Tenet

Els espies del temps

tenet
cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquesta pel·lícula sobre espies i viatges en el temps. El Protagonista treballa per a la CIA quan aquesta li encarrega, a través de l’organització Tenet, indagar l’origen d’unes bales que es mouen a la inversa. Després d’una sèrie d’investigacions descobreix que l’oligarca rus Andrei Sator n’és el distribuïdor. El Protagonista haurà  d’impedir els plans d’Andrei per destruir el món, i, per fer-ho haurà d’esbrinar la relació entre les bales d’Andrei i els viatges en el temps. La narració, però, s’acosta més a la típica pel·lícula d’espies que als clàssics del subgènere de viatges en el temps. Una narració que ens parla de la identitat com a concepte difús, ja que tots portem una màscara preconfigurada pel nostre passat. També la religió i la filosofia hi són presents. El film està molt ben construït audiovisualment, però arriba un moment en què el fet que l’argument es basi en moviments endarrere a través del temps pot arribar a  confondre l’espectador.

Continua llegint

…En el valle de Elah(In the Valley of Elah) (2007)

enelvalledelah
cartell/imbd.com

Avui, 11 de febrer de 2020, podreu veure a La1 a les 22:45 aquesta pel·lícula de Paul Haggis. El títol fa referència a la vall d’Elah, on segons la Bíblia, David va matar el gegant Goliat  i els basa en l’article “Death and Dishonor” que el periodista Mark Boal va publicar a la revista Playboy l’any 2003.

El film explica la misteriosa desaparició del soldat Mike Deerfield  (Jonathan Tucker), que acaba de tornar de la Guerra de l’Iraq. El seu pare Hank Deerfield (Tommy Lee Jones) i la seva mare Joan (Susan Sarandon) contractaran la detectiva de policia Emily Sanders (Charlize Theron)…

El director va explicar en una entrevista com  va decidir encarar la història:  “Expliquem la història des del punt de vista d’un nord-americà orgullós, algú a qui podem mirar i afirmar que potser no estem d’acord amb la seva visió política o la seva vida, però és un home amb  moral: sap diferenciar allò que és correcte d’allò que és incorrecte, i que és el clàssic heroi nord-americà (…) Aquest personatge té el mateix pecat que jo, i que la nostra nació en general: l’orgull. És la raó per la qual és un dels set pecats capitals, perquè l’orgull excessiu condueix a la ceguesa. Vam començar amb un home cec que lentament obre els ulls, descobreix la veritat i això el destrueix.” Una pel·lícula que desprèn humanisme i que mostra totes les misèries de la Guerra de l’Iraq.

Director:Paul Haggis

Guionistes: Paul Haggis, Mark Boal

Repartiment: Tommy Lee Jones, Charlize Theron, Susan Sarandon, Jason Patric, James Franco, Josh Brolin, Wes Chatham, Rick Gonzalez, Jonathan Tucker, Jake McLaughlin, Victor Wolf, Barry Corbin, Brent Briscoe, Mehcad Brooks, Wayne Duvall, Frances Fisher, Zoe Kazan, Brandon Weaver

Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 2 (The Hunger Games: Mockingjay part 2)

Què s’ha fet d’aquelles flors?

mockingaypart2poster
cartell/imbd.com

Francis Lawrence dirigeix l’última pel·lícula de la saga dels Jocs de la Fam, basada en els best-sellers de Suzanne Collins. En aquest film la revolució contra el president Snow, ja s’ha convertit en una guerra. Un conflicte, en el qual la protagonista Kantiss és el símbol de l’oposició, però no entén el perquè de tantes morts i tanta violència. A més a més, la segueixen utilitzant com a arma propagandística. Tota una reflexió sobre la revolució, els sistemes democràtics, les transicions i les falses transicions, les guerres i les víctimes civils en un bon film que sobreutilitza la banda sonora.

Continua llegint

Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 1 (The Hunger Games: Mockingjay part 1)

L’ocell revolucionari

Cartell/ http://www.thehungergamesexplorer.com/
cartell/thehungergamesexplorer.com

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de la tercera novel·la de The Hunger Game: Mockingjay (Sinsajo en castellà). Aquesta és la primera part de l’adaptació del tercer i últim llibre de Suzanne Collins. A Mockingjay part I, Katniss, la protagonista, es converteix en un símbol revolucionari.  El film ens mostra una societat antiutòpica on es fa espectacle i propaganda de tot (fins i tot es juga amb conceptes com “revolució” i “contrarevolució”) sense cap mena d’ètica  ni moral per part de cap bàndol. Es tracta d’una pel·lícula  fosca i punyent que a diferència de l’anterior no es perd en batalles, però sí a l’hora d’explicar algunes trames.

Continua llegint