El arma del engaño (Operation Mincemeat)

L’altra guerra

cartell/imbd.com

John Madden dirigeix aquesta pel·lícula que mostra l’Operació Carn Picada dels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta operació consistia a enviar un cadàver a les costes espanyoles amb identificació i documentació falsa. Per fer-ho, els espies es van haver d’inventar tota una vida i trobar un cadàver que resultés creïble. L’objectiu: que els nazis es pensessin que els aliats entrarien per les costes gregues, i no a través de Sicília. De fet, la narració tracta de les històries que s’expliquen i com aquestes influeixen en la realitat. També, com les guerres, més enllà de les armes, es guanyen a través de la intel·ligència i la imaginació. Un molt bon film que es perd en les trames secundàries, ja que se’ls dóna massa rellevància.

John Madden és un director conegut per pel·lícules com Shakespeare in Love (1997) o El exótico Hotel Marigold (The Best Exotic Marigold Hotel) (2011). Ara realitza aquest film que es basa en el llibre de Ben Macintyre sobre l’Operació Carn Picada dels serveis secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. El director va apuntar què li va cridar l’atenció de la història: “Hi havia diverses coses que ens emocionàvem a en Michelle (Ashford) (el guionista) i a mi. Una era que el tema central és una història sobre com contar històries. Es tracta de la ficció i de la realitat, i de com intervenir-hi narrant històries. A més a més, està plena de personatges amb inclinacions novel·lístiques, com Ian Fleming, a qui li faltaven deu anys per escriure ‘Casino Royale’. (…) Em va atrapar emocionalment aquesta història.” De fet, les emocions són presents en tots els moments del film.

El film se situa l’any 1943. Els protagonistes de la pel·lícula són Ewen Montagu (Colin Firth) i Charles Cholmondeley (Matthew Macfadyen) que formen part del Comitè XX de la intel·ligència britànica. Se’ls encarrega posar en marxar l’Operació Carn Picada. Una operació que consisteix a enviar un cadàver amb un maletí amb informació confidencial falsa a les costes espanyoles, fent veure que s’ha ofegat. L’objectiu és que els nazis descobreixin el maletí amb documents confidencials falsos, que diuen que els aliats entraran a Europa a través de Grècia i no de Sicília, com realment volen fer. Per aconseguir-ho, la unitat comptarà amb la secretària personal d’Ewen, Hester Leggett (Penelope Wilton) i una altra secretària Jean Leslie (Kelly Macdonald) i de Ian Fleming (Johnny Flynn), narrador del film. Un apunt històric necessari: actualment encara està en discussió fins a quin punt l’escriptor Ian Fleming va participar realment en l’operació o en el projecte original.

La fotografia de Sebastian Blenkov reflecteix les ombres en què es mouen els espies: entre la llum de la vida real i la foscor de les batalles entre soldats en què acaba morint gent real.

La banda sonora de Thomas Newman barreja molt bé l’ambientació de la música de l’època amb la més adequada per una història bèl·lica i d’espies. Destaca sobretot “Fallen Soldier” de James Morgan, un dels temes principals del film i que serveix per recordar que les dues guerres, la dels espies i la dels soldats, acaben tenint víctimes.

De les interpretacions destaca sobretot Collin Firth com a Ewen Montagu: dibuixa molt bé el paper d’un espia incapaç de controlar la seva pròpia vida personal. En canvi, Matthew Macfadyen fa un paper massa pla com Charles Cholmondeley. Kelly Macdonald com a Hester Leggett fa un paper ambigu que en algun moment fa dubtar de les seves veritables intencions. Cal apuntar, a més a més, la presència d’actors espanyols i catalans com Alba Brunet, Pep Tosar, Pedro Cassablanc o Óscar Zafra (DEP).

El director va definir en una entrevista quines temàtiques tractava el film: “és una pel·lícula de guerra que tracta, d’una banda, del món de les bombes i de les bales al camp de batalla i les brutalitats i l’heroisme, i de l’altra, dels passadissos del poder. La nostra pel·lícula ocupa un espai molt singular al mig perquè el pla en si és modelat per les persones que l’estan creant, que després es tornen incapaços de controlar allò que han construït. Tot depèn d’un cos que sura a l’aigua. De fet, no obstant això, el més interessant de la pel·lícula és com els personatges es qüestionen a si mateixos i als altres sobre com s’ha de fer perquè una història resulti realista i no impostada. També, quins són i quins haurien de ser els límits entre la ficció i la realitat. El gran problema que té aquesta pel·lícula és que es perd per la trama secundària, el triangle amorós dels tres protagonistes format per Ewen, Charles i Jean. En conclusió, un bon film que hom té la sensació que encara podria haver tret més profit de la història original.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.