Una societat bòrnia
Marc Crehuet porta al cinema aquesta obra, que anteriorment havia escrit i dirigit en el teatre. L’argument: un antisistema perd un ull quan un mosso de la unitat dels antidisturbis li dispara una pilota de goma. Casualment, les respectives parelles són velles amigues i organitzen un sopar, on els dos homes es reconeixeran. A partir d’aquí, començaran un diàleg sobre el poder, la repressió, la societat i la revolució. Una pel·lícula que posa els dos protagonistes davant les seves pròpies contradiccions i ens mostra com cada cop és més comú ser borni en el sentit figurat: mirar la realitat des d’un sol punt de vista. Un bon film que s’allunya del llenguatge teatral per donar una gran força a la narració i crear un ambient asfixiant com el què viuen els protagonistes.
Marc Crehuet és un director que es va donar a conèixer amb la sèrie Pop Ràpid (2011-2013). Després va escriure i dirigir en el teatre, El rei borni. Ha explicat que la idea li va arribar un dia que va veure un vídeo “sobre un noi italià que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma“. Tot i això, la narració s’intenta allunyar del pamflet per fer un retrat d’un determinat moment social i polític.
En David (Alain Hernández) és un policia antidisturbis que un dia li buida un ull amb una pilota de goma a l’antisistema Ignasi (Miki Esparbé) en una manifestació. Les seves parelles respectives, la Sandra (Ruth Llopis) i la Lídia (Betsy Túrnez) són velles amigues i organitzen un sopar. Durant el sopar, el manifestant i el policia es reconeixeran. A partir d’aquí, els dos personatges contraposaran la seva visió del món i del moment actual i es veuran davant les seves pròpies contradiccions.
La fotografia de Xavi Giménez té la virtut d’explicar el moment actual en què vivim en poques imatges. A més a més, mostra el món tancat en si mateix en què viuen els protagonistes.
Alain Hernández fa una molt bona interpretació com el mosso d’esquadra David. Miki Esparbé l’acompanya amb una actuació correcta com a Ignasi i els dos demostren una gran química. Ruth Llopis i Betsy Túrnez són el complement perfecte als dos actors protagonistes.
El director ha justificat en una entrevista perquè va triar el gènere de la comèdia per tractar un tema tan dramàtic: “Tens personatges amb visions del món enfrontades i amb l’humor de sobte s’obre el ventall de possibilitats sobre la realitat. Les coses no són tan clares com voldries que fossin. L’obra surt de fer-me preguntes i no trobar les respostes“. Precisament, aquesta és la millor virtut del film: convidar-te a reflexionar sobre el sistema, la revolució, el poder o la repressió. Ho fa embolcallat amb un humor negre i àcid en una bona pel·lícula que compta amb unes magnífiques interpretacions.
citizenjoel 
Retroenllaç: …El rei borni (2016) | citizenjoel