Top Gun: Maverick

Pilotar la vida

cartell/imbd.com

Joseph Kosinski dirigeix aquesta pel·lícula, que és una seqüela de Top Gun (1986) de Tony Scott (DEP). Aquest film comença quan el protagonista de l’anterior film, Pete “Maverick” Mitchell és expulsat de la Marina i l’envien de nou a l’escola de pilots, aquest cop com a instructor. Aquest moviment es produeix gràcies al seu excompany i amic, l’almirall Tom “Iceman” Kazansky. Com a instructor, haurà de formar els millors pilots sorgits de l’escola de la Marina i preparar-los per a una missió suïcida: destruir una planta d’enriquiment d’urani. Un dels seus alumnes serà Lt. Bradley “Rooster” Bradshaw. Bradley és fill de Nick “Goose” Bradshaw. Nick era el millor amic de Pete, però va morir per culpa d’aquest mentre feia unes maniobres perilloses… Una narració que, a diferència de la primera part, intenta evitar donar un missatge excessivament militarista, a la vegada, que no obvia que els jocs de guerra provoquen morts. Un molt bon producte audiovisual, tanmateix, amb un final incoherent amb el missatge que transmet la resta del film.

Joseph Kosinski és un director conegut per pel·lícules com Oblivion (2013) o Héroes en el infierno (Only the Brave) (2017). Ara realitza aquest film que és la continuació de la mítica Top Gun (1986) de Tony Scott (DEP). El director va explicar què li havia agradat d’aquella pel·lícula i com va decidir continuar-la: “Vaig veure la primera pel·lícula quan tenia dotze anys, i em va impressionar. Crec que Tony (Scott) (DEP) va canviar la manera com es feien les superproduccions (…) Per això, mai no vaig voler fer una versió de Top Gun. Però al mateix temps, volia que l’audiència sabés que també ens encanta Top Gun, i que els volíem portar de tornada a l’univers de la pel·lícula“. De fet, en sap mantenir l’esperit, agafant el millor i traient alguns defectes de l’original.

La pel·lícula comença quan Pete “Maverick” Mitchell (Tom Cruise) és expulsat de la Marina i enviat a treballar d’instructor de vol a l’escola de pilots, Top Gun. Una escola de la qual havia estat alumne. Ho aconsegueix gràcies a l’ajuda del seu amic, l’almirall Tom “Iceman” Kazansky (Val Kilmer). Maverick haurà de preparar els seus alumnes per a una missió aparentment suïcida: destruir una planta de creació d’urani envoltada de míssils. Els seus alumnes i candidats a dur-la a terme seran, entre d’altres, Jake “Hangman” Seresin (Glen Powell) o Bradley “Rooster” Bradshaw (Miles Teller). En Bradley és fill de Nick “Goose” Bradshaw (personatge interpretat per Anthony Edwards al film de 1986), que va morir en unes maniobres amb Maverick. Mentre duren les classes, Mitchell també coincidirà amb un examor de joventut, Penelope “Penny” Benjamin (Jennifer Connelly), propietària d’un bar.

La fotografia de Claudio Miranda intenta conservar el mateix esperit que l’original. De fet, les imatges icòniques es repeteixen tant en retrats que té penjats Maverick a casa seva com en determinades escenes.

La banda sonora de Harold Faltermeyer, Lady Gaga i Hans Zimmer és un dels aspectes més destacats del film. Combina la música del clàssic del 1986 amb cançons modernes, sobretot la de Lady Gaga, com un dels temes principals, “Hold my Hand”.

Tom Cruise brilla un altre cop com a Pete “Maverick” Mitchell. Aquesta vegada dibuixa un personatge, aparentment, més madur. Miles Teller fa un bon paper com a Bradley “Rooster” Bradshaw, alumne de Maverick. També cal destacar la presència de Val Kilmer com a Tom “Iceman” Kazansky, paper que ja havia interpretat en el film de 1986. Actualment, aquest actor està retirat del món de la interpretació a causa d’un càncer de gola, però surt excepcionalment en una escena d’aquesta última pel·lícula.

El director va explicar en una entrevista quin és el punt clau de la història: “La idea del fill de Goose, i la reconciliació entre els dos és la columna vertebral emocional de la pel·lícula.“. El film, tanmateix, va més enllà d’aquesta idea i tracta temes molt interessants. Un d’aquests és l’educació en professions que es basen en les pràctiques. També si les tecnologies, com ara les simulacions, serveixen per a alguna cosa, quan al final els soldats i els aviadors s’han d’enfrontar en situacions a vida o mort, que acaben sent molt diferents de les d’un videojoc. De fet, un dels missatges que Maverick dona als seus soldats durant la instrucció és la possibilitat real que morin durant la missió. Una cosa òbvia, però sovint oblidada. A més a més, mostra com els traumes del passat marquen la nostra actitud davant del present. I això es tradueix amb la influència de la vida dels pares sobre el destí dels fills. En conclusió, una pel·lícula que aconsegueix modernitzar en molts aspectes el clàssic de 1986, fins i tot en com reflecteix les relacions entre homes i dones. No obstant això, el final resulta excessivament feliç i poc coherent amb resta del guió en una molt bona obra audiovisual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.