…Shakespeare in Love (1998)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de febrer de 2023, podreu veure a TV3 a les 15:46 aquesta pel·lícula de John Madden. Va guanyar 7 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. El guió mostra com William Shakespeare va escriure “La tragèdia de Romeu i Julieta”.

El film se situa a Londres l’any 1593. El protagonista és el jove dramaturg William Shakespeare (Joseph Fiennes) que ha d’escriure una obra de teatre per eixugar els seus deutes com ha promès al seu soci Philip Henslowe (Geoffrey Rush). De moment, ja té un títol provisional “Romeu i Ethel, la filla del pirata”. La seva inspiració final serà Lady Viola De Lesseps (Gwyneth Paltrow). Lady Vilola estima tant a l’escriptor que es disfressarà d’home per interpretar el paper de Romeu en la seva obra.

El director va explicar en una entrevista: “vam fer (amb l’equip de rodatge i producció) tota la recerca que podíem imaginar, en termes del material i la informació que hi havia disponible sobre la vida de Shakespeare (…)Tom (Stoppard) va reunir cada peça d’informació que es coneixia sobre Shakespeare, en el guió“. Una molt bona pel·lícula romàntica que aconsegueix un objectiu complicat: la sensació de transmetre l’esperit de William Shakespeare i un gran amor pel teatre.

Director: John Madden

Guionistes: Marc Norman, Tom Stoppard

Repartiment: Gwyneth Paltrow, Joseph Fiennes, Judi Dench, Geoffrey Rush, Tom Wilkinson, Colin Firth, Ben Affleck, Simon Callow, Jim Carter, Martin Clunes, Antony Sher, Imelda Staunton, Mark Williams, Daniel Brocklebank, Rupert Everett, Joe Roberts

La biblioteca de los libros rechazados (Le Mystère Henri Pick)

La recerca de l’autor perdut

cartell/imbd.com

Rémi Bezançon adapta al cinema la novel·la “Le Mystère Henry Pick” de David Foenkinos, amb un títol traduït aquí com “La Biblioteca de los Libros Rechazados”. El film comença quan la jove editora de Bretanya, Daphné Despero, troba el manuscrit del llibre  “Les últimes hores d’una història d’amor”  de Henry Pick a la Biblioteca dels Llibres Refusats a Crozon. L’atrau aquesta història i decideix publicar-lo immediatament. El crític literari mediàtic i presentador de televisió, Jean-Michel Rouche dubte de l’autoria real del llibre i comença la seva particular investigació… El film tracta temes com l’autoria, la crítica i el contrast entre la vida de poble i la gran ciutat, i també de la relació entre la considerada elit cultural i la cultura popular.  Una molt bona pel·lícula que aconsegueix mantenir la tensió durant tot el film fins a un final  discutible.

…El ciudadano ilustre (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de desembre de 2018, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de  Mariano Cohn i Gastón Duprat. Va guanyar el Goya a la Millor Pel·lícula Iberoamericana.

El film explica com Daniel Mantovani (Oscar Martínez) torna a la seva Salas natal després de guanyar el Premi Nobel de Literatura. Hi rebrà tota mena d’homenatges, però, de seguida, serà acusat d’ensenyar internacionalment les vergonyes del poble a través de les seves obres. Allà es retrobarà amb el seu millor amic, Antonio (Dady Brieva) i la seva dona Irene (Andrea Frigerio), amb qui havia mantingut, de jove, una relació.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Mariano Cohn, Gastón Duprat

Guionista: Andrés Duprat

Repartiment: Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigerio, Belén Chavanne, Nora Navas, Iván Steinhardt, Manuel Vicente, Laura Paredes, Gustavo Garzon, Emma Rivera

Colette

Gabrielle, Claudine i Colette

cartell/imbd.com

El director Wash Westmoreland dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artista francesa Colette, una de les dones pioneres en escriure sobre sexe. Colette, encara com a Gabrielle, es va casar amb l’escriptor Henry Gautheir-Villas “Willy”. “Willy”  va ser el seu  mestre  en l’ofici d’escriure. Però, es va aprofitar de l’obra de Gabrielle per publicar-la en nom seu. Gabrielle va esdevenir Colette i no només es va dedicar a la literatura, sinó també  al teatre i als espectacles en general. Entre tots dos existia una relació complicada basada en una suposada llibertat sexual. Tot això va passar en uns moments de canvis socials, quan es van començar a popularitzar invents com les màquines de vapor, les bicicletes  i les màquines de fotografiar. La narració té la virtut d’anar enllaçant les temàtiques que, a part, principalment del masclisme, van des de la literatura, la relació entre l’autor i la seva obra, la vida i la llibertat sexual en un matrimoni, l’alliberament de la dona i la identitat sexual. El film, tanmateix, no manté sempre el mateix to i, en moments es fa llarga sobretot cap al final.

Mary Shelley

La creadora  i el seu monstre 

cartell/imbd.com

La directora saudita Haifaa Al-Mansour dirigeix aquesta pel·lícula que tracta sobre les circumstàncies que van portar Mary Shelley a escriure el clàssic de terror i ciència-ficció “Frankenstein or The Modern Prometheus” a l’edat de divuit anys,  a principis del segle XIX.  Mary era filla de l’escriptora feminista Mary Wollstonecraft, que va morir poc després de néixer ella, i el filòsof llibertari William Godwin, que es va tornar a casar per segona vegada.  El film comença quan Mary tenia setze anys i  va decidir començar una nova vida amb la seva germanastra Claire Clairmont i el poeta idealista Percy Bysshe Shelley. Percy era un home casat que Mary havia conegut en una estada a Escòcia. El pares de Mary no aprovaven la relació,  per això, Mary va decidir fugir amb el seu enamorat. La pel·lícula posa diversos creadors davant el seu monstre particular: l’escriptor davant la seva novel·la;  els teòrics d’idees progressistes o liberals  davant la seva pràctica; i fins i tot la societat davant el monstre de les  ideologies que crea quan les posa a la pràctica  i, per descomptat, els pares i les mares davant els seus fills i les seves filles. Una obra que representa, en molts sentits, el “Frankenstein” de  la mateixa  autora del film i que té la virtut que la narració et va ficant dins l’ambient de la novel·la: obscurantisme, por, sentiment de culpa, però també  l’alegria de l’autor en veure néixer la seva creació.

El ciudadano ilustre

Retorn al passat

cartell/imbd.com

Mariano Cohn i Gastón Duprat dirigeixen aquesta pel·lícula sobre un escriptor argentí Premi Nobel de Literatura que torna  després de quaranta anys d’absència a la seva població natal, Salas. Allà viurà totes les cares de l’èxit: els múltiples i pomposos homenatges, però també sentiments com l’enveja, o fins i tot, l’odi.  Un film que ens parla de molts temes, com ara la relació entre l’artista i la seva obra, la fama o el concepte d’art en un món com el del segle XXI. En tot moment contraposant una cultura tancada i rural, com l’Argentina metaforitzada a través de Salas, amb una cultura més  universal com la què representa un escriptor guanyador del Premi Nobel. Una molt bona pel·lícula amb una gran dosi d’ironia, en què la història va perdent força a mesura que avança la narració.