…Figuras ocultas (Hidden Figures) (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 30 de desembre de 2020, podreu veure a Telecinco a les 22:50 aquesta pel·lícula de Theodore Melfi. Va estar nominada a 3 Oscars.

El film explica la història de  Katherine Johnson (Taraji P. Henson), la matemàtica Dorothy Vaughan (Octavia Spencer) i l’enginyera Mary Jackson (Janelle Monáe) que treballaven a l’ala oest de la NASA, fent feina, bàsicament d’oficina, en els anys 60, quan l’entitat tenia l’objectiu d’enviar el primer pilot a l’espai.  Katherine Johnson que era una calculadora se’n va anar a treballar com a matemàtica a l’equip  “Grup de Tasques Espacials” dirigit per Al Harrison (Kevin Costner) i que capitanejava el matemàtic Paul Stafford (Jim Parsons). Paral·lelament, Dorothy  es va encarregar de preparar tot un equip de calculadores per ser competents amb els primers ordinadors i Mary Jackson va lluitar per ser enginyera a la NASA… però abans va haver d’aconseguir que els negres poguessin assistir a les classes de la Universitat de Virgínia per treure’s un postgrau obligatori per treballar a la NASA.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Theodore Melfi

Guionista:Allison Schroeder

Repartiment:Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Monáe, Kevin Costner, Jim Parsons, Mahershala Ali, Kirsten Dunst, Glen Powell, Rhoda Griffis, Ariana Neal, Maria Howell, Alkoya Brunson, Jaiden Kaine, Wilbur Fitzgerald, Saniyya Sidney, Bob Jennings, Lidya Jewett, Ron Clinton Smith, Aldis Hodge

Alita: angel de combate (Alita, Battle Angel)

L’heroïna cíborg

alitaimbd.jpg

cartell/imbd.com

Robert Rodriguez porta a la pantalla gran el còmic de Yukito Kishiro amb guió, entre d’altres, de James Cameron. El film se situa l’any 2663. Aquest món del futur està dividit en dues grans ciutats: Zallem, una ciutat aèria on viuen la gent més rica, i Iron City, on viu la majoria de la gent. Tot això, després d’una guerra que va durar molts anys contra la Unió de Repúbliques Marcianes. Un dia, el doctor Ido descobreix un cíborg abandonat en una deixalleria i decideix reparar-lo… Mentre el doctor Ido no vol que descobreixi la seva anterior identitat,  el seu amic Hugo l’ajudarà a cercar-la. El somni d’Hugo és algun dia arribar a viatjar a Zallem, però per fer-ho s’ha de guanyar una competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella. La narració tracta temes com la delinqüència, les desigualtats socials, la seguretat i  les classes socials i com tots aquests es relacionen entre si. Tanmateix, la història no deixa de ser una reivindicació  feminista