Rojo

Silencis còmplices

rojoimbd
cartell/imbd.com

Benjamín Naishtat escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada a l’Argentina, el 1975, abans del cop d’estat del general Videla. El film comença quan un home jove i misteriós té una discussió amb un famós advocat, Claudio, que està esperant la seva dona, Susana. Després de sopar, el matrimoni es torna a trobar amb aquest misteriós personatge… Tota aquesta situació servirà d’excusa per mostrar-nos l’ambient de violència, secrets i silencis que envoltaven el país abans de l’arribada de la dictadura, ja que ja es veia a venir en determinats cercles. Un bon film que reflecteix una societat incapaç de veure o de voler veure com s’acosta la tirania.

Continua llegint

…El ciudadano ilustre (2016)

unciudadanoilustrecartelllimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de desembre de 2018, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de  Mariano Cohn i Gastón Duprat. Va guanyar el Goya a la Millor Pel·lícula Iberoamericana.

El film explica com Daniel Mantovani (Oscar Martínez) torna a la seva Salas natal després de guanyar el Premi Nobel de Literatura. Allà rebrà tota mena d’homenatges, però, de seguida, serà acusat d’ensenyar internacionalment les vergonyes del poble a través de les seves obres. Allà es retrobarà amb el seu millor amic, Antonio (Dady Brieva) i la seva dona Irene (Andrea Figueiro), amb qui havia mantingut, de jove, una relació.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Mariano Cohn, Gastón Duprat

Guionista: Andrés Duprat

Repartiment:Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigerio, Belén Chavanne, Nora Navas, Iván Steinhardt, Manuel Vicente, Laura Paredes, Gustavo Garzon, Emma Rivera

El ciudadano ilustre

Retorn al passat

unciudadanoilustrecartelllimbd
cartell/imbd.com

Mariano Cohn i Gastón Duprat dirigeixen aquesta pel·lícula sobre un escriptor argentí Premi Nobel de Literatura que torna  després de quaranta anys d’absència a la seva població natal, Salas. Allà viurà totes les cares de l’èxit: els múltiples i pomposos homenatges, però també sentiments com l’enveja, o fins i tot, l’odi.  Un film que ens parla de molts temes, com ara la relació entre l’artista i la seva obra, la fama o el concepte d’art en un món com el del segle XXI. En tot moment contraposant una cultura tancada i rural, com l’Argentina metaforitzada a través de Salas, amb una cultura més  universal com la què representa un escriptor guanyador del Premi Nobel. Una molt bona pel·lícula amb una gran dosi d’ironia, en què la història va perdent força a mesura que avança la narració.

Continua llegint