La zona de interés (The Zone of Interest)

Les flors del mal

cartell/imbd.com

Jonathan Glazer dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del llibre homònim de Martin Armis. El protagonista del film és Rudolf Höss, primer comandant nazi del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Viu amb la seva família al costat del camp de concentració. Els personatges principals gaudeixen de la seva vida i la majoria ignoren o volen ignorar l’horror que passa al seu costat. Tot i això, la narració aconsegueix que l’espectador senti l’horror i el dolor causat per l’Holocaust. Una molt bona obra audiovisual, que en algun moment es fa repetitiva, però que brilla en transmetre els sentiments i les emocions que vol expressar.

Jojo Rabbit

El feixisme és per a nens petits

cartell/imb.com

Taika Waititi escriu i dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “Caging Skies” de Christine Leunens. El film se situa durant el nazisme a Alemanya, i el protagonista és Jojo “Rabbit” Betzler, un nen de deu anys, que té un amic imaginari molt especial: Hitler. La història és una crítica, a través de l’humor negre, del nazisme i el feixisme.  Una sàtira política, en la qual només els nens poden creure que hi ha races inferiors o superiors. També s’hi afegeix un discurs contra la violència i la guerra, però amb moments massa dolços.  En conclusió, un molt bon film que demostra que, fins i tot, el nazisme es pot tractar a través de l’humor.

Negación (Denial)

Veritats indiscutibles

cartell/imbd.com

Mick Jackson dirigeix aquest film, basat en fets reals, sobre el judici que va enfrontar l’autora jueva Deborah Lipstadt i David Irving, un historiador negacionista de l’Holocaust. El seu litigi va començar arran de la publicació del llibre de Deborah, “Denying the Holocaust“, on acusa Irving d’haver manipulat la història en els seus llibres en què assegurava que Hitler no era conscient de l’extermini jueu. Això va provocar una demanda d’Irving. El judici es va celebrar a Anglaterra i es va convertir en un debat sobre els historiadors, la seva funció   i la seva neutralitat. Un judici on no es va cridar cap víctima de l’Holocaust, ja que Irving, que exercia la seva pròpia acusació, podria haver-les humiliat. Un molt bon film, en què no surt cap escena de l’horror de l’Holocaust, ni de la Segona Guerra Mundial ni dels camps de concentració. Tot i això, aquest horror es transmet en els gestos i les mirades de la majoria dels personatges.

La ladrona de libros (The Book Thief)

La innocència enmig de l’horror

cartell/impawards.com

Aquesta pel·lícula de Brian Percival tracta sobre la crema de llibres en l’Alemanya nazi. Ho fa des del punt de vista d’una nena òrfena, filla d’una militant comunista, que es dedica a salvar els llibres recordant-los i recitant-los. El film, tot i que parteix d’una bona història acaba caient massa en el sentimentalisme fàcil i explica  poc el moment històric en què se  situa l’acció.