Una altra ronda per la vida
El danès Thomas Vinterberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’alcohol i la vida. L’excusa: quatre professors danesos, tots amb problemes personals i desmotivats per la falta d’implicació dels seus alumnes. Davant d’aquest panorama, decideixen provar les teories del psiquiatre Finn Skårderud que afirma que amb un índex d’alcohol del 0,05 % a la sang, l’ésser humà és més creatiu i està més relaxat. El protagonista principal de la pel·lícula és Martin, el professor d’Història. Martin es troba, abans de començar l’experiment, en un moment complicat: desmotivat per fer classes i amb una vida matrimonial monòtona. La narració té dues capes paral·leles molt ben construïdes: tota una tesi sobre l’alcohol, els seus efectes i sobre com l’han utilitzat grans personatges al llarg de la Història; i una altra que tracta sobre la vida, l’amistat, l’amor, la mort i l’educació. El film, en alguns moments monòtons i repetitius, és un gran producte audiovisual que et convida a viure la vida i el moment, més enllà de les dificultats i tragèdies que es puguin esdevenir.
Thomas Vinterberg és un director danès que va participar del moviment Dogma 95, que es basava a evitar usar la tecnologia, intentava tornar al cinema tradicional i cercava l’autenticitat. Com a director, Thomas Vinterberg, un dels membres fundadors d’aquest moviment, ha fet pel·lícules com Celebración (The Celebration) (Festen) (1988) o La caza (The Hunt) (Jagten) (2012). Ara dirigeix aquest film que ja opta a 2 Oscars. El director va explicar en una entrevista com es va desenvolupar la idea de fer aquesta pel·lícula: “Al començament era simplement una pel·lícula sobre l’alcohol. De fet, era una pura celebració de l’alcohol perquè vaig mirar la història del món juntament amb Tobias Lindholm, el meu coguionista, i vam veure molts grans assoliments fets per persones borratxes. (…) Aquest projecte va créixer i es va convertir en una pel·lícula sobre la vida i la inspiració. (…) volíem explorar el costat fosc de la beguda. (…) Així que vam acabar fent una investigació sobre la naturalesa de l’alcohol i de la vida“. De fet, la narració esdevé tot un tractat sobre la vida, però també sobre l’educació.
L’acció se situa a Dinamarca, concretament en un institut de Copenhaguen. Els protagonistes són Martin (Mads Mikkelsen), professor d’Història; Tommy (Thomas Bo Larseny), professor d’Educació Física; Peter (Lars Ranthe), professor de Filosofia, i Nikolaj (Magnus Millang), professor de Psicologia, que són amics. Un dia decideixen comprovar si la teoria del psiquiatre Finn Skårderud que un índex d’alcohol del 0,05 % a la sang, fa que l’ésser humà sigui més creatiu i estigui més relaxat. Al llarg de l’experiment, els protagonistes viuran totes les cares de l’alcohol, mentre Nikolaj va apuntant-ne tots els efectes…
La fotografia de Sturla Brandth Grøvlen ens va introduint, de mica en mica, en el món dels protagonistes. Un món, trist i monòton que no suporten i que voldrien canviar.
La banda sonora de Janus Billeskov Jansen és un dels elements més importants del film. Per exemple, durant la narració s’utilitza l’himne danès per criticar el país, “Der er et Yndigt Land “(Hi ha una bella terra). Molts cops mentre sona aquesta música que parla d’una terra bella, s’estan vivint situacions dramàtiques o socialment injustes, mostrant la cara més fosca d’aquest suposat paradís. A més a més, hi ha la cançó “What a Life” de Scarlet Pleasure, que metaforitza perfectament l’esperit vital del film.
Mads Mikkelsen, com a Martin, ens mostra clarament l’evolució del seu personatge: d’una persona que ha perdut qualsevol mena d’interès per la vida, que viu quasi com un robot, a una que es torna a implicar en les seves amistats, família i treball. Magnus Millang també destaca com a Nikolaj, l’impulsor de comprovar la idea del psiquiatre Finn Skårderud.
El director va justificar en una entrevista perquè la pel·lícula no només parla de l’alcohol: “És molt important emfatitzar que aquesta pel·lícula no és només sobre l’alcohol (…) Parla d’alguna cosa més gran que això, la meva dona, que és més intel·ligent que jo, em diu que és una pel·lícula sobre el que és incontrolable. Les nostres vides s’han mesurat molt. (…) Hi ha un control constant de tot allò que fem (…) ‘Què són les coses incontrolables?’ El seu exemple favorit és l’amor. No es pot comprar a Internet. No és una cosa que puguis trobar (…) És una cosa que obtens, no la compres. Aquesta pel·lícula és una batalla per aquest petit racó de les nostres vides que està representada per totes les coses incontrolables.” De fet, la narració reivindica, que, tant pel costat positiu com pel negatiu, la vida té un punt d’incontrolable i d’imprevisible. Un film que també serveix per mostrar que un bon sistema educatiu no pot ser estricte a l’hora de seguir un temari… Una narració que és tot un estudi sobre l’alcohol, amb la gens innocent tria dels professors protagonistes (Història, Filosofia, Psicologia i Educació Física). Però, sobretot tracta sobre la vida i ens convida a viure-la, a viure cada instant com si fos l’últim. Una molt bona pel·lícula que, malgrat alguns moments monòtons, és un gran producte audiovisual.
citizenjoel 