Al límit de l’endemà (Edge of Tomorrow)

Morir una vegada darrere l’altra

Poster/impawards.com
cartell/impawards.com

El director Doug Lirman tracta altre cop un tema que ja comença a ser recorrent: els viatges en el temps, i, concretament, la repetició constant d’un mateix dia. Amb una particularitat: el protagonista, un militar que lluita contra una invasió extraterrestre, repeteix cada cop el dia de la seva mort. La pel·lícula no aconsegueix atrapar l’espectador perquè, en molts moments, la repetició es converteix en simple monotonia, això sí, amb alguns bons moments d’humor.

Doug Lirman és un productor i director americà que es va donar a conèixer amb El cas Bourne  (The Bourne Identity) (2002). També ha realitzat altres films com ara Caça a l’espia (Fair Game) (2010). Aquest cop porta al cinema la seva interpretació lliure del llibre de Hiroshi Sakurazaka  “All you need is kill”.

El film explica el dia de la mort del comandant Cage (Tom Cruise) en plena guerra contra uns extraterrestres. Però, aquell dia misteriosament el va revivint. Fins que trobarà algú que sap el què li passa: la militar Rita (Emily Blunt).

Tom Cruise  i Emily Blunt aconsegueixen donar el to just als personatges entre la comicitat i l’èpica. També cal assenyalar l’actuació de Bill Paxton com a sergent Farell. Una actuació que, inevitablement, fa pensar amb el personatge interpretat per R. Lee Ermey del sergent major Herman a La Chaqueta Metal·líca (Full Metal Jacket) de Stanley Kubrick (1987). També cal destacar la participació en el film del veterà actor Brendan Glenson.

El director Doug Lirman ha destacat en una entrevista recent la diferència entre el seu film i Atrapat en el temps (Groundhog Day) de Harold Ramis  (1993)  i protagonitzat per Bill Murray: “(…) a diferència d’Atrapat en el temps (Groundhog Day) (1993) en què Bill Murray té tot el poder; el protagonista compta amb un personatge com el d’Emily Blunt, que no té el poder, però té la consciència que existeix aquest poder i és increïblement intel·ligent”. El film, però, s’acaba convertint en un refregit de referències cinèfiles mal col·locades i amb algunes escenes de batalles massa llargues, tot i això té molts bons moments quan aconsegueix posar-hi tocs d’humor i d’ironia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.