Paul Thomas Anderson dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en la vida real del seu amic, el productor Gary Goetzman. La pel·lícula se situa en els anys vuitanta i comença quan Gary, un jove de quinze anys, coneix la jove fotògrafa Alana. A partir d’aquí, Alana descobreix que és un actor que treballa a l’empresa de publicitat i relacions públiques de la seva mare. El noi intentarà seduir la noia, que el veurà sempre com un nen. Gary permetrà a Alana posar-se en contacte amb el món de la publicitat, i sobretot el de Hollywood… Un bon film que no aconsegueix arribar a emocionar, però que dibuixa molt bé els Estats Units dels anys vuitanta.
Avui, dia 30 d’agost de 2020, podreu veure a TV3 a les 15:50 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon
La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam. El cap de redacció del Washington Post, Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional. També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari, Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a Secretari de Defensa dels Estats Units.
Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt
Avui, dia 28 de febrer de 2020, podreu veure a TV3 a les 22:38 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon
La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam. El cap de redacció del Washington Post, Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional. També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari, Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a Secretari de Defensa dels Estats Units.
Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt
Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre els Papers del Pentàgon que es van publicar a principis dels anys setanta i que van donar a conèixer veritats incòmodes sobre la Guerra del Vietnam. Uns documents que va publicar primer el New York Times i, després el Washington Post. De fet, el film se centra en els debats interns que va tenir el Washington Post sobre si publicar els papers o no, davant l’amenaça que els portessin als tribunals, com ja havia passat amb el New York Times, i això provoqués el tancament del diari. Un bon film, a voltes monòton, que reflecteix i ens fa reflexionar, a través dels excel·lents diàlegs de la narració, sobre com la llibertat de premsa té múltiples amenaces: des dels poders fàctics que volen exercir la censura directa, i també els interessos empresarials que volen impedir que certes notícies apareguin en els mitjans de comunicació, dels quals en són propietaris. La llibertat de premsa també es veu afectada per l’amiguisme d’alguns periodistes cap al poder que, en alguns casos, fa que no es publiquin notícies incòmodes quan afectin segons qui.
citizenjoel 