Estibaliz Urresola Solaguren dirigeix aquesta pel·lícula sobre la identitat de gènere. El personatge protagonista és Aitor/Cocó/Lucia, un nen de vuit anys que se sent una nena. Aquesta descoberta i acceptació de la pròpia identitat coincideix amb la tornada de la seva mare al seu poble natal. Una narració que tracta sobre la descoberta de la pròpia identitat i com la família pot influir en les decisions personals i professionals de les persones, sobretot en societats on la religió té o ha tingut un paper preponderant. El guió, però, és fonamentalment un cant a la diversitat. Una bona pel·lícula que, tanmateix, li costa molt entrar en la temàtica principal i té un final massa ambigu.
Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat i la transició de la infància a l’adolescència, amb l’homosexualitat com a tema de fons. L’excusa: Leó i Rémi són dos amics als qui el començament de la secundària canviarà per sempre la seva relació. Tot es trasbalsarà quan li passa una cosa greu a Rémi... Aquest fet divideix la narració en dues parts ben diferenciades: la primera abans d’aquest succés i la segona quan se’n veuran les conseqüències. El tema principal del film és com el pas de la infantesa a l’adolescència pot capgirar la vida i les relacions de les persones. A més a més, ens mostra com l’homosexualitat és un tema encara tabú entre molts joves d’avui en dia que no l’accepten i cauen en l’homofòbia, sobretot quan es troben en grup. Un molt bon film, on no s’ensenya tot en imatges, un fet que en algun moment fa que costi d’entendre la narració. Això també és, a la vegada, la seva millor virtut: silencis que parlen i que criden més fort que qualsevol diàleg.
Avui, dia 4 de juny 2022, podreu veure a Paramount a les 21:55 aquesta pel·lícula de Martin Scorsese. Es basa en el llibre “The Invention of Hugo Cabret” de Brian Selznick. Va guanyar 5 Oscars.
La narració se situa a París l’any 1931. El protagonista és Hugo Cabret (Asa Butterfield. Amb el seu pare (Jude Law) intenten arreglar un autòmat. Un dia el seu pare mort de sobte i ha d’anar a viure amb el seu oncle Claude (Ray Winstone). Claude es dedica a reparar els rellotges de l’estació de París-Montparnasse. Un dia Claude desapareix i Hugo intenta robar en una botiga de joguines. És descobert pel seu propietari, George (Ben Kingsley). Finalment, Hugo treballarà en aquesta botiga, on també hi ha la fillastra de George, Isabelle (Chloë Grace Moretz). Quan aconsegueix arreglar l’autòmat, Hugo i Isabelle descobreixen que projecta pel·lícules, la primera, Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune) (1902) de Georges Méliès. A partir d’aquí, Hugo i Isabelle viuran una sèrie d’aventures amb el cinema com a protagonista.
El director va definir en una entrevista la fantasia de la pel·lícula: “No és realment una pel·lícula de fantasia. No és un tipus de fantasia comLes Cròniques de Nàrnia (Chronicles of Narnia), Harry Potter o El senyor dels anells (Lord of the Rings) (…) Definiria aquest tipus de fantasia com a viscerals. Es pretén percebre esdeveniments o persones com a molt, molt reals (…)En canvi, en aquesta pel·lícula la fantasia és molt real, però està al teu cap i al teu cor. Té a veure amb els mecanismes, ja siguin els rellotges, els interiors, les locomotores, els trens, l’autòmat, amb el funcionament interior d’aquests objectes”. Aquest film, però, per sobre de tot és una gran declaració d’amor al cinema, un homenatge al cinema (mut), al seu naixement i als creadors del setè art.
Director: Martin Scorsese
Guionista: John Logan
Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese
Avui, dia 21 de maig de 2022, podreu veure a Neox a les 22:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va guanyar 4 Oscars.
La pel·lícula explica l’arribada d’un petit extraterrestre (Pat Welsh) a la Terra. El jove Elliott (Henry Thomas) el descobreix en un barri de Califòrnia. La seva colla la componen el seu germà Michael (Robert MacNaughton) i els seus amics Greg (K. C. Martel), Steve (Sean Frye) i Tyler (C. Thomas Howell). Elliot i l’extraterrestre es començaran a comunicar i a fer-se amics. No compten, tanmateix, que el govern vol trobar l’extraterrestre.
