D’espècies d’abelles i d’espècies d’humans
Estibaliz Urresola Solaguren dirigeix aquesta pel·lícula sobre la identitat de gènere. El personatge protagonista és Aitor/Cocó/Lucia, un nen de vuit anys que se sent una nena. Aquesta descoberta i acceptació de la pròpia identitat coincideix amb la tornada de la seva mare al seu poble natal. Una narració que tracta sobre la descoberta de la pròpia identitat i com la família pot influir en les decisions personals i professionals de les persones, sobretot en societats on la religió té o ha tingut un paper preponderant. El guió, però, és fonamentalment un cant a la diversitat. Una bona pel·lícula que, tanmateix, li costa molt entrar en la temàtica principal i té un final massa ambigu.
Continua llegint