens parla de la maduresa i de l’amor. El context: dos nens que coneixen un fugitiu i intenten ajudar-lo. Aquest fet canviarà per sempre la vida dels tres protagonistes que viuen a la vora del riu Mississipí. Un film que el seu únic defecte és un ritme, a estones, massa lent.

Fill de Caín

Els límits de la psicologia

cartell/ tarragona21.com

Aquest film de Jesús Monllaó ens parla de la història de Nico Albert, un adolescent violent d’una família de l’alta societat obsessionat amb els escacs. Els seus pares contractaran un psicòleg per ajudar-lo. Un psicòleg que es veurà condicionat per la seva relació anterior amb la mare del noi i la seva condició de gran jugador d’escacs. Aquest és l’argument d’una bona pel·lícula que, tanmateix, no aconsegueix angoixar en cap moment També convida a reflexionar sobre la relació pare-fills  i l’obsessió per l’èxit en la societat. I un tema cabdal: fins a quin punt arriba la capacitat dels psicòlegs per actuar davant la complexitat humana.