Màgia a la llum de la lluna (Magia a la luz de la luna) (Magic in the Moonlight)

Màgia i racionalitat

Cartell/indiewire.com
cartell/indiewire.com

Woody Allen ha escrit i dirigit aquest film que ens vol fer reflexionar sobre la racionalitat i la irracionalitat. Ho analitza en el marc de la història d’un mag (que representa la racionalitat) que ha de desemmascarar una vident (que representa el món ocult i/o paranormal). Les seves dues visions del món s’aniran contraposant al llarg de la història. Però, una màgia superior serà la  protagonista de la seva relació: la màgia de  l’amor. Un bon film que no està entre les grans obres de Woody Allen, però que té grans moments i que porta la seva firma inconfusible.

Woody Allen dirigeix i escriu el guió d’aquesta pel·lícula després de l’èxit de Blue Jasmine (2013). Aquest cop, el seu text porta més optimisme i el protagonista Stanley es basa en el mag real Chung Ling Soo. Precisament, la màgia és un dels temes recurrents del director a films com Alice(1990), Scoop (2006), Medianoche en París (Midnight in Paris) (2011), entre d’altres.

La pel·lícula comença quan l’any 1928 el mag Wei Ling Soo (pseudònim de Stanley Crawford), interpretat per Collin Firth, rep l’encàrrec del seu amic, també mag, Howard (Simon McBurney) de descobrir l’engany  de la vident Sophie Baker (Emma Stone). Una vident que té fascinada la rica família Catledge perquè permet a l’àvia Grace (Jacki Weaver) comunicar-se  amb el seu difunt marit. A més a més, el seu nét Brice (Hamish Linklater) n’està enamorat.

El jazz,  que agrada tant  a Woody Allen,  i la banda sonora que l’acompanya aporten al film el segell del director de Nova York. La fotografia ens ajuda a situar el film a l’època en què va transcórrer.

Emma Stone fa creure a l’espectador que és realment una vident. Collin Firth construeix molt bé un personatge molt segur de les seves idees situades sempre en el camp de la racionalitat. Simon McBurney està correcte com a amic del protagonista. Eileen Atkins està encantadora en el seu paper de Vanessa, tia del mag.

Woody Allen ha descrit la seva forma de veure la racionalitat i la irracionalitat en una entrevista recent: “Sóc realista en la meva apreciació de la condició humana, però no ho sóc en la meva vida quotidiana”. Un debat que es veu metaforitzat en els dos personatges principals que representen la irracionalitat i la racionalitat. Dues maneres d’entendre el món que també es corresponen amb dues formes d’entendre les relacions humanes.  Un film que no es pot considerar una de les grans obres del director, però que té grans moments i que porta la seva  firma inconfusible.

Un pensament a “Màgia a la llum de la lluna (Magia a la luz de la luna) (Magic in the Moonlight)

  1. Retroenllaç: …Magia a la luz de la luna (Magic in the Moonlight) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.