Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.
David Cronenberg dirigeix aquesta pel·lícula de ciència-ficció que se situa en un futur apocalíptic, on una de les formes d’art d’avantguarda és fer espectacles mostrant nous òrgans pel cos humà. El film té el mateix títol que un altre del mateix director del 1970, amb el qual comparteixen algunes temàtiques com mostrar l’obsessió dels humans pels seus propis cossos. Els protagonistes són els artistes Saul Lenter i Caprice. Saul pateix una síndrome que fa que el cos produeixi nous òrgans sense cap funció. Durant els espectacles, Caprice opera a Saul per extirpar-los i mostrar-los als espectadors en directe. Per aquest motiu, són seguits ben de prop per l’Oficina del Registre Nacional d’Òrgans. Un dia Saul rep un encàrrec: un pare li demana que faci, com a espectacle, l’autòpsia del seu fill en directe… La narració tracta diversos temes com què és art i quins són els límits de la ciència. Una bona pel·lícula, truculenta i sàdica en molts moments, que et va portant al seu món, amb un final inesperat.
Jordan Peele dirigeix aquest film de por que comença quan dos germans, que es dediquen a ensinistrar cavalls pel cinema, descobreixen que el poble on viuen passen coses rares. Per començar, el seu pare mort en circumstàncies estranyes i un dels animals desapareix. Finalment, intenten fer-se famosos gravant una mena d’OVNI que creuen que és el culpable de tots aquests esdeveniments. La narració és una excusa per parlar de l’addicció a les imatges de la societat actual i també una crítica a la utilització dels animals per a la televisió i al cinema, molt sovint sense respectar-los i amb pèssimes condicions per la seva salut. Un molt bon film que va agafant força i interès a mesura que avança la història. També combina el precinema amb el cinema actual i el terror més antic amb el més modern.
L’acció se situa a l’estació d’investigació nord-americana de l’Antàrtida, des d’on senten crits i explosions. Es tracta d’una estació noruega propera i quan s’hi acosten veuen que un helicòpter noruec està disparant contra el seu propi gos. Aquest accident acaba amb els americans matant els noruecs. Un dels americans és ferit, Bennings (Peter Maloney) i un altre, Clark (Richard Masur) porta al gos a l’estació. Quan intenten comunicar per ràdio els fets, descobreixen que aquesta no funciona. Per tant, el pilot R.J. MacReady (Kurt Russell) i el doctor Copper (Richard Dysart) decideixen anar a l’estació noruega a intentar esbrinar què ha passat. Hi descobreix un cos humanoide amb dues cares. Quan el doctor Blair (Wilford Brimley) l’examina els seus òrgans són completament humans. La cosa es complicarà quan el gos que van rescatar es comença a transformar en un monstre…
Va tenir una altra versió no tan reeixida l’any 2011. En tot cas, ens trobem davant d’un autèntic clàssic del cinema de terror, del qual cal destacar-ne els efectes especials.
Director: John Carpenter
Guionista: Bill Lancaster
Repartiment: Kurt Russell, Wilford Brimley, Keith David, David Clennon, Richard Dysart, Donald Moffat, Richard Masur, T.K. Carter, Charles Hallahan, Peter Maloney, Joel Polis, Thomas G. Waites
L’acció se situa a l’estació d’investigació nord-americana de l’Antàrtida, des d’on senten crits i explosions. Es tracta d’una estació noruega propera i quan s’hi acosten veuen que un helicòpter noruec està disparant contra el seu propi gos. Aquest accident acaba amb els americans matant els noruecs. Un dels americans és ferit, Bennings (Peter Maloney) i un altre, Clark (Richard Masur) porta al gos a l’estació. Quan intenten comunicar per ràdio els fets, descobreixen que aquesta no funciona. Per tant, el pilot R.J. MacReady (Kurt Russell) i el doctor Copper (Richard Dysart) decideixen anar a l’estació noruega a intentar esbrinar què ha passat. Hi descobreix un cos humanoide amb dues cares. Quan el doctor Blair (Wilford Brimley) l’examina els seus òrgans són completament humans. La cosa es complicarà quan el gos que van rescatar es comença a transformar en un monstre…
Va tenir una altra versió no tan reeixida l’any 2011. En tot cas, ens trobem davant d’un autèntic clàssic del cinema de terror, del qual cal destacar-ne els efectes especials.
