Trash, ladrones de esperanza

Falses esperances 

cartell/collider.com
cartell/collider.com

Aquest film de Stephen Daldry ens vol parlar de  la corrupció  al Brasil. L’excusa: uns nens, que treballen destriant les escombraries,  troben una cartera. En aquesta cartera hi ha la clau per destapar un dels majors escàndols de corrupció del país. Una pel·lícula amb un ritme molt alt, però que se centra massa en les aventures dels nens i mostra poc la crua realitat de les faveles i la corrupció en el país sud-americà.

L’anglès Stephen Daldry és un director que ha realitzat films com Billy Elliot (2000) o El lector (The Reader) (2008). Aquest cop adapta la novel·la d’Andy Mulligan del mateix nom, “Trash”.

Raphael (Rickson Tevez) i Gardo ( Luis Eduardo) són dos nens que treballen destriant les escombraries a Rio. Hi trobaran una cartera de Jose Angelo (Wagner Moura), l’home de confiança del polític corrupte Santos (Stepan Nercessian), que ha mort assassinat a causa de les tortures rebudes per la policia. Els dos nens, amb l’ajuda del seu amic Rato (Gabriel Weinstein), intentaran investigar quina informació s’amaga darrere d’un objecte buscat desesperadament per les forces policials  dirigides per Federico (Selton Mello).  A més a més, els protagonistes comptaran amb la col·laboració del Pare Julliard (Martin Sheen) i la professora Olivia (Rooney Maara) que treballa en una ONG.

La banda sonora d’Antônio Pinto ens transporta al Brasil. A més a més, és clau a l’hora de donar ritme al film.

Els tres nens (Rickson Tevez, Luis Eduardo i Gabriel Weinstein) fan una gran interpretació. Aconsegueixen portar el pes d’un film en què són els principals protagonistes. Martín Sheen aporta l’experiència en un càsting molt jove. Rooney Mara també destaca en el seu paper.

El realitzador Stephen Daldry ha definit en una entrevista la història de la pel·lícula com “una història d’aventures que intentem encaixar al voltant de les esperances, aspiracions i l’humor dels nens”. El problema és que això dulcifica la cara més aspra dels barris marginals del Brasil. També desprèn una gran càrrega d’ingenuïtat, sobretot en el discurs final, quan parla sobre com lluitar contra la corrupció en un país, on les petites estafes amaguen els grans escàndols. Tot i això, resulta un producte audiovisual prou atractiu i amb un ritme trepidant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.