Top Gun: Maverick

Pilotar la vida

cartell/imbd.com

Joseph Kosinski dirigeix aquesta pel·lícula, que és una seqüela de Top Gun (1986) de Tony Scott (DEP). Aquest film comença quan el protagonista de l’anterior film, Pete “Maverick” Mitchell és expulsat de la Marina i l’envien de nou a l’escola de pilots, aquest cop com a instructor. Aquest moviment es produeix gràcies al seu excompany i amic, l’almirall Tom “Iceman” Kazansky. Com a instructor, haurà de formar els millors pilots sorgits de l’escola de la Marina i preparar-los per a una missió suïcida: destruir una planta d’enriquiment d’urani. Un dels seus alumnes serà Lt. Bradley “Rooster” Bradshaw. Bradley és fill de Nick “Goose” Bradshaw. Nick era el millor amic de Pete, però va morir per culpa d’aquest mentre feia unes maniobres perilloses… Una narració que, a diferència de la primera part, intenta evitar donar un missatge excessivament militarista, a la vegada, que no obvia que els jocs de guerra provoquen morts. Un molt bon producte audiovisual, tanmateix, amb un final incoherent amb el missatge que transmet la resta del film.

Rojo

Silencis còmplices

cartell/imbd.com

Benjamín Naishtat escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada a l’Argentina, el 1975, abans del cop d’estat del general Videla. El film comença quan un home jove i misteriós té una discussió amb un famós advocat, Claudio, que està esperant la seva dona, Susana. Després de sopar, el matrimoni es torna a trobar amb aquest misteriós personatge… Tota aquesta situació servirà d’excusa per mostrar-nos l’ambient de violència, secrets i silencis que envoltaven el país abans de l’arribada de la dictadura, ja que ja es veia a venir en determinats cercles. Un bon film que reflecteix una societat incapaç de veure o de voler veure com s’acosta la tirania.