Director: John Carpenter
Guionista: Bill Lancaster
Repartiment: Kurt Russell, Wilford Brimley, Keith David, David Clennon, Richard Dysart, Donald Moffat, Richard Masur, T.K. Carter, Charles Hallahan, Peter Maloney, Joel Polis, Thomas G. Waites
Avui, dia 26 de novembre de 2021, podreu veure a Trece a les 22:00 aquesta pel·lícula de Jacques Tourneur. Ha tingut diversos remakes com el de l’any 1982 dirigit per Paul Schrader.
El film comença quan la dissenyadora de moda, Irena Dubrovna (Simone Simon), està dibuixant una pantera negra en el zoo. A Oliver Reed (Kent Smith) l’atrau i comencen a tenir una relació. Tot i que Irena l’adverteix que és víctima d’una maledicció com tots els habitants del seu poble nadiu: cada cop s’enfaden, es transformen en panteres, decideixen casar-se. Ben aviat, tanmateix, Oliver començarà a observar que passen fets estranys relacionats amb Irena.
El director va explicar en una entrevista que el guió es va canviar, ja que originalment era un film que no estava situat a l’era moderna, sinó molt més endarrere: “El guionista Bodeen va escriure-la com una pel·lícula d’època, però hi vaig estar en contra. Vaig dir-li que si volíem horror, l’audiència havia de ser capaç d’identificar-se amb els personatges per tenir por. Ara pots identificar-te amb un home de mitjana edat com jo, així i tot, com et pots identificar amb algú amb una capa gran i en un lloc remot?“. Una pel·lícula que té la virtut de ser la primera sobre el tema de les dones gates i, en el fons, de les femmes fatales en un dels grans clàssics del cinema de terror.
Director:Jacques Tourneur
Guionista: DeWitt Bodeen
Repartiment:Simone Simon, Kent Smith, Tom Conway, Jane Randolph, Jack Holt, Alan Napier, Elizabeth Dunne, Mary Halsey
Avui, dia 5 de setembre de 2021, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de James Cameron. És la seqüela d’Alien, el octavo pasajero (Alien) (1979). Va guanyar 2 Oscars.
La pel·lícula comença quan Ellen Ripley (Sigourney Weaver), l’única supervivent de la nau Nostromo atacada pel monstre Alien, és rescatada, després de cinquanta-set anys vagant per l’espai. Finalment, és reanimada per un representant de la Corporació Weyland-Yutani, Carter Burke (Paul Reiser). Aquesta corporació decideix visitar el planeta on l’expedició del Nostromo va trobar el primer ou d’Alien. Amb escepticisme, Ripley s’uneix a una expedició formada també per, entre d’altres, pel sargent Apone (Al Matthews), el caporal Hicks (Michael Biehn), els soldats Vásquez (Jenette Goldstein) i Hudson (Bill Paxton) i l’androide Bishop (Lance Henriksen)…
El director va explicar en una entrevista la diferència amb la primera pel·lícula Alien (1979) “Volia fer una pel·lícula que no fos tan aterridora… És aterridora, però no ho és tant, sinó més intensa, i m’agrada utilitzar la paraula, exaltant. Perquè crec que t’exalta la intensitat del tipus d’acció que hi ha en aquesta pel·lícula. Almenys, quan es presenta en un bon cinema, amb un bon sistema de so, etc.”. Una seqüela que alguns fins i tot consideren millor que l’original i que compta, altre cop, amb una magistral interpretació de Sigourney Weaver.
Director: James Cameron
Guionistes: James Cameron, David Giler, Walter Hill, Dan O’Bannon, Ronald Shusett
Repartiment: Sigourney Weaver, Paul Reiser, Lance Henriksen, Michael Biehn, Bill Paxton, Carrie Henn, William Hope, Jenette Goldstein, Al Matthews, Mark Rolston, Ricco Ross
Avui, dia 17 de juliol de 2021, podreu veure a Paramount a les 17:26 aquesta pel·lícula de James Cameron. És la seqüela d’ Alien, el octavo pasajero (Alien) (1979). Va guanyar 2 Oscars.
