Redención (Los casos del Departamento Q) (Flaskepost Fra P) (A conspiracy of faith)

Una qüestió de fe

flakespotfrapcartell
cartell/imbd.com

Hans Petter Moland adapta la novel·la de Jussi  Adler-Olsen, “Flaskepot Fra P”.  La història explica una investigació del Departament Q de la policia danesa, portada a terme pels policies Carl Mørck, un no-creient i Assad, un sirià musulmà. Aquest departament està especialitzat en crims comesos en el passat. El seu nou cas començarà quan troben un missatge demanant ajuda dins una ampolla en el mar, que conté restes de sang. Un missatge que els portarà a investigar les misterioses desaparicions de nens en una zona del país. Una pel·lícula que estudia molt bé l’espiritualitat i les religions en un món on predomina la ciència, però que no sap donar una dosi prou gran de suspens en els moments claus  del film.

Hans Petter Monland és un director danès que ha realitzat  films com The Last Lieutenant (Secondløitnanten) (1993) o Un lugar maravilloso  (The Beutiful Country) (2005).  En els últims anys ha adaptat les novel·les de Jussi Adler-Olsen sobre el Departament Q. Aquesta també es basa en aquests llibres, en aquest cas, “Flakespot Fra P”. L’escriptor, però ja ha declarat que no està content amb aquest film: “No estic content amb l’adaptació de la pel·lícula. És superficial, els personatges són estereotips”. Una superficialitat que li impedeix aprofundir en els temes complexos que tracta.

Un missatge en una ampolla demanant ajuda apareix en el mar a Jutlàndia. Aquesta ampolla conté restes de sang. El departament Q s’encarregarà d’investigar el cas, amb el descregut  Carl Mørck (Nicolaj Lie Kaas) i Assad(Fares Fares), un musulmà. El cas estarà relacionat amb la desaparició recent de dos nens, Samuel i Magdalena…

La fotografia de John Andres Arsen ens situa simbòlicament l’acció.  Una història amb referències bíbliques, més enllà del fet que el nom  d’alguns personatges siguin de profetes com Elies o Samuel.

Nicolaj Lie Kaas com a Carl exagera massa la incredulitat del seu personatge i el fa massa esquerp, i fins i tot desagradable. En canvi, Fares Fares fa una bona interpretació com Assad i mostra  bona química amb Nicolaj Lie. Jacob Ulrick Lohman com a Elies, pare dels nens desapareguts, aconsegueix, amb la seva gran interpretació, representar aquella gent de qualsevol religió que desconfia dels que tenen altres creences. Pål Sverre Hagen fa un personatge massa obscur des d’un bon principi, i no en sap amagar la maldat.

El director ha definit en una entrevista la pel·lícula com “un thriller d’acció amb elements d’exploració de la fe i del dubte”. Una exploració que no aprofundeix prou en un debat complex que se simplifica massa. A més a més, l’acció fa perdre el misteri d’un crim del qual ja saps qui és el culpable des de la primera escena en què surt. Una pel·lícula que no sap aprofitar l’esperit del llibre ni la bona base que té la història i es queda simplement en un producte entretingut quan podria haver estat un molt bon film.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.