Los Fabelman (The Fabelmans)

Cinema: art, ciència i família

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula de ficció, en la seva major part autobiogràfica, sobre un nen que durant la seva infantesa agafa afició al cinema i s’acaba convertint en director. El protagonista de la pel·lícula és Sammy Fabelman, un nen jueu que el primer dia que va anar al cinema amb els seus pares a veure L’espectacle més gran del món (The Greatest Show on Earth) (1952) de Cecil B. DeMille a la pantalla gran, va quedar impressionat i, en aquell moment, es va enamorar del cinema… A partir d’aquí, veiem com les complicades relacions familiars entre el seu pare, veterà de la Segona Guerra Mundial i informàtic, i la seva mare, pianista, marcaran la seva vida i obra. A més a més, el seu pare, per motius laborals, ha de canviar sovint de domicili, i fins i tot de ciutat i en un institut de Califòrnia, Sammy arriba a ser víctima de l’antisemitisme. La narració és una declaració d’amor al cinema, a la vegada que reivindica també la part més científica i tècnica del món audiovisual. També reflexiona sobre la relació entre la vida de l’artista i la seva obra, un fet inqüestionable per més que, a vegades, no sembli obvi. Un magnífic film que alhora és un homenatge al cinema amb tots els seus vessants i la seva història, inclòs el precinema. En alguns trams, la pel·lícula sembla pensada perquè la gaudeixin únicament els fans de Spielberg.

Continua llegint

Café Society

 Woody a Hollywood

cafe_society_ver213
cartell/impawards.com

Woody Allen escriu i dirigeix aquesta comèdia romàntica sobre un noi jueu que arriba a Hollywood per treballar com a ajudant del seu oncle Phil,  en els anys trenta. Allà coneixerà Vonnie, la secretària del seu oncle, amb qui tindrà una relació que el marcarà per sempre. La seva feina li permetrà descobrir un món que amaga, darrere del glamur, una part fosca i plena d’hipocresies. Una part fosca i plena d’hipocresies que també té la família del protagonista. Un bon film del director novaiorquès amb una primera part brillant i una segona més fluixa, que acaba tractant la majoria dels temes recurrents de Woody Allen.

Continua llegint