El director va afirmar en una entrevista què volia aconseguir amb ET: “Volia que fos una pel·lícula sobre ‘llàgrimes’ i ‘solitud’, si existeix tal cosa. Crec que hi ha, sobre tota la resta, esperança (…)L‘esperança és que el personatge d’Elliott i la criatura visquin molt millor després de tenir aquesta experiència i que essencialment sempre estaran junts. Tenen una connexió. Es veu en la transferència de sentiments que té lloc en la primera trobada entre ET i Elliot. Poden estar a tres milles de distància (…) Però no crec que els sentiments estiguin limitats per la distància. Crec que els sentiments són infinits. I realment ho crec en el meu cor“. Un film que compta amb la ja mítica banda sonora de John Williams i que conté escenes que ja han passat a la història del cinema com el grup d’adolescents protagonistes volant amb les seves bicicletes amb l’extraterrestre. Una obra mestra que ja s’ha convertit en tot un clàssic.
Director: Steven Spielberg
Guionista: Melissa Mathison
Repartiment: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak, David M. O’Dell, Richard Swingler, Frank Toth, Robert Barton, Michael Darrell, David Berkson, David Carlberg, Milt Kogan, Alexander Lampone, Rhoda Makoff, Richard Pesavento, Tom Sherry, Susan Cameron, Will Fowler Jr., Barbara Hartnett, Diane Lampone
Avui, dia 11 de febrer de 2022, podreu veure a Neox a les 22:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va guanyar 4 Oscars.
La pel·lícula explica l’arribada d’un petit extraterrestre (Pat Welsh) a la Terra. El jove Elliott (Henry Thomas) el descobreix en un barri de Califòrnia. La seva colla la componen el seu germà Michael (Robert MacNaughton) i els seus amics Greg (K. C. Martel), Steve (Sean Frye) i Tyler (C. Thomas Howell). Elliot i l’extraterrestre es començaran a comunicar i a fer-se amics. No compten, tanmateix, que el govern vol trobar l’extraterrestre.
El director va afirmar en una entrevista què volia aconseguir amb ET: “Volia que fos una pel·lícula sobre ‘llàgrimes’ i ‘solitud’, si existeix tal cosa. Crec que hi ha, sobre tota la resta, esperança (…)L‘esperança és que el personatge d’Elliott i la criatura visquin molt millor després de tenir aquesta experiència i que essencialment sempre estaran junts. Tenen una connexió. Es veu en la transferència de sentiments que té lloc en la primera trobada entre ET i Elliot. Poden estar a tres milles de distància (…) Però no crec que els sentiments estiguin limitats per la distància. Crec que els sentiments són infinits. I realment ho crec en el meu cor“. Un film que compta amb la ja mítica banda sonora de John Williams i que conté escenes que ja han passat a la història del cinema com el grup d’adolescents protagonistes volant amb les seves bicicletes amb l’extraterrestre. Una obra mestra que ja s’ha convertit en tot un clàssic.
Director: Steven Spielberg
Guionista: Melissa Mathison
Repartiment: Henry Thomas, Dee Wallace, Robert MacNaughton, Drew Barrymore, Peter Coyote, C. Thomas Howell, K.C. Martel, Sean Frye, Erika Eleniak, David M. O’Dell, Richard Swingler, Frank Toth, Robert Barton, Michael Darrell, David Berkson, David Carlberg, Milt Kogan, Alexander Lampone, Rhoda Makoff, Richard Pesavento, Tom Sherry, Susan Cameron, Will Fowler Jr., Barbara Hartnett, Diane Lampone
La pel·lícula comença quan una dona (Edna Purviance) que viu amb el seu bebè decideix abandonar-lo al carrer amb una nota escrita: “Si us plau, estima i cuida aquest nen orfe”. El nen arriba a mans de Charlot (Charles Chaplin) que l’acollirà i el cuidarà.
Un film que va catapultar a la fama el primer nen estrella de la història: Jackie Coogan. Una fama que va comportar molts problemes a Jackie fins que va aconseguir un paper, ja de gran, en diverses sèries de televisió com la primera versió de La Família Adams (1964-1966), on interpretava Fester Addams. Tornant a El chico (The Kid), ens trobem davant d’uns primers grans èxits de Charles Chaplin que s’ha convertit en un dels grans clàssics del cinema mut.
