Elvis

Elvis i el coronel Parker

cartell/imbd.com

Baz Luhrmann dirigeix aquest biopic de la vida d’Elvis Presley. Per fer-ho, es basa en la relació que va tenir el cantant amb el seu mànager, el coronel Parker. De fet, el narrador és Parker que ens explica la vida de l’Elvis a partir de quan es van conèixer i es va convertir en el seu representant i li va impulsar la carrera. A partir d’aquí, anem coneixent detalls de la vida d’Elvis i també la del coronel. La narració ens parla de la falsedat d’algunes persones, i també del paper que sovint han de representar els famosos en contra de la seva autèntica voluntat. A més a més, obre el debat de fins a quin punt els artistes són producte de la seva època o construeixen una nova cultura, i quina ha de ser la seva implicació en la societat i en els canvis socials. Hem de tenir en compte que Elvis va viure la lluita pels drets socials i contra la discriminació racial dels anys seixanta. Un bon film que va de menys a més i que va agafant força a mesura que la figura d’Elvis sobrepassa la del coronel Parker.

El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents: la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.