Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 1 (The Hunger Games: Mockingjay part 1)

L’ocell revolucionari

Cartell/ http://www.thehungergamesexplorer.com/
cartell/thehungergamesexplorer.com

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de la tercera novel·la de The Hunger Game: Mockingjay (Sinsajo en castellà). Aquesta és la primera part de l’adaptació del tercer i últim llibre de Suzanne Collins . A Mockingjay part I, Katniss, la protagonista, es converteix en un símbol revolucionari.  El film ens mostra una societat antiutòpica on es fa espectacle i propaganda de tot (fins i tot es juga amb conceptes com “revolució” i “contrarevolució”) sense cap mena d’ètica  ni moral per part de cap bàndol. Es tracta d’una pel·lícula  fosca i punyent que a diferència de l’anterior no es perd en batalles, però sí a l’hora d’explicar algunes trames.

Francis Lawrence és un realitzador conegut per films com Sóc llegenda (I am a legend) (2007),  Aigua per a elefeants (Water for elephants) (2011) o l’anterior pel·lícula de Els Jocs de la Fam: En Flames (The Hunger Game: Catching Fire) (2013). Aquest cop adapta, amb dues parts, el llibre de Suzanne Collins, “The Hunger Game: Mockingjay”. Aquesta pel·lícula és la primera part de l’adaptació.

El film comença quan Katniss (Jennifer Lawrence) acaba de destruir els Jocs de la Fam. Perseguida per la dictadura del Capitoli del President Snow (Donald Sutherland), es veurà obligada a refugiar-se en el  Districte 13. Allà la presidenta Alma (Julianne Moore) i Plutarch ( Philip Seymour Hoffman) l’animen a convertir-se en el Sinsajo (la què farà esclatar la revolució i caure el Capitoli, simbolitzada per un ocell), però abans l’hauran de convertir en un símbol de la revolta. Katniss posarà una condició: rescatar Peeta (Josh Hutcherson) i altres companys que estan empresonats en el Capitoli.

Jennifer Lawrence ha sabut construir el personatge de Katniss, una guerrera revolucionària que es qüestiona el perquè de tot plegat. Donald Sutherland excel·leix en el seu paper de president Snow amb un toc de cinisme dictatorial que només un actor de la seva categoria li sap  donar. Cal destacar la millor interpretació d’Elisabeth Banks en el paper d’Effie, respecte a l’anterior film.  A més a més, cal assenyalar la presència d’un sobri Stanely Tucci fent de Caesar, periodista a les ordres del Capitoli. I  el fet que és l’última pel·lícula  on va participar activament  Philip Seymour Hoffman (d.e.p.).

La fotografia de Jo Willems ens transporta a un ambient revolucionari. Una fotografia que ens aboca inevitablement als grans films sobre revoltes.

El director ha resumit en una entrevista el què volia explicar en el film: “per primera vegada (Katniss) s’adona de com n’és d’important per a la gent dels barris i que, finalment, ha d’assumir certa responsabilitat i un paper en aquesta revolució. Estem començant a explorar el costat propagandístic de les coses i la batalla televisiva”. Una batalla propagandística molt ben explicada i molt ben retratada en la perversitat d’una societat  antiutòpica (amb alguns punts en comú amb l’actual). Hom no pot deixar de pensar amb els paral·lelismes entre la simbologia del sinsajo i del twitter (dues icones que són ocells) i la seva relació amb les revoltes en el món actual. Es tracta d’un film amb un missatge social molt clar, però que es perd a l’hora de muntar algunes trames.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.