Quan la moral et fa invisible
Ralph Fiennes dirigeix aquest film que parla sobre un episodi poc conegut de la vida de Charles Dickens. Concretament, explica la seva història d’amor prohibit amb la jove actriu Nelly Ternan. La pel·lícula compte amb una fotografia perfecta i una realització molt acadèmica, però el guió d’Abi Morgan és molt pla i sense gaire ritme.
Ralph Fiennes es dedica a la direcció per segon cop a la seva carrera, després de la pel·lícula Coriolanus (2011). Aquest cop porta al cinema el llibre que va escriure Claire Tomalin sobre l’afer amorós entre un Charles Dickens casat i una adolescent Nelly Ternan.
Nelly Ternan (Felicity Jones) i la seva família tenien una companyia de teatre i un dia van conèixer Charles Dickens (Ralph Fiennes). L’escriptor vivia amb la seva dona Catherine (Joanna Scanlan). Això no li va impedir començar una història d’amor secreta amb Nelly en la puritana societat victoriana. Per a Charles Dickens, totes les dones amb qui va tenir una relació amorosa s’anaven tornant invisibles un cop establerta la vida en parella i passaven a convertir-se en personatges de la novel·la de la seva vida.
A les lectures de trossos de les obres de l’artista els acompanya una magnífica fotografia de Rob Hardy. La música d’Ilan Eshkeri t’acaba de transportar a l’ambient de l’època.
Ralph Fiennes com a realitzador cuida molt la direcció d’actors. Això es nota en les fantàstiques interpretacions com la de Felicity Jones com a Nelly. Es tracta d’una actuació excel·lent perquè sap treure les contradiccions de la persona que dubta entre allò que és socialment acceptable i els seus desitjos inconfessables. També cal assenyalar la presència d’actrius consolidades com Kristin Scott Thomas com la mare de Nelly, la senyora Ternan. Tot i això, hi ha un actor a qui no acaba de dirigir bé Ralph Fiennes que és Ralph Fiennes, que massa vegades cau en la caricatura de l’artista i de l’escriptor obsessionat amb la seva obra com a Charles Dickens.
El director i actor anglès ha explicat en una entrevista el què li va interessar de la història: “Era la història de Nelly que realment em va atreure: em va commoure. Charles Dickens era un home famós pel seu treball, però les coses de la seva vida privada el van fer començar a canviar. Tinc la teoria que en l’època victoriana no volien l’escàndol, en general, que era incòmode per a tothom“. La història d’un escàndol, així i tot, que també amaga una gran reflexió sobre l’artista i la seva personalitat: com el Charles Dickens persona i novel·lista es fonen en un sol ser i també de la relació que s’estableix entre l’escriptor, la seva vida i la seva obra. El film és un magnífic retrat de la vida a l’època victoriana, amb una moral hipòcrita i patriarcal. Només se li pot retreure un ritme excessivament pausat que li treu molta vitalitat.
citizenjoel 