Benediction

Els traumes d’un poeta

cartell/imbd.com

Terence Davies dirigeix aquest biopic del poeta anglès Siegfried Sassoon. La vida d’aquest poeta va estar marcada per diversos fets: la seva participació en la Primera Guerra Mundial i el fet de negar-se a tornar al front de batalla després de la mort del seu germà, convertint-se en objector de consciència i la seva conversió al catolicisme al final de la seva vida. Va tenir diverses històries d’amor homosexual, però finalment es va casar amb una dona i van tenir un fill. Tots aquests fets estan entrellaçats de manera natural, barrejant diversos moments de la vida de l’artista, amb imatges, algunes d’arxiu, muntades amb un estil realment poètic. Un molt bon film que fa honor a l’art de Siegfried Seasson, tot i que peca per narrar, amb excés de detalls, alguns moments de la seva vida.

Terence Davies és un director conegut per pel·lícules com Veus distants (Distant Voices, Still Lives) (1988), La casa de l’alegria (The House of Mirth) (2000) o História de una Passión (A Quiet Passion) (2016). Ara porta a la pantalla gran la vida del poeta Siegfried Sassoon. El director va explicar per què es va interessar per aquest artista: “M’interessava la seva figura pel fet que va ser una persona marginal de la societat. Tots els protagonistes de les meves pel·lícules ho són. A més a més, quan ho ets, molt sovint ets ignorat“. De fet, tot i la seva importància com a artista, sovint, no se sentia còmode en els actes socials.

La pel·lícula comença quan el jove Siegfried Sassoon (Jack Lowden) torna ferit de la Primera Guerra Mundial i es nega a reincorporar-se a files. Ho fa perquè creu que la guerra no té cap sentit i només provoca morts, com la del seu germà. A conseqüència de la seva objecció de consciència, el tancaran en un psiquiàtric per una suposada malaltia mental. Allà hi coneixerà un dels seus primers grans amors, Wilfred Owen (Matthew Tennyson). A partir d’aquí, la narració ens explica les diverses relacions de parella homosexuals que va tenir el poeta, com la del cantant i compositor Ivor Novello (Jeremy Irvine). També com va conèixer la seva dona Hester Grady (Kate Phillips). Paral·lelament, veiem el poeta ja de gran (Peter Capaldi), la seva conversió al catolicisme i també la relació amb la seva dona (Gemma Jones) i el seu fill George (Richard Goulding).

La fotografia de Nicola Daley és un dels aspectes més destacables del film. Barreja de manera harmònica les imatges d’arxiu amb les del mateix film, i també és molt interessant com ens fa viatjar a través del temps, en el passat, present i futur del personatge principal.

La banda sonora de Benjamin Woodgates és clau, ja que en bona part del guió es parla de la relació del poeta amb la música i els seus gustos musicals. De fet, el film comença amb el protagonista assistint a un concert: “La consagració de la primavera” d’Ígor Stravinski. Una obra que parla d’un tema que és present, de manera directa o indirecta, en bona part de la narració, la mort.

La interpretació de Jack Lowden, com al protagonista de jove, ens mostra la complexitat d’una persona que li va costar saber trobar el seu lloc al món, a pesar del seu èxit com a poeta. Una actuació que complementa molt bé Peter Capaldi que representa el poeta ja de gran. En canvi, Jeremy Irvine com a Ivor Novello exagera la maldat del seu personatge.

El director va definir la vida de l’artista en una entrevista: “La Primera Guerra Mundial el va convertir en un gran poeta. Era gai i, constantment, s’enamorava de l’home equivocat. (…) El que vaig descobrir és que sempre estava buscant la seva redempció. Cap de nosaltres no pot aconseguir la redempció a través d’altres persones o d’altres coses. Això ho has de fer tu mateix. “. De fet, es pot dir que tota la narració és un viatge cap a Ítaca del protagonista cercant una felicitat plena impossible, marcat per les morts de persones properes, i les diverses ferides (físiques i emocionals) que li va causar la Primera Guerra Mundial. A més a més, el film conté un clar i contundent missatge antibel·licista, sobre el sense sentit de la guerra i la hipocresia que hi ha a la societat a l’hora de plorar-ne les víctimes. També inclou grans reflexions sobre les relacions sentimentals, l’amor i la fe. Una molt bona obra d’artesania audiovisual que només té un defecte: determinades trames sobre la vida sentimental del protagonista s’allarguen massa i, en canvi, altres fets importants es podrien haver explicat més àmpliament, com la seva conversió al catolicisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.