Director: Charles Chaplin
Guionista: Charles Chaplin
Repartiment: Charles Chaplin, Jackie Coogan, Edna Purviance, Carl Miller, Tom Wilson, Henry Bergman, Lita Grey
Avui, dia 19 d’agost de 2021, podreu veure a Paramount a les 17:00 aquesta pel·lícula de Wolfgang Petersen. Es basa en la novel·la homònima de Michael Ende.
El film comença quan Bastian (Barret Oliver), després de patir assetjament escolar, es refugia a la llibreria del senyor Koreander (Thomas Hill). El propietari l’adverteix dels perills del llibre “La història interminable”. Però, Bastian l’agafa amb la promesa de tornar-lo. Aquest llibre explica com el jove Atreyu (Noah Hathaway) intenta salvar el regne de la Fantasia de la força destructiva de “Res”. Bastian aviat descobrirà que només ell pot salvar el regne entrant en el llibre.
El director va explicar en una entrevista perquè va voler dur a terme aquest projecte: “El meu fill Daniel tenia dotze anys en aquella època i realment només volia fer alguna cosa que en pogués gaudir“. Una pel·lícula que compta amb una banda sonora excepcional de Klaus Doldinger i una cançó principal de Giorgio Moroder que ja forma part de la memòria col·lectiva.
Director: Wolfgang Petersen
Guionistes: Wolfgang Petersen, Herman Weigel
Repartiment: Barret Oliver, Noah Hathaway, Moses Gunn, Tami Stronach, Patricia Hayes, Sydney Bromley, Thomas Hill, Deep Roy
Marielle Heller fa un biopic diferent sobre el presentador de televisió Fred Rogers. Va ser el presentador d’un dels programes infantils de més èxit dels Estats Units, “Mister Rogers’ Neighborhood,” del 1968 al 2001. Per fer-ho, es basa en l’article que va escriure Tom Junod,”Can You Say…Hero?” a la revista Esquire. El film explica la relació que es va establir entre Tom Junod i Fred Rogers amb motiu de l’article. La narració opta per donar més èmfasi als missatges de Fred construint el personatge de Lloyd Vogel en substitució de Tom Junod. Un personatge que serveix per contraposar un Fred Rogers que representa la felicitat, mentre Lloyd metaforitza la tristesa i la ràbia davant les circumstàncies personals adverses. Una narració que ens parla sobre la vida, l’amistat i sobre com afrontar els mals moments. El missatge clar de la pel·lícula és que s’han de valorar totes les coses positives que tenim. El film, amb un ritme lent i irregular, aconsegueix transmetre la barreja justa de màgia i realisme que requeria la història.
Avui, dia 28 de juny de 2020, podreu veure a Paramount a les 15:21 aquesta pel·lícula de Roberto Benigni. Va guanyar 3 Oscars.
La pel·lícula se situa l’any 1939 a La Toscana italiana. Allà Guido (Roberto Benigni) hi vol obrir una llibreria. Guido s’enamora de Dora (Nicoletta Braschi). Ben aviat, es casen i tenen un fill, Giosuè Orefice (Giorgio Cantarini). Com que són jueus, els envien a un camp de concentració alemany, allà Guido intentarà que el nen no pateixi fent-li veure que tots és un joc.
El director va definir en una entrevista la pel·lícula com “Una història d’amor real en una situació extrema“. A més a més, va afegir que “tenia por d’ofendre la memòria dels supervivents del poble jueu“. Un film que no s’entendria sense la banda sonora de Nicola Piovani i que, posteriorment la cantant Noa va convertir el tema principal en cançó.
Director: Roberto Benigni
Guionistes: Roberto Benigni, Vincenzo Cerami
Repartiment: Roberto Benigni, Nicoletta Braschi, Giorgio Cantarini, Marisa Paredes, Giustino Durano, Horst Buchholz, Sergio Bini Bustric
Taika Waititi escriu i dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “Caging Skies” de Christine Leunens. El film se situa durant el nazisme a Alemanya, i el protagonista és Jojo “Rabbit” Betzler, un nen de deu anys, que té un amic imaginari molt especial: Hitler. La història és una crítica, a través de l’humor negre, del nazisme i el feixisme. Una sàtira política, en la qual només els nens poden creure que hi ha races inferiors o superiors. També s’hi afegeix un discurs contra la violència i la guerra, però amb moments massa dolços. En conclusió, un molt bon film que demostra que, fins i tot, el nazisme es pot tractar a través de l’humor.
citizenjoel 