La biblioteca de los libros rechazados (Le Mystère Henri Pick)

La recerca de l’autor perdut

lablibliotecadeloslibrosrechadosimbd.jpg
cartell/imbd.com

Rémi Bezançon adapta al cinema la novel·la “Le Mystère Henry Pick” de David Foenkinos, amb un títol traduït aquí com “La Biblioteca de los Libros Rechazados”. El film comença quan la jove editora de Bretanya, Daphné Despero, troba el manuscrit del llibre  “Les últimes hores d’una història d’amor”  de Henry Pick  a la Biblioteca dels Llibres Refusats a Crozon. L’atrau aquesta història i decideix publicar-lo immediatament. El crític literari mediàtic i presentador de televisió, Jean-Michel Rouche dubte de l’autoria real del llibre i comença la seva particular investigació… El film tracta temes com l’autoria, la crítica i el contrast entre la vida de poble i la gran ciutat, i també de la relació entre la considerada elit cultural i la cultura popular.  Una molt bona pel·lícula que aconsegueix mantenir la tensió durant tot el film fins a un final  discutible.

Continua llegint

Mary Shelley

La creadora  i el seu monstre 

marysheelleyimbd.jpg
cartell/imbd.com

La directora saudita Haifaa Al-Mansour dirigeix aquesta pel·lícula que tracta sobre les circumstàncies que van portar Mary Shelley a escriure el clàssic de terror i ciència-ficció “Frankenstein or The Modern Prometheus” a l’edat de divuit anys,  a principis del segle XIX.  Mary era filla de l’escriptora feminista Mary Wollstonecraft, que va morir poc després de néixer ella,  i el filòsof llibertari William Godwin, que es va tornar a casar per segona vegada.  El film comença quan Mary tenia setze anys i  va decidir començar una nova vida amb la seva germanastra Claire Clairmont i el poeta idealista Percy Bysshe Shelley. Percy era un home casat que Mary havia conegut en una estada a Escòcia. El pares de Mary no aprovaven la relació,  per això, Mary va decidir fugir amb el seu enamorat. La pel·lícula posa diversos creadors davant el seu monstre particular: l’escriptor davant la seva novel·la;   els teòrics d’idees progressistes o liberals  davant la seva pràctica; i fins i tot la societat davant el monstre de les  ideologies que crea quan les posa a la pràctica  i, per descomptat, els pares i les mares davant els seus fills i les seves filles. Una obra que representa, en molts sentits, el “Frankenstein” de  la mateixa  autora del film i que té la virtut que la narració et va ficant dins l’ambient de la novel·la: obscurantisme, por, sentiment de culpa, però també  l’alegria de l’autor en veure néixer la seva creació.

Continua llegint