L’amor no necessita paraules
Filippo Meneghetti dirigeix aquest film sobre la història d’amor entre dues dones grans, Madeleine, una vídua, i Nina, una soltera. Totes dues són veïnes del mateix replà i amaguen el seu amor davant la societat i la seva família. Tot i això, tenen com a projecte vital anar a viure a Roma juntes. De sobte, tot canviarà quan Madeleine pateix un ictus. Nina s’haurà d’esforçar per intentar continuar mantenint la relació amb Madeleine, en secret… La narració ens parla de la censura i l’autocensura dels sentiments entre persones de diferent sexe, en un món que presumeix de no tenir prejudicis, però que encara en té molts. A més a més, tracta un tema com les dificultats que presenta la cura de les persones dependents i aborda el debat sobre si és millor que aquestes persones siguin cuidades per professionals o per familiars. En conclusió, una pel·lícula que tracta d’una relació lèsbica en el moment de la vellesa. Una qüestió que està tractada amb delicadesa i sensibilitat i que sap combinar el missatge social amb la història romàntica. El seu defecte és que alguns punts del guió resulten poc explicats o poc realistes.
Continua llegint
citizenjoel 