L’època negra de Hollywood
Jay Roach porta al cinema la vida del guionista Dalton Trumbo, que va escriure pel·lícules com Vacances a Roma (Roman Holiday) (1953) o Espàrtac (Spartacus) (1960). Un guionista que va ser perseguit durant la caça de bruixes per la seva militància comunista i va formar part de l’anomenada llista negra de McCarthy, persones acusades de ser espies soviètics o de voler posar fi a l’estil de vida americà en plena Guerra Freda. El film explica tots els problemes que van tenir Dalton i els seus companys i com van intentar sobreviure a la persecució tant en l’àmbit personal com professional. Una bona pel·lícula que ens serveix per reflexionar sobre la relació entre el cinema (com un art més) i la política, sobre l’autoria en el Setè Art o les contradiccions que, a vegades, es troben entre la ideologia i la manera de viure. També ens parla dels riscos que estem disposats a assumir per defensar allò que considerem just. El film compte amb un excel·lent guió i unes magnífiques interpretacions.
Jay Roach és un director de films com Austin Powers (1997), Els pares d’ella (Meet the Parents) (2000), Los padres de él (Meet the Fockers) (2004) o En campanya tot s’hi val (The Campaing) (2012). Ara realitza aquest biòpic sobre Dalton Trumbo. Un guionista que va formar part de la llista negra juntament amb altres actors, directors i persones del món del cinema com ara Charles Chaplin o Orson Welles. El director ha justificat el fet d’haver escollit Dalton Trumbo per explicar la caça de bruixes a Hollywood: “John McNamara (el guionista d’aquest film) el va triar perquè la seva història resultava més accessible al gran públic, a més a més Dalton era el líder i el de més edat del grup de la llista negra“. Una època de Hollywood que queda ben reflectida en la narració a través de les vivències de Dalton i el seu entorn.
Dalton Trumbo (Bryan Cranston) era un guionista de Hollywood militant del Partit Comunista. En aquella època hi havia un altre sector organitzat al voltant de l’associació conservadora Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, on hi havia noms com Hedda Hopper (Helen Mirren), John Wayne (David James Elliott) o Ronald Reagan. El senador McCarthy el 1950 va decidir perseguir tots els sospitosos de comunisme a Amèrica, en plena Guerra Freda.
La fotografia de Jim Denault té la virtut de presentar-nos el guionista amb tota la seva dimensió. A més a més, sap conjugar de manera molt natural les imatges d’arxiu amb les de la pel·lícula.
Bryan Cranston retrata perfectament la personalitat complexa i tots els debats interns amb què s’enfronta el protagonista com a Dalton Trumbo. Helen Mirren com a Hedda representa amb la seva gran interpretació els qui creien en la moral conservadora i que van promoure la cacera de bruixes. David James Elliott com a John Wayne tot i la poca semblança física, s’acosta al caràcter que s’ha descrit d’aquest mític actor dels anys cinquanta. Dean O’Gorman, en canvi, no està a un bon nivell com a Kirk Douglas. Diane Lane fa una bona actuació com a dona del protagonista. També cal assenyalar la presència de John Goodman com a Frank King, de la companyia King Brothers Productions.
Jay Roach ha defensat en una entrevista perquè van optar per barrejar diversos gèneres: “Això va ser deliberat, aquests homes tenien el mateix caràcter que la pel·lícula. Trumbo era una barreja d’intensitat, agressivitat, militància i passió amb un enginy sensacional.” Una barreja que no impedeix al film mostrar la crueltat dels fets que estaven passant i que, a la vegada, aconsegueix presentar-nos el personatge amb tota la seva dimensió. Un molt bon film que planteja preguntes alhora que et mostra una de les èpoques més fosques de la història de Hollywood, amb uns excel·lents guió de John McNamara, muntatge i interpretació.
citizenjoel 