Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.
La protagonista de la pel·lícula és Sabrina Fairchild (Audrey Hepburn), filla del xòfer Thomas Fairchild (John Williams) de la rica família Larrabe. Sabrina està bojament enamorada de David Larrabee (William Holden), que ja s’ha casat tres vegades. Un dia està a punt de suïcidar-se, fins que li ho impedeix l’altre fill dels Larrabe, Linus (Humphrey Bogart). Per oblidar-ho tot, Sabrina decideix anar a estudiar cuina a París a la famosa escola Le Cordon Bleu. Sabrina tornarà totalment canviada i començarà un triangle amorós amb els germans Larrabe.
El director va explicar en una entrevista, com en la primera escena del film, ja ens presenta perfectament el personatge: “el què et feia sentir per la nena (el personatge de Hepburn, la filla d’un xofer, enamorat del fill playboy d’una família rica), et feia enamorar de la noia immediatament, descalça com estava… Només estava parlant amb el pare que estava rentant el cotxe. I estava enamorada. Et recordava quan tu estaves enamorat“. Una escena que serveix per veure la innocència de Sabrina en el principi del film. Una meravellosa comèdia que s’ha convertit en tot un clàssic del cinema.
Director: Billy Wilder
Guionistes: Billy Wilder, Ernest Lehman
Repartiment: Humphrey Bogart, Audrey Hepburn, William Holden, Walter Hampden, John Williams, Martha Hyer, Joan Vohs, Marcel Dalio, Marcel Hillaire, Nella Walker, Francis X. Bushman, Ellen Corby
Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.
Siân Heder dirigeix aquesta pel·lícula que és un remake de la pel·lícula francesa La familia Bélier (La Famille Bélier) (2014). La protagonista és la jove Ruby Rossi, filla oient de pares sords i l’única de la família amb capacitat de sentir. Una família que té un vaixell, amb el qual es dediquen al negoci de la pesca. Ruby comença l’optativa de coral a l’institut. El seu professor li descobreix un gran potencial i, per això, l’anima a anar una de les millors escoles de música dels Estats Units. Ruby tindrà el debat intern sobre si quedar-se a ajudar els seus pares i el seu germà a continuar el negoci familiar o intentar complir el seu somni de ser cantant. La narració conté un missatge de socors de dos col·lectius sovint oblidats: el dels pescadors i el dels sords. En ambdós casos tenen unes necessitats que la societat normalment ignora. A més a més, també reflexiona sobre què significa comunicar-se amb els altres, i les diferents maneres que hom té de fer saber els seus sentiments. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, amb un guió previsible.
Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.
La narració se situa finals del segle XIX a l’Estat de Wyoming dels Estats Units. Comença quan Shane (Alan Ladd), un pistoler arriba ferit a una granja. Aquesta granja pertany a la família formada per Joe Starrett (Van Heflin), la seva dona Maria (Jean Arthur) i el seu fill Joey (Brandon deWilde). Una família que es troba en greus dificultats, ja que està amenaçada pel ramader Rufus Ryker (Emile Meyer) que pretén robar-los el seu terreny. Quan Shane mata un dels pistolers de Rufus, aquest intenta contractar-lo. Davant d’aquesta negativa, Rufus contracta el perillós assassí a sou Jack Wilson (Jack Palance). Rufus farà tot el possible per protegir la família Starret contra Rufus i els seus pistolers.
Aquest film va rebre un Oscar a la Millor Fotografia. Un dels millors westerns de la història i que va servir per començar a construir el personatge del pistoler, no només com a algú que s’enfrontava a altres com ell, sinó que també era capaç de protegir els més dèbils com fa aquí el protagonista.
Director: George Stevens
Guionistes: A.B. Guthrie Jr,
Repartiment: Alan Ladd, Jean Arthur, Van Heflin, Brandon De Wilde, Jack Palance, Ben Johnson, Edgar Buchanan, Elisha Cook Jr., John Dierkes, Emile Meyer
Avui, dia 10 de gener de 2022, podreu veure a La2 a les 22:00 aquest film de George Stevens. Es basaen la novel·la homònima de Jack Schaefer. Finalment no l’emeten. Lamentem l’error. Disculpes.
