La quimera (La chimera)

Robar als morts per trobar el més enllà

cartell/imbd.com

Alice Rohrwacher dirigeix aquest film sobre lladres de tombes. L’acció se situa en els anys vuitanta. En aquest cas, el protagonista és Arthur, un anglès que viu a la Toscana, que es dedica a robar a sepulcres etruscos. L’acció comença quan surt de la presó i torna al poble, amb la voluntat de no tornar-se a dedicar a usurpar més objectes antics de les tombes. A més a més, només pensa amb la seva parella, Beniamina, que va morir fa anys. Els seus companys i delinqüents, però, l’animaran a tornar als seus mals hàbits. En paral·lel, s’enamorarà d’Italia, l’estudiant de cant de la seva exsogra Flora. La narració és tota una excusa per tractar com ens relacionem, individualment i col·lectivament, amb la mort. Un molt bon film, que tot i que li costa entrar en acció, és audiovisualment magnífic i té un excel·lent final.

Sangre en los labios (Love Lies Bleeding)

Camí a la perdició

cartell/imbd.com

Rose Glass dirigeix aquest film sobre culturisme, lesbianes i mafiosos. L’acció se situa l’any 1989 als Estats Units, al voltant dels dies que va caure el Mur de Berlín. La protagonista de la pel·lícula és Jackie, una dona culturista, que es dirigeix a Las Vegas per presentar-se a una competició. Durant el camí es para a Nou Mèxic, on trobarà feina en un camp de tir, regentat pel mafiós Lou Sr. Un dia en el gimnàs, coneixerà la filla del seu cap, Lou-Lou, de qui s’enamorarà a l’instant. La relació, però, es veurà marcada per la violència de la família. Una família de malfactors, on el cunyat de Lou-Lou, J.J. és un masclista que maltracta la seva dona, Daisy. Jackie acabarà entrant en aquest ambient de violència format per delinqüents i assassins. Un molt bon film, amb algunes escenes explícites de sexe i violència, en què brillen especialment les interpretacions.

La bestia (The Beast) (La Bête)

L’ésser humà és la seva pròpia bèstia

cartell/imbd.com

Bertrand Bonello dirigeix aquest film de ciència-ficció basat en la novel·la de Henry James, “La bestia en la jungla” (The Beast in the Jungle). La narració comença l’any 2044 quan les persones purifiquen l’ànima, a través de la Intel·ligència Artificial, per deixar de tenir emocions. Això és que el vol aconseguir Gabrielle amb l’objectiu de trobar feina en un món, on, precisament, la Intel·ligència Artificial ha provocat molt d’atur. Per assolir aquest propòsit, Gabrielle haurà de superar els traumes que arrossega de “vides anteriors de la seva ànima: la del 1910 quan era una dona feliç a París; i la del 2014 quan era una model i actriu; segons la Intel·ligència Artificial… Durant aquestes vides anteriors, com en l’actual, Gabrielle coneix el mateix home, Louis… Una narració que, a part d’assenyalar els riscos de la Intel·ligència Artificial, mostra els canvis socials i les diferents maneres d’entendre les relacions humanes en aquestes èpoques, sense deixar de tractar temes com el masclisme o la violència de gènere en una societat patriarcal. Tot això amb el missatge que, en el fons, la bèstia que ha de témer més la humanitat és ella mateixa. Un molt bon film, sobretot audiovisualment parlant, amb moments menys interessants per la seva excessiva llargària.

Puan

L’art revolucionari de pensar

cartell/imbd.com

Els argentins María Alché i Benjamín Naishtat dirigeixen aquest film sobre filosofia. Els protagonistes són Marcelo Pena i Rafael Sujarchuk, dos professors de filosofia argentins. Marcelo treballa a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires. Un dia el seu mentor, el catedràtic Caselli, mort sobtadament… deixant vacant la seva plaça. Al cap de poc, però, torna d’Alemanya un mestre que ja havia estat fa molts anys a la mateixa facultat, Rafael Sujarchuk. Aquest mestre arriba amb noves metodologies i nous temes. A més a més, és mediàtic perquè surt amb la famosa actriu argentina, Vera Motta. Rafael i Marcelo lluitaran per la plaça a la càtedra. Enmig de la seva batalla, s’oblidaran dels problemes externs i de com les retallades en educació del govern comencen a tenir els primers efectes sobre els seus estudiants … El film ens convida, en un món que va molt de pressa, a l’art de pensar i reflexionar. Tot i això, no deixa de reflectir críticament un tipus de docent universitari que viu allunyat de la realitat, cosa que fa que, a vegades, li costi connectar amb els seus alumnes. En conclusió, una molt bona pel·lícula que acaba d’una manera massa sobtada, i amb un final inesperat…

How to Have Sex

Com tenir sexe… consentit

cartell/imbd.com

Molly Manning Walker debuta com a directora en llargmetratge, en aquest film sobre el sexe, el consentiment sexual i les relacions sexuals dels adolescents. Les protagonistes són Tara, Em, i Skye. Aquestes tres adolescents angleses van de vacances a un ressort a Malia, a l’illa grega de Creta. Tara és verge i vol deixar de ser-ho durant aquests dies, en els quals anirà de festa en festa. La narració tracta del sexe i sobre com el viuen els nois i les noies més joves. Però, parla sobretot del consentiment sexual en el món hipersexualitzat de la joventut actual. Un molt bon film, al qual li costa entrar a parlar directament d’alguns temes, però que reflecteix molt bé el món en què viuen els adolescents actualment.

