Missió: Sobreviure
Christopher Nolan escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’evacuació de Dunkerque (França), a poca distància de ports com els de Dover (Anglaterra), durant la Segona Guerra Mundial l’any 1940. Dunkerque va ser una batalla que van perdre els aliats contra els nazis, una derrota que els va permetre continuar la invasió de França fins a posar el col·laboracionista mariscal Pétain al capdavant del govern francès. Dunkerque es va fer famosa per la manera com Churchill va decidir salvar els soldats: evacuant-los amb els vaixells de la Royal Navy i també amb l’ajuda de petites barques civils que es podien acostar a la platja sense cridar tant l’atenció. El guió, en general, pateix d’una descontextualització històrica. Aquest és el gran problema d’una pel·lícula amb una extraordinària realització.
Christopher Nolan és conegut, entre moltes d’altres obres, per la seva trilogia de Batman (2005-2012) i també, per Interstellar (2014). Ara porta al cinema l’evacuació de Dunkerque en el marc de l’Operació Dinamo durant la Segona Guerra Mundial l’any 1940. Un fet del qual volia parlar el director sense apartar-se de la seva dimensió humana.
La pel·lícula explica l’evacuació de Dunkerque a través de la platja amb soldats com ara en Tommy (Fionn Whitehead), que intentaven sobreviure-hi mentre esperaven que els rescatessin a través del mar. Això seria possible amb barques com la de Mr Dawson (Mark Rylance) i els seus fills Peter (Tom Glynn-Carney) i George (Barry Keoghan) que tenien la missió de recollir-los; i amb el suport des de l’aire, amb aviadors com Collin (Jack Lowden) i Farrier (Tom Hardy) que protegien els soldats i tot l’equip de salvament, de l’artilleria nazi.
La banda sonora de Hans Zimmer aporta un to èpic a la pel·lícula. En determinades escenes, només la música parla per posar dramatisme a l’acció.
La fotografia d’Hoyte van Hoytema dona realisme al film. Sap combinar molt bé els efectes especials amb els moments íntims dels personatges.
Pel que fa a les interpretacions, Fionn Whitehead fa una interpretació massa inexpressiva com el soldat Tommy. Mark Rylance, com a Mr Dawson, sap donar la imatge d’home de mar. Kenneth Branagh dóna molta força al seu personatge d’oficial de la Royal Navy.
El director va afirmar en una entrevista que volien “aconseguir donar realisme al film rodant a la mateixa platja de Dunkerque i utilitzant vaixells i avions reals“. El realisme de les imatges és molt bo. El problema del film és la manca de contextualització històrica. El guió pot arribar a confondre l’espectador amb els seus salts temporals. Malgrat això, es tracta d’un bon film amb una excepcional realització.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Dunkerque (Dunkirk) (2017) | citizenjoel