Gabrielle, Claudine i Colette
El director Wash Westmoreland dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artista francesa Colette, una de les dones pioneres en escriure sobre sexe. Colette, encara com a Gabrielle, es va casar amb l’escriptor Henry Gautheir-Villas “Willy”. “Willy” va ser el seu mestre en l’ofici d’escriure. Però, es va aprofitar de l’obra de Gabrielle per publicar-la en nom seu. Gabrielle va esdevenir Colette i no només es va dedicar a la literatura, sinó també al teatre i als espectacles en general. Entre tots dos existia una relació complicada basada en una suposada llibertat sexual. Tot això va passar en uns moments de canvis socials, quan es van començar a popularitzar invents com les màquines de vapor, les bicicletes i les màquines de fotografiar. La narració té la virtut d’anar enllaçant les temàtiques que, a part, principalment del masclisme, van des de la literatura, la relació entre l’autor i la seva obra, la vida i la llibertat sexual en un matrimoni, l’alliberament de la dona i la identitat sexual. El film, tanmateix, no manté sempre el mateix to i, en moments es fa llarga sobretot cap al final.
Wash Westmoreland és un director que es va donar a conèixer amb Encara Alice (Still Alice) (2014). Ara porta a la pantalla gran la vida de l’artista francesa Colette. El director va explicar que el que va atraure’l de Colette: “és un personatge increïblement interessant, una brillant escriptora, que va prendre decisions extraordinàries sobre la seva vida. Va fer coses increïblement valentes, va ser pionera, va escriure sobre les experiències sexuals de les dones i va escriure sobre l’exploració dels problemes relacionats amb la pròpia sexualitat.” De fet, el film ens la mostra amb tota la seva complexitat.
La narració comença quan Gabrielle (Keira Knightley) es casa amb l’escriptor Henry Gauthier-Villars “Willy”. Ben aviat, Gabrielle es convertirà en la seva col·laboradora imprescindible i una tradicional i fidel esposa, tot i ser coneixedora de les infidelitats del seu marit. Els problemes arribaren quan “Willy” descobreix el talent de Gabrielle i se n’aprofita robant-li l’autoria de les seves novel·les autobiogràfiques amb el personatge de Claudine. Ràpidament, van començar els afers matrimonials que se solucionarien momentàniament deixant-se mútuament llibertat sexual. De seguida, Gabrielle esdevindrà Colette i descobrirà el teatre de varietats, una nova manera de ser artista, al Moulin Rouge, on va protagonitzar espectacles molt agosarats per a l’època.
La banda sonora de Thomas Adès reflecteix el caràcter i la força de la protagonista. També aporta harmonia i ritme a tota la narració.
Keira Knightley construeix una gran Colette: una artista i una dona avançada al seu temps. Dominic West com a Henry Gauthier-Villars”Willy” dibuixa un marit controlador que viu en permanent contradicció entre la seva ideologia, liberal per l’època, i la seva vida privada.
El director ha defensat en una entrevista perquè la història de Colette és a avui en dia vigent: “penso que la història de Colette i “Willy” ha passat i està passant mil vegades a Amèrica i a tot el món.” També s’hi veu el començament de molts mals de la cultura que encara duren, com la mercantilització de l’art i el fast-food cultural. A més a més, tracta d’una manera intel·lectualment honesta temes com el feminisme, la infidelitat en la parella o la llibertat sexual vertadera en tota la seva extensió, fins i tot dins d’una relació. Una molt bona pel·lícula sobre una artista poc coneguda aquí, però que va ser molt important pels tabús que va començar a trencar, encara que per desgràcia alguns continuïn vigents. També representa una gran denúncia contra el masclisme.
citizenjoel 