Secretos de un escándalo (May December)

El so del silenci

cartell/imbd.com

Todd Haynes dirigeix aquesta pel·lícula sobre cinema. L’acció se situa el 2015. La protagonista és l’actriu Elizabeth Berry que arriba a la ciutat de Savana per conèixer Gracie Atherton-Yoo, ja que l’haurà d’interpretar en el seu pròxim film, basat en fets reals. Gracie es va fer famosa quan el 1992, casada i amb trenta-sis anys, la van detenir per tenir sexe amb un noi de tretze anys al magatzem de la botiga d’animals on treballaven. El noi era el coreà-americà Joe Yoo, company de classe del seu fill George. Ara el 2015, Gracie i Joe Yoo estan casats i tenen tres fills propis: Honor, Charlie i Mary. La investigació i la presència de l’actriu Elizabeth per conèixer Gracie i la resta de la família els causarà problemes i reobrirà velles ferides. La narració tracta sobre com l’opinió pública condiciona les persones, que són éssers més complexos que allò que se’n pugui dir. A més a més, mostra com n’és de dificultós per a un actor o una actriu interpretar un personatge encara viu, fugint de la imatge que hom en té a través de la premsa i els mitjans de comunicació. Una molt bona pel·lícula, que comunica a través dels silencis, però que té un final massa sobtat.

Priscilla

Un amor esclau

cartell/imbd.com

Sofia Coppola dirigeix aquest film sobre la vida de Priscilla, la dona d’Elvis Presley. Per fer-ho es basa en el llibre autobiogràfic escrit per la mateixa Priscilla i Sandra Harmon, “Elvis and me: The True Story of the Love Between Priscilla Presley and the King of Rock”. El film comença quan Elvis està destinat a l’Alemanya Occidental el 1959, sent ja una estrella del Rock. Un dia, en una festa, coneix la jove Priscilla, que en aquell moment tenia catorze anys. La narració mostra com Priscilla va haver d’esperar-se fins que fos més gran per ser la dona d’Elvis, però un cop van aconseguir estar junts, Elvis la menyspreava. Una narració que ensenya una època en què les dones eren tractades com a simples objectes. Un film brillant en l’àmbit audiovisual, però que té un guió massa pla i que no emociona.

Pobres criaturas (Poor Things)

Monstruositats humanes

cartell/imbd.com

Yorgos Lanthimos adapta al cinema la novel·la homònima d’Alasdair Gray. Una novel·la que es basa en el mite de Frankenstein i la creació de vida humana a través d’experiments científics. La protagonista de la història és Bella, creada pel cirurgià Godwin Baxter. Bella té el cos d’una dona adulta, però el cervell d’un bebè. Un dia, Godwin decideix casar-la amb el seu company metge, Max McCandless. Bella, però, s’escapa de casa abans del casament i emprèn un viatge pel món amb l’advocat Duncan Wedderburn, qui havia redactat el contracte matrimonial. Un viatge en què descobrirà la bellesa de les ciutats que visita i la seva pròpia sexualitat, però també com és de cruel la societat (especialment amb les dones). A més a més, el guió es debat sobre si és possible canviar el món i com es pot canviar, i si la societat és bona o malvada per naturalesa. Una pel·lícula completa i complexa, que cau en el defecte de tenir escenes una mica sòrdides, típiques d’aquest director, en què destaca la brillant interpretació d’Emma Stone.

La zona de interés (The Zone of Interest)

Les flors del mal

cartell/imbd.com

Jonathan Glazer dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del llibre homònim de Martin Armis. El protagonista del film és Rudolf Höss, primer comandant nazi del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Viu amb la seva família al costat del camp de concentració. Els personatges principals gaudeixen de la seva vida i la majoria ignoren o volen ignorar l’horror que passa al seu costat. Tot i això, la narració aconsegueix que l’espectador senti l’horror i el dolor causat per l’Holocaust. Una molt bona obra audiovisual, que en algun moment es fa repetitiva, però que brilla en transmetre els sentiments i les emocions que vol expressar.

Perfect Days

La felicitat de les petites coses

cartell/imbd.com

Wim Wenders dirigeix aquesta pel·lícula protagonitzada per un home que porta una vida senzilla i monòtona, però que se sent feliç amb el seu dia a dia. Aquest home és Hirayama, un netejador de banys de Tòquio que cada dia porta una vida rutinària: es desperta, llegeix una mica, cuida les seves plantes i escolta la seva música preferida durant els trajectes que ha de fer per la ciutat amb la furgoneta de la feina. També acostuma a fer fotografies sempre en el mateix parc. Tot i que pugui semblar una vida avorrida, cada dia és igual i al mateix temps diferent, si hom observa atentament l’entorn, com ho fa el protagonista. Una molt bona pel·lícula audiovisualment parlant, que tot i que deixa alguns interrogants a l’espectador, brilla per la humanitat i les ganes de viure que transmet.