La narració se situa finals del segle XIX a l’Estat de Wyoming dels Estats Units. Comença quan Shane (Alan Ladd), un pistoler arriba ferit a una granja. Aquesta granja pertany a la família formada per Joe Starrett (Van Heflin), la seva dona Maria (Jean Arthur) i el seu fill Joey (Brandon deWilde). Una família que es troba en greus dificultats, ja que està amenaçada pel ramader Rufus Ryker (Emile Meyer) que pretén robar-los el seu terreny. Quan Shane mata un dels pistolers de Rufus, aquest intenta contractar-lo. Davant d’aquesta negativa, Rufus contracta el perillós assassí a sou Jack Wilson (Jack Palance). Rufus farà tot el possible per protegir la família Starret contra Rufus i els seus pistolers.
Aquest film va rebre un Oscar a la Millor Fotografia. Un dels millors westerns de la història i que va servir per començar a construir el personatge del pistoler, no només com a algú que s’enfrontava a altres com ell, sinó que també era capaç de protegir els més dèbils com fa aquí el protagonista.
Director: George Stevens
Guionistes: A.B. Guthrie Jr
Repartiment: Alan Ladd, Jean Arthur, Van Heflin, Brandon De Wilde, Jack Palance, Ben Johnson, Edgar Buchanan, Elisha Cook Jr., John Dierkes, Emile Meyer
La pel·lícula se situa en una localitat de Califòrnia, un lloc entre les muntanyes. Els miners hi treballen per aconseguir el màxim d’or possible. La seva tranquil·litat es veu alterada amb l’arribada del magnat Coy LaHood (Richard Dysart) que es vol quedar amb totes les terres i utilitza les coaccions i les amenaces per intentar controlar el territori. Un dia, però, arriba al poble el Predicador (Clint Eastwood), un misteriós home que vol canviar la situació. LaHood, però, també té comprat el comissari Stockburn (John Russell) i els seus sis ajudants…
El director va definir en una entrevista el protagonista com “un autèntic fantasma“. Un personatge molt interessant, que conté reflexions filosòfiques a tenir en compte. Tot això, en un western que va servir per fer renéixer el gènere els anys vuitanta i que és considerat un autèntic clàssic.
Director: Clint Eastwood
Guionistes: Michael Butler, Dennis Shryack
Repartiment: Clint Eastwood, Sydney Penny, Michael Moriarty, Elisha Cook, Chris Penn, Carrie Snodgress, Richard Dysart, John Russell, Richard Kiel, Billy Drago
El film comença quan Jordan Benedict (Rock Hudson) coneix a Leslie (Elizabeth Taylor) a Maryland. Després d’un petit romanç, es casen i tornen al ranxo de Jordan a Texas. Tot es complica amb la mort de la germana de Jordan, Luz (Mercedes McCambridge) quan va pujar a un cavall de Leslie. Jett Rink (James Dean), un jove treballador que ha heretat les terres de Luz, descobreix petroli en les terres del ranxo… Això provocarà molts problemes familiars…
El guionista Ivan Moffat va explicar en una entrevista que el productor Jack Warner va intentar censurar escenes de la pel·lícula, però que el director George Stevens ho va impedir: “George Stevens era molt independent. No acceptava ordres de l’estudi.Diverses vegades Jack Warner va intentar modificar certes escenes. Per exemple, la referència (despectiva) que el personatge d’Elizabeth Taylor fa a la indemnització per esgotament de petroli que afavoria les companyies petrolieres. (…) Els interessos petroliers van pressionar l’estudi, i Jack Warner va demanar a Stevens que suprimís la línia. George va dir: ‘No, de cap manera‘”. Una molt bona pel·lícula amb un gran ritme que combina una magnífica fotografia amb un guió amb importants missatges de crítica social i que va comptar amb tres actors excepcionals com Rock Hudson, Elisabeth Taylor i James Dean.
Director: George Stevens
Guionistes: Ivan Moffat, Fred Guiol
Repartiment: Elizabeth Taylor, Rock Hudson, James Dean, Carroll Baker, Jane Withers, Chill Wills, Mercedes McCambridge, Sal Mineo, Dennis Hopper, Judith Evelyn, Paul Fix, Earl Holliman, Robert Nichols, Rod Taylor
El film comença quan James McKay (Gregory Peck), un home culte, viatja a Texas per casar-se amb la seva promesa Patricia Terrill (Carroll Baker). De seguida, tindrà conflictes amb Steve Leech (Charlton Heston), empleat del seu sogre. Inesperadament, McKay es trobarà enmig de la lluita entre el seu sogre, Henry Terrill (Charles Bickford) i Rufus Hannassey (Burl Ives) pel control d’unes terres, per on passa un riu, amb aigua pels seus respectius ranxos. Unes terres que, de moment, pertanyen a Julie Maragon (Jean Simmons), la millor amiga de Patricia.
citizenjoel 