El pes del passat
Tom Ford escriu i dirigeix l’adaptació del llibre d’Austin Wright, “Tony and Susan”. El film explica la història de la galerista d’art Susan Morrow, que un dia rep el manuscrit de la novel·la del seu exmarit Edward Sheffield. Aquesta novel·la parla d’un pare de família que veu com la seva dona i la seva filla són segrestades i assassinades i busca la manera de venjar-se. Aquesta història posarà a Susan davant dels seus propis fantasmes i contradiccions. Una obra obscura, on la narració de la pel·lícula i del manuscrit es fonen en un marc de paral·lelismes i metàfores. El film ens parla del pes del passat i de la família i com durant l’adolescència i primera joventut mostren una clara rebel·lió a les formes de vida familiar i amb el pas dels anys tendim a reproduir-la. Una molta bona pel·lícula, en què el guió té alts i baixos, però amb una magnífica posada en escena i amb un final ambigu i obert a múltiples interpretacions.
Tom Ford és el director que va realitzar Un hombre soltero (A Single Man) (2009), el seu primer llargmetratge. Ara porta al cinema la novel·la d’Austin Wright, “Tony and Susan·”. El director ha explicat com el va atraure la novel·la: “Quan la vaig començar a llegir, ja no la vaig poder deixar. És un llibre molt interessant i excitant. (…). Vaig pensar: ‘Com ho converteixo en una pel·lícula? Aquest llibre em parla ‘”. I el film aconsegueix interpel·lar-nos i qüestionar-nos sobre la nostra pròpia vida.
El film comença quan Susan Morrow (Amy Adams) rep el manuscrit del llibre del seu exmarit, Edward Sheffield (Jake Gyllenhaal). El llibre explica la història de Tony Hastings (Jake Gyllenhaal) i la seva família que en una carretera desèrtica són assaltats per uns desaprensius, que segresten la seva dona, Laura (Isla Fisher) i la seva filla, India (Ellie Bamber).
La fotografia de Seamus McGarvey sap combinar les dues històries paral·leles que s’exposen en el film. D’una banda, la de la protagonista i de l’altra, la de la novel·la de l’exmarit. A més a més, amb simples primers plans de Susan et transmet fàcilment els sentiments de la protagonista.
La música d’Abel Korzeniowski acompanya perfectament la narració. També serveix per diferenciar una història de l’altra.
Amy Adams fa una gran interpretació: no necessita paraules per expressar tot allò que li remou el llibre del seu exmarit, amb un petit canvi en la mirada en té prou. Jake Gyllenhaal no sap diferenciar prou bé els dos personatges que interpreta, Edward Sheffield i Tony Hastings. Cal assenyalar la participació en el film d’actors com Laura Linney o Michael Sheen.
El director ha definit els temes que es tracten en el film en una entrevista: “tracta de la connexió i l’aïllament. La intimitat i la solitud. Són sentiments humans que tots tenim.” Però, també ens parla sobre la venjança i sobre com l’obra d’un artista està condicionada per les seves vivències. Ens mostra també com malgrat els esforços per allunyar-nos de la manera de veure la vida de la nostra família, a vegades, n’acabem imitant el model. Tot això en un retrat, en certs punts caricaturesc, de la societat americana, les seves hipocresies i contradiccions. Una molt bona obra amb un final ambigu, que podria haver estat rodona amb un guió sense tants alts i baixos.
citizenjoel 