Buena suerte, Leo Grande (Good Luck to You, Leo Grande)

Quan el sexe no té edat

cartell/imb.com

Sophie Hyde dirigeix aquesta comèdia sexual. La protagonista és Nancy Stokes, una professora jubilada, que contracta els serveis del jove gigoló “Leo Grande” amb l’objectiu de tenir el seu primer orgasme. Nancy és una vídua amb un fill i una filla. La narració és una excusa per tractar diverses temàtiques, però sobretot les diferents maneres d’entendre el sexe, segons cada generació. També ens mostra com actualment hi ha una gran quantitat de dones que tenen al voltant de cinquanta anys a qui els costa més gaudir-lo a causa de l’educació religiosa i patriarcal que van rebre. Una bona i senzilla comèdia que, entre riures, aporta moltes reflexions interessants, més enllà del titular fàcil del primer nu d’Emma Thompson.

Sophie Hyde és una directora australiana coneguda per pel·lícules com 52 Tuesdays (2013) o Animals (2019). La directora va explicar què li va cridar l’atenció d’aquesta història: “Crec que estic molt interessada en qui som, què ens fa ser i com ens tractem els uns als altres. I en el centre d’això està la identitat i la sexualitat, que determinen com ens connectem amb l’altre i com ens sentim amb nosaltres mateixos. I això pot ser molt bonic, íntim i inspirador, i, també pot ser molt vergonyós. Crec que en la nostra cultura tenim molta vergonya per totes aquestes coses, els nostres cossos, el desig sexual, per exemple, i la sexualitat. Un fet natural no sempre acceptat per les capes més conservadores de la societat.

La pel·lícula comença quan Nancy Stokes (Emma Thompson), una mare vídua i professora de religió jubilada, contracta els serveis del gigoló “Leo Grande” (Daryl McCormack). El seu objectiu és arribar al seu primer orgasme, cosa que mai no va aconseguir amb el seu difunt marit.

La fotografia de Bryan Mason mostra les trobades sexuals, sense necessitat de massa imatges explícites. A la vegada, però, transmet una gran sensació de realitat.

La banda sonora de Stephen Rennicks metaforitza perfectament l’evolució de la protagonista, Nancy Stokes. La música transmet la sensació de canvi vital que està vivint el personatge principal.

Hi ha un aspecte que cal subratllar d’aquesta pel·lícula, les interpretacions. Emma Thompson només amb petits moviments subtils del seu cos ens dibuixa perfectament el seu personatge. Una actuació que es complementa perfectament amb la de Daryl McCormack com a Leo, capaç de fugir de la caricatura del gigoló.

La directora va definir en una entrevista què volia mostrar de les relacions: “Ens costa molt trobar la connexió, o hem de fer molta feina per eliminar tots els murs i barreres que hi posem (…) Sempre intentem ser tan perfectes (…) Una de les coses que m’agrada d’aquesta pel·lícula és que els protagonistes no sempre ho són: quan fan alguna cosa que creuen que està malament, s’hi endinsen, la qual cosa és bastant cert en la vida, crec.” De fet, el guió està ple de malentesos entre els protagonistes, tan semblants i tan diferents alhora, i víctimes de les seves circumstàncies vitals. De fet, canviant un parell d’episodis clau de les seves respectives vides, un podria haver estat fent el paper de l’altre. Tot això, en una narració on manen els diàlegs i les reflexions sobre la vida, l’amor, el sexe i la prostitució. Aquestes temàtiques, però, n’amaguen una de més profunda: com la cultura i l’educació (patriarcal) influeixen en la nostra vida. Una molt bona comèdia que compta amb un gran final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.