La peor persona del mundo (The Worst Person in the World) (Verdens verste menneske)

La pitjor generació de la història

cartell/imbd.com

El director noruec Joachim Trier fa tot un retrat generacional dels milennials (gent actualment al voltant dels trenta anys). L’excusa: La vida de la Julie, una jove amb una vida caòtica tant en el terreny professional com personal. La narració reflecteix molt bé la vida d’aquesta generació i la seva manera d’entendre el món: la seva visió de la vida social, familiar, el sexe i els tabús sexuals. Un magnífic film, dividit en capítols, que, en alguns moments, pot fer perdre l’espectador.

Joachim Trier és un director conegut, sobretot per haver dirigit Oslo, 31 de agosto (Oslo, 31. august) (2011). Ara dirigeix aquest film que ja opta a l’Oscar al Millor Guió Original i a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. El director va explicar per què va decidir dur a terme aquest projecte: “Treballant amb Renate Reinsve (l’actriu protagonista), vaig saber que volia fer-hi una pel·lícula. (…) Vaig pensar: ‘He d’escriure-li alguna cosa.’ També volia fer-ho tan honestament com pogués: la meva versió de les dificultats de l’amor, aquest espai caòtic entre la noció romàntica i la realitat. (…) Pensava que una dona de trenta anys, en la societat actual, seria una premissa tremendament interessant. (…) Volia crear una història càlida amb humor sobre algú que intenta esbrinar qui és i què vol fer amb la seva vida“. De fet, el món al voltant de la protagonista és un caos enmig de la crisi econòmica i la del coronavirus.

La història gira al voltant de Julie (Renate Reinsve), una jove noruega d’uns trenta anys. Després d’haver començat la carrera de medicina, decideix canviar i estudiar psicologia. Finalment, es decanta per ser fotògrafa. Aquest treball el combinarà amb una feina en una llibreria. Durant aquest període té dues parelles. Una és un professor seu. Després també surt amb el famós dibuixant de còmics Aksel Willman (Anders Danielsen Lie), quinze anys més gran. Un dia la Julie se’n va de l’acte de presentació del còmic de la seva parella perquè s’estava avorrint… Mentre passeja, Julie passa per davant d’una festa de casament i decideix entrar-hi. Allà coneix el cambrer Eivind (Herbert Nordrum), amb qui també començarà una relació…

La fotografia de Kasper Tuxen ens mostra els clarobscurs que viu la protagonista en la seva vida, semblants als de la seva generació. La llum i els núvols són la combinació perfecta que defineix la història.

La banda sonora d’Ola Fløttum és un dels factors clau del film. De fet, la majoria de les peces musicals representen molt bé la gent del voltant dels trenta anys, com la del protagonista.

Renate Reinsve brilla com a Julie: metaforitza perfectament els somnis, les il·lusions i les decepcions de tota una generació. Anders Danielsen Lie, com a Askel, contraposa el personatge de Julie, ja que els seus referents socials i culturals difereixen. També cal assenyalar la interpretació de Herbert Nordrum, com a Eivind, qui representa una persona que posa la protagonista davant les seves pròpies contradiccions.

El director va contestar en una entrevista a la qüestió sobre si la narració és un retrat generacional: “La gent em pregunta si la pel·lícula és un retrat generacional i no puc dir ni que sí ni que no. Espero ser sincer amb els temps en què vivim (…) Tots nosaltres estem intentant mantenir un sentit d’identitat en les relacions que se suposa que són sòlides, mentre vivim en una realitat molt fragmentada. Així que crec que aquest és el tipus de ‘malestar creixent’ d’avui en dia.” De fet, el malestar de la societat actual es veu reflectit en diversos episodis que componen la pel·lícula. Un descontentament accentuat en dues generacions, la dels milennials i la següent, la Z, amb les seves dificultats per trobar feina i tenir una estabilitat personal. El gran exemple de tot això és la protagonista que cerca la seva felicitat en un món canviant i que encadena una crisi darrera de l’altre. Una magnífica obra audiovisual que té el seu gran defecte en un estil postmodern que pot arribar a fer perdre l’espectador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.