Una cançó d’amor… als Beatles
Danny Boyle dirigeix aquesta pel·lícula sobre un món que no coneix els Beatles. La narració comença quan Jack Millan, un jove cantant d’un petit poble anglès que treballa en un supermercat, és atropellat per un autobús anant amb bicicleta, en el context d’una apagada elèctrica general d’àmbit mundial. Quan es desperta, es troba en una societat que no recorda els Beatles, ni en troba cap rastre enlloc. Veient el panorama, Jack decideix aprofitar totes les cançons del conjunt de Liverpool i fer-se-les seves. Una narració que tracta temes com les relacions de parella en el context professional, la fama i el seu cost. També proposa una reflexió sobre quina seria la reacció de la societat actual si s’estrenessin algunes obres de la història de la música com a noves. A més a més, no deixa en gaire bon lloc un màrqueting que, en nom de la bona publicitat, pot esvair el poder de les grans creacions. Una molt bona pel·lícula que t’atrapa amb la seva originalitat, però que hom té la sensació que es podria haver convertit en una obra mestra si hagués aprofitat més la idea inicial.
Danny Boyle és un director conegut per pel·lícules com Trainsporting (1996) o Slumdog Millionaire (2008). Ara realitza aquest film que no deixa de ser un homenatge als mítics Beatles. El director va justificar per què van triar per títol, d’entre tot el repertori de la banda, “Yesterday” :”Irònicament, és la cançó que Paul McCartney pensava que havia robat. Ho va somiar i es va despertar amb la melodia al cap i la va tocar per als amics durant unes tres setmanes. Va pensar que l’havia tret d’algú sense adonar-se’n. Va ser paranoic: estava convençut que l’havia robada. Va patir la síndrome de l’impostor: aquesta sensació que és una falsificació.” De fet, la inspiració és un dels temes que tracta la narració.
El protagonista del film és el jove cantant Jack (Himesh Patel) de la població anglesa de Lowestoft. Treballa a temps parcial en un supermercat, mentre la seva carrera com a cantant, el seu gran somni, està estancada. La seva millor amiga i representant Ellie (Lily James) l’anima a continuar lluitant pel seu somni. Una nit enmig d’una apagada elèctrica mundial, és atropellat per un autobús mentre circulava amb bicicleta. Després d’uns dies a l’hospital per una contusió cranial, torna a la vida normal, però veu que algunes coses han canviat. En una trobada amb els seus amics, es posa a cantar “Yesterday” i tots queden admirats pensant que és una cançó seva. A partir d’aquí, s’adona que per un estrany fenomen, s’ha esborrat el rastre del famós conjunt de Liverpool i la seva música. Sent conscient d’això, Jack decideix cantar les composicions dels Beatles com a pròpies i es converteix en un cantant famós, començant per fer de taloner del prestigiós músic Ed Sheeran.
La fotografia de Christopher Ross és un dels aspectes més destacats del film. Moltes imatges de la pel·lícula són obres d’art en si mateixes.
La banda sonora de Daniel Pemberton aconsegueix un doble objectiu: vestir la història personal del protagonista i aportar un gran ritme a la narració.
Himesh Patel com a Jack sobresurt en la seva faceta de cantant en el film, en canvi, com a actor fa una actuació massa plana. Lily James està magnífica com a Ellie. També cal destacar la participació d’Ed Sheeran autointerpretant-se.
El director va explicar en una entrevista la tria de cançons de la banda sonora: “algunes cançons es van triar perquè eren útils per a la trama(…) altres perquè mostraven la psicologia de Jack“. El film, però, és molt més que quatre cançons dels Beatles cantades per una altra persona. La trama també ens parla dels records, el pas del temps, les relacions amoroses… I sobretot de l’amor en el sentit més ampli del terme. La narració, tanmateix, no estalvia crítiques cap a una societat que, sobretot en nom del màrqueting, pot acabar destruint obres d’art. A més a més, la inspiració del protagonista s’assembla a la dels Beatles originals de qui es diu que componien molt de pressa les seves cançons. En conclusió, una molt bona pel·lícula que potser no acaba d’aprofitar l’originalitat del punt de partida inicial.
citizenjoel 