La poesia de les coses petites
Jimmy Jarmusch dirigeix aquesta pel·lícula sobre un conductor d’autobús, que escriu poemes a la seva llibreta secreta. El protagonista, Paterson, repeteix cada dia la mateixa rutina: es desperta, va a la feina i a la nit va al bar d’en Doc quan treu el seu gos Marvin a passejar. Viu amb la Laura, una noia amb inquietuds artístiques que es dedica a conrear les seves aficions i que anima Paterson a publicar la seva obra. El film acaba resultant una petita joia que serveix de retrat d’una ciutat, Paterson (Estats Units) i de la seva geografia urbana i, sobretot, humana. Una ciutat que es pot relacionar amb gent com el poeta William Carlos Williams, que li va dedicar un dels seus llibres més famosos, i que va veure néixer el comediant Lou Costello. Una pel·lícula, lenta com a virtut i com a defecte, que ens convida a trobar poesia en els elements més insòlits com ara una capsa de cerilles i a reivindicar que tots portem un poeta dins nostre.
Jimmy Jarmush és un director conegut per pel·lícules com Flors trencades (Broken Flowers) (2005) Solo los amantes sobreviven (Only Lovers Left Alive) (2013). Paterson, nom del protagonista, resulta un homenatge a la ciutat homònima de Paterson (els Estats Units). El realitzador ha explicat, però, que “la idea principal del film és apreciar aquestes petites coses, aquells petits detalls de la vida.”. Aquelles petites coses que, d’una manera o una altra, poden resultar poètiques per les ànimes sensibles, com la del protagonista.
Paterson (Adam Driver) és un conductor d’autobús de la ciutat de Paterson aficionat a la poesia. Cada dia n’escriu alguna a la seva llibreta secreta (uns poemes escrits en la vida real pel poeta Ron Padget). Viu amb la Laura (Golshifteh Farahani) la seva parella, que es dedica a conrear les seves aficions i somia en ser algun dia cantant de country, i amb el seu gos Marvin ( Nellie, l’animal que l’interpreta). Cada dia repeteix la seva monòtona rutina: feina, casa, bar d’en Doc (Barry Shabaka Henley), amb qui sovint parla d’algun personatge històric que ha tingut relació amb la ciutat de Paterson. Però, també cada dia en el seu autobús va descobrint els personatges que hi pugen: des dels escolars passant pels joves fins als més grans de la vila.
La fotografia de Frederick Elmes ens transporta a la ciutat de Paterson, als seus carrers, a la seva gent. A més a més, cal ressaltar la manera com cada fotograma acaba sent un poema visual on tots els colors i la llum es converteixen en un vers en forma de quadre.
Adam Driver aconsegueix presentar-nos el món interior del seu personatge, Paterson. Golshifteh Farahani com a Laura, fa una gran interpretació i aconsegueix ser el complement perfecte a l’actuació d’Adam. Pot semblar sorprenent, però s’ha de destacar Nellie, el gos. Un gos molt expressiu que acaba tenint un paper protagonista en la trama.
El director ha aclarit en una entrevista que “Paterson és més una pel·lícula en forma de poema que no pas un poema en forma de pel·lícula”. Es podria definir, però, com un poema visual dedicat a la ciutat que va descriure en vers William Carlos Williams en el seu llibre “Paterson”. Un film que ens convida a gaudir de les petites coses del dia a dia, a trobar-ne la poesia. Una petita joia de ritme lent, a vegades excessivament lent, que s’ha d’assaborir a poc a poc.