La pel·lícula comença quan Ellen Ripley (Sigourney Weaver), l’única supervivent de la nau Nostromo atacada pel monstre Alien, és rescatada, després de cinquanta-set anys vagant per l’espai. Finalment, és reanimada per un representant de la Corporació Weyland-Yutani, Carter Burke (Paul Reiser). Aquesta corporació decideix visitar el planeta on l’expedició del Nostromo va trobar el primer ou d’Alien. Amb escepticisme, Ripley s’uneix a una expedició formada també per, entre d’altres, pel sargent Apone (Al Matthews), el caporal Hicks (Michael Biehn), els soldats Vásquez (Jenette Goldstein) i Hudson (Bill Paxton) i l’androide Bishop (Lance Henriksen)…
El director va explicar en una entrevista la diferència amb la primera pel·lícula Alien (1979) “Volia fer una pel·lícula que no fos tan aterridora… És aterridora, però no ho és tant, sinó més intensa, i m’agrada utilitzar la paraula, exaltant. Perquè crec que t’exalta la intensitat del tipus d’acció que hi ha en aquesta pel·lícula. Almenys, quan es presenta en un bon cinema, amb un bon sistema de so, etc.“. Una seqüela que alguns fins i tot consideren millor que l’original i que compta, altre cop, amb una magistral interpretació de Sigourney Weaver.
Director: James Cameron
Guionistes: James Cameron, David Giler, Walter Hill, Dan O’Bannon, Ronald Shusett
Repartiment: Sigourney Weaver, Paul Reiser, Lance Henriksen, Michael Biehn, Bill Paxton, Carrie Henn, William Hope, Jenette Goldstein, Al Matthews, Mark Rolston, Ricco Ross
La pel·lícula explica la vida de la família Kim que viu en un petit habitatge semisoterrani (banjiha). Cap dels seus membres té feina i es troben sovint sense electricitat ni Internet. La seva sort canviarà quan el fill Kim Ki-woo (Woo-sik Choi) es reuneix amb el seu amic Min-hyuk (Seo-joon Park). Aquest li diu que se’n va a l’estranger a estudiar i li ofereix a Kim fer classes a Park Da-hye (Ji-so Jung) de la família rica Park. A partir d’aquí, Kim ordirà un pla per aconseguir que la seva germana Kim-ki-jung (So-dam Park), el seu pare Kim Ki-taek (Kang-ho Song) i la seva mare Kim Chung-sook (Hye-jin Jang) també entrin a treballar a casa dels Park…
Repartiment: Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hye-jin, Cho Yeo-jeong, Choi Woo-sik, Park So-dam, Park Seo-joon, Lee Jeong-eun, Park Keun-rok, Hyun Seung-Min, Andreas Fronk, Park Myeong-hoon, Jung Hyun-jun, Ji-hye Lee, Joo-hyung Lee, Jeong Esuz, Ik-han Jung, Seong-Bong Ahn, Dong-yong Lee, Hyo-shin Pak
Avui, dia 4 de juny de 2021, podreu veure a La1 a les 23:55 aquesta pel·lícula de Jonathan Demme. Es basa en la novel·la homònima de Thomas Harris.
La pel·lícula comença quan l’experta en psiquiatria Clarice Starling (Jodie Foster) ajuda a l’FBI a atrapar el fred i calculador assassí “Buffalo Bill”. El seu cap l’envia a visitar a la presó al doctor Hannibal Lecter (Anthony Hopkins), un antic psicoanalista i també assassí… Entre Claire i Hannibal hauran de descobrir què porta a “Bufallo Bill” a matar gent.
El director va explicar en una entrevista que va decidir porta la novel·la a la pantalla gran perquè volia fer la pel·lícula més terrorífica de la història. Un film que s’ha convertit en tot un clàssic del gènere de por amb l’inoblidable Hannibal Lecter interpretat per Anthony Hopkins, que després tindria diverses seqüeles i preqüeles.
Director: Jonathan Demme
Guionistes: Ted Tally
Repartiment: Jodie Foster, Anthony Hopkins, Scott Glenn, Ted Levine, Anthony Heald, Diane Baker, Brooke Smith, Tracey Walter, Kasi Lemmons, Chris Isaak, Charles Napier, Roger Corman, Frankie Faison, Paul Lazar, Daniel Von Bargen, Cynthia Ettinger
citizenjoel 