…El ciudadano ilustre (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 9 de desembre de 2018, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de  Mariano Cohn i Gastón Duprat. Va guanyar el Goya a la Millor Pel·lícula Iberoamericana.

El film explica com Daniel Mantovani (Oscar Martínez) torna a la seva Salas natal després de guanyar el Premi Nobel de Literatura. Hi rebrà tota mena d’homenatges, però, de seguida, serà acusat d’ensenyar internacionalment les vergonyes del poble a través de les seves obres. Allà es retrobarà amb el seu millor amic, Antonio (Dady Brieva) i la seva dona Irene (Andrea Frigerio), amb qui havia mantingut, de jove, una relació.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Mariano Cohn, Gastón Duprat

Guionista: Andrés Duprat

Repartiment: Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigerio, Belén Chavanne, Nora Navas, Iván Steinhardt, Manuel Vicente, Laura Paredes, Gustavo Garzon, Emma Rivera

Colette

Gabrielle, Claudine i Colette

cartell/imbd.com

El director Wash Westmoreland dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’artista francesa Colette, una de les dones pioneres en escriure sobre sexe. Colette, encara com a Gabrielle, es va casar amb l’escriptor Henry Gautheir-Villas “Willy”. “Willy”  va ser el seu  mestre  en l’ofici d’escriure. Però, es va aprofitar de l’obra de Gabrielle per publicar-la en nom seu. Gabrielle va esdevenir Colette i no només es va dedicar a la literatura, sinó també  al teatre i als espectacles en general. Entre tots dos existia una relació complicada basada en una suposada llibertat sexual. Tot això va passar en uns moments de canvis socials, quan es van començar a popularitzar invents com les màquines de vapor, les bicicletes  i les màquines de fotografiar. La narració té la virtut d’anar enllaçant les temàtiques que, a part, principalment del masclisme, van des de la literatura, la relació entre l’autor i la seva obra, la vida i la llibertat sexual en un matrimoni, l’alliberament de la dona i la identitat sexual. El film, tanmateix, no manté sempre el mateix to i, en moments es fa llarga sobretot cap al final.

Animales nocturnos (Nocturnal Animals)

El pes del passat

cartell/imbd.com

Tom Ford escriu i dirigeix l’adaptació del llibre d’Austin Wright, “Tony and Susan”. El film explica la història de la galerista d’art Susan Morrow, que un dia rep el manuscrit de la novel·la del seu exmarit Edward Sheffield. Aquesta novel·la parla d’un pare de família que veu com la seva dona i la seva filla són segrestades i assassinades i busca la manera de venjar-se. Aquesta història posarà a Susan davant dels seus propis fantasmes i contradiccions.  Una obra obscura, on la narració de la pel·lícula i del manuscrit es fonen en un marc de paral·lelismes i metàfores. El film ens parla del pes del passat i de la família i com durant l’adolescència i primera joventut mostren una clara rebel·lió a les formes de vida familiar i amb el pas dels anys tendim a reproduir-la. Una molta bona pel·lícula, en què el guió té alts i baixos, però amb una magnífica posada en escena i amb un final ambigu i obert a múltiples interpretacions.

El ciudadano ilustre

Retorn al passat

cartell/imbd.com

Mariano Cohn i Gastón Duprat dirigeixen aquesta pel·lícula sobre un escriptor argentí Premi Nobel de Literatura que torna  després de quaranta anys d’absència a la seva població natal, Salas. Allà viurà totes les cares de l’èxit: els múltiples i pomposos homenatges, però també sentiments com l’enveja, o fins i tot, l’odi.  Un film que ens parla de molts temes, com ara la relació entre l’artista i la seva obra, la fama o el concepte d’art en un món com el del segle XXI. En tot moment contraposant una cultura tancada i rural, com l’Argentina metaforitzada a través de Salas, amb una cultura més  universal com la què representa un escriptor guanyador del Premi Nobel. Una molt bona pel·lícula amb una gran dosi d’ironia, en què la història va perdent força a mesura que avança la narració.