Licorice Pizza

Declaració d’amor (al cinema i a la publicitat)

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.

El poder del perro (The Power of the Dog)

L’última persona del Far West

cartell/imbd.com

Jane Campion adapta la novel·la homònima de Thomas Savage. L’acció se situa l’any 1925 i comença quan dos germans ranxers, Phil i George, arriben a un restaurant a dinar. Phil menysprea al fill de la propietària, Peter, i també a altres clients. George es disculpa pel comportament del seu germà amb la propietària, Rose, i a partir d’aquest moment comencen una relació que acabarà amb matrimoni. Malgrat l’enllaç, Phil continuarà humiliant tant a Rose com a Peter… La narració descriu l’ambient de canvi als Estats Units l’any 1925, quan convivien gent que encara anava amb cavalls amb els més rics que ja conduïen el seu propi cotxe. Una diferència que no només era tecnològica, sinó també de mentalitat. El film, però, és una gran denúncia contra el masclisme, ja que les vexacions de Phil cap a Rose i al seu fill són constants i dificulten la convivència a la família. Una molt bona pel·lícula que va de menys a més, amb un final impactant que deixa alguns interrogants.

El hilo invisible (Phantom Tread)

El fil de l’amor

cartell/imbd.com

Paul Thomas Anderson escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre la relació entre un modista,  Reynolds Woodcock, i una jove cambrera, Alma Elson, durant els anys cinquanta a Londres.  Una relació que es va veure marcada per l’obsessió del modista  per les dones físicament perfectes,  això el va portar a convertir totes les seves amants en muses. Alma, però, no es va resignar a ser una model més en mans de l’artista.  Un bon film, que va clarament de menys a més, que denuncia les relacions tòxiques que es poden establir en les parelles. També mostra com darrere el negoci de l’alta costura s’hi amaga el treball silenciós i mal pagat de moltes treballadores.