…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

elcrescupulodelosdioses_
cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’agost de 2022, podreu veure a Paramount a les 22:30 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

elcrescupulodelosdioses_
cartell/imbd.com

Avui, dia 30 d’agost de 2021, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. També reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc i negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

…El crepúsculo de los dioses (Sunset Blvd.) (Sunset Boulevard) (1950)

elcrescupulodelosdioses_
cartell/imbd.com

Avui, dia 23 de juny de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Billy Wilder. El nom original del film, Sunset Boulevard fa referència al bulevard de Los Ángeles que va des de West Hollywood fins a Berverly Hills, una avinguda on viuen i vivien les grans estrelles de Hollywood.

El narrador de la pel·lícula és Joe Gillis (William Holden), un guionista, que busca triomfar a Hollywood, però que pateix una precària situació econòmica. En la primera escena ens explica que ha mort assassinat en una de les mansions de Sunset Boulevard, concretament a la casa de Norma Desmond (Gloria Swanson). Norma és una actriu que amb l’arribada del cinema sonor ha perdut el seu espai, tot i que era una estrella del cinema mut. Norma viu amb el seu estrany majordom, Max von Mayerling (Erich von Stroheim) i es passa el dia tornant a mirar les seves pel·lícules.

El director va explicar en una entrevista que la narració servia per presentar tres personatges molt diferents i fer un estudi sobre el seu comportament: “L’estrella del cinema mut, l’escriptor a l’atur i el personatge d’Erich von Stroheim (Max, el majordom) són molt interessants.” Tot un clàssic del cinema que fa una fotografia sobre les misèries de Hollywood i també serveix fer un retrat del moment del canvi del cinema mut al cinema sonor i tot el que això va representar. Un fet que la pel·lícula se simbolitza amb la trobada de Norman, amb les altres estrelles del cinema mut, com Buster Keaton, Anna Q. Nilsson i H. B. Warner. Una mítica escena igual que l’escena final amb Norma baixant les escales de la seva mansió. En definitiva, tot un clàssic del cinema que retrata amb crueltat el món de Hollywood.

Director: Billy Wilder

Guionistes: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr.

Repartiment: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson, Lloyd Gough, Jack Webb, Fred Clark, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, Hedda Hopper, H.B. Warner, Franklyn Farnum, Julia Faye, Ruth Clifford

Trumbo. La lista negra de Hollywood

L’època negra de Hollywood

MV5BMjM1MDc2OTQ3NV5BMl5BanBnXkFtZTgwNzQ0NjQ1NjE@._V1_UX182_CR0,0,182,268_AL_
cartell/imbd.com

Jay Roach porta al cinema la vida del guionista Dalton Trumbo, que va escriure pel·lícules com  Vacances a Roma (Roman Holiday) (1953) o Espàrtac (Spartacus) (1960). Un guionista que va ser perseguit durant la caça de bruixes per la seva militància comunista i va formar part de l’anomenada llista negra de McCarthy, persones acusades de ser espies soviètics i/o de voler posar fi a l’estil de vida americà en plena Guerra Freda. El film explica tots els problemes que van tenir Dalton i els seus companys i com van intentar sobreviure a la persecució tant en l’àmbit personal com professional. Una bona pel·lícula que ens serveix per reflexionar sobre la relació entre el cinema (com un art més) i la política, sobre l’autoria en el Setè Art o les contradiccions que, a vegades, es troben entre la ideologia i la manera de viure. També ens parla dels riscos que estem disposats a assumir per defensar allò que considerem just. El film compte amb un excel·lent guió i unes magnífiques interpretacions.

Continua llegint