Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story)

Els rebels contraataquen

rogueoneimbd
cartell/imbd.com

Gareth Edwards dirigeix aquesta pel·lícula de la Guerra de les Galàxies. Una història que se situa després de l’episodi 3, quan vam veure Anakin convertir-se en Darth Vader,  i abans de l’episodi 4, el primer  film de la saga que es va estrenar als cinemes. L’acció es desenvolupa en l’època en què l’Imperi està construint l’Estrella de la Mort, una  arma de destrucció massiva dissenyada per  Galen Erso, un científic segrestat per l’Imperi. Galen decideix posar un punt feble en aquesta arma. Els Rebels contactaran amb la seva filla, Jyn Erso, per trobar el seu pare i robar els plànols de l’Estrella de la Mort, l’última esperança per acabar amb l’Imperi. Un film que posa l’accent en la revolució i els límits de la revolució. En un moment fosc de la humanitat també reclama tenir fe en què les coses poden canviar. Una obra que s’intenta allunyar de les seves predecessores i que tarda massa a entrar en la galàxia de Star Wars; en una primera hora amb un nivell  baix, i que va de menys a més fins a arribar a un excel·lent final, però que definitivament resulta una obra pensada bàsicament per als fans incondicionals de la saga.

Gareth Edwards és un director anglès que  havia dirigit dos llargmetratges  abans d’aquesta pel·lícula:  Monsters (2010)  i Godzilla (2014).  El director ha destacat que la saga de Star Wars “ens parla des del cor sobre el bé i el mal, la guerra i l’esperança”.  Uns temes que es toquen en aquesta pel·lícula, però que intenta criticar el simplisme amb què s’han tractat en alguns moments de la saga.

La història comença quan Galen Erso (Mads Mikkelsen) és segrestat pel dirigent de l’Imperi, Orson Krennic (Ben Mendelsohn). La filla de Galen, Jyn Erso, aconsegueix escapar gràcies al rebel extremista Saw Guerrera (Forest Whitaker). Tretze anys després, Galen ha acabat de  dissenyar  la terrorífica arma de l’Estrella de la Mort.  Galen inclou una petita errada en la confecció d’aquesta arma i decideix posar-ho en coneixement dels Rebels a través del pilot desertor Bodhy Roock  (Riz Ahmed). Mentrestant, els Rebels es posen en contacte amb Jyn Erso (Felicity Jones) per trobar a Galen. Jyn formarà un equip amb Cassin Andor (Diego Luna) i l’inseparable robot de Cassin, K-S 250 (Alan Tudyk).

La fotografia de Greig Fraser s’allunya massa de la màgia que sol transmetre Star Wars. Es basa sobretot en elements visuals icònics de la Segona Guerra Mundial i de la Guerra del Vietnam. S’ha d’assenyalar  que algunes escenes estan, literalment, enganxades de les primeres pel·lícules que es van fer. Això provoca situacions  tan surrealistes com que hi aparegui algun actor que ja ha mort com Peter Cushing (DEP).

La banda sonora de Michael Giacchino  no aporta res de nou. És més, en alguns moments s’hi troba a faltar més protagonisme,  i no sap utilitzar prou bé la música de John Williams.

Felicity Jones com a Jyn Erso fa una de les millors interpretacions de la seva carrera donant molta força al seu personatge. Diego Luna no convenç com a Cassin Andor. Tot i això, s’ha d’admetre la bona química que mostren tots dos en pantalla. Forest Whitaker  fa una gran actuació com a Saw Guerrera.  Ben Mendelsohn representa un dirigent  de l’Imperi, però no aconsegueix en cap moment donar-li el to intimidador necessari.

El director ha defensat en una entrevista la nova visió del món que impregna el film: “L’única forma real d’aturar les guerres és entendre’ns millor els uns amb els altres (…)  I  en aquesta pel·lícula  intento treure el blanc i negre de la saga i fer-lo més gris. Fins i tot es veu el punt de vista dels dolents i es comença a entendre el que l’Imperi  tracta de fer”. Un gris que es veu sobretot en una frase del final de la pel·lícula quan un dels personatges admet haver fet coses molts greus en nom de la revolució.  És més, alguns punts tòpics de la saga, com la Força, són criticats i, fins i tot, caricaturitzats. Una història de Star Wars, que tarda massa a mostrar la iconografia clàssica de la saga, com Darth Vader o els Jedi.  A més a més, la primera hora de pel·lícula és un film més sobre guerra, revolucions, espionatge i contraespionatge, que no pas l’òpera especial que hom espera. Després segueix una segona part bastant bona i un final magnífic i  coherent amb l’inici d’Star Wars: Una nueva esperanza (Star Wars: A new hope) (1977).

Un pensament a “Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story)

  1. Retroenllaç: ….Rogue One: una historia de Star Wars (Rogue One: A Star Wars Story) (2016) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.