Colette

Gabrielle, Claudine i Colette

cartell/imbd.com

El director Wash Westmoreland dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artista francesa Colette, una de les dones pioneres en escriure sobre sexe. Colette, encara com a Gabrielle, es va casar amb l’escriptor Henry Gautheir-Villas “Willy”. “Willy”  va ser el seu  mestre  en l’ofici d’escriure. Però, es va aprofitar de l’obra de Gabrielle per publicar-la en nom seu. Gabrielle va esdevenir Colette i no només es va dedicar a la literatura, sinó també  al teatre i als espectacles en general. Entre tots dos existia una relació complicada basada en una suposada llibertat sexual. Tot això va passar en uns moments de canvis socials, quan es van començar a popularitzar invents com les màquines de vapor, les bicicletes  i les màquines de fotografiar. La narració té la virtut d’anar enllaçant les temàtiques que, a part, principalment del masclisme, van des de la literatura, la relació entre l’autor i la seva obra, la vida i la llibertat sexual en un matrimoni, l’alliberament de la dona i la identitat sexual. El film, tanmateix, no manté sempre el mateix to i, en moments es fa llarga sobretot cap al final.

The Square

Qüestió de confiança

cartell/imbd.com

Ruben Östlund escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre la confiança, tant vers l’altre com respecte  a un mateix, en la societat actual. El pretext: una exposició, “The Square”, en un museu d’art contemporani que vol fomentar valors com l’altruisme i l’humanisme. Uns valors que, com s’observa durant la narració, es contradiuen amb els del director del museu, Christian, el protagonista de la pel·lícula. Un film que despulla la societat actual, on tot acaba sent aparent, fins i tot l’art i l’humanisme, i on mana, sobretot  la hipocresia. Tampoc no s’estalvia crítiques contra un periodisme del titular fàcil i les xarxes socials que  sovint no arriben al fons de la qüestió dels temes tractats.

Money Monster

La corrupció com a espectacle

cartell/imbd.com

Jodie Foster dirigeix aquest film sobre la crisi econòmica. Per fer-ho, ens mostra com un presentador d’un famós programa de televisió que dóna consells borsaris a la gent és segrestat en directe. La causa:  en el show va recomanar invertir en accions d’una empresa que finalment va fer fallida i això va portar el segrestador a la ruïna. Una pel·lícula que mostra alguna de les causes i les conseqüències de la crisi econòmica, però també ens parla d’un món molt enganxat a les xarxes socials i poc conscient que sovint frivolitzen qualsevol notícia. Sigui un atracament o un escàndol de corrupció majúscul, tot acaba convertint-se només en un espectacle. Tot i això, el guió d’ Alan DiFiore, Jim Kouf i Jamie Linden és irregular i el film no aconsegueix mantenir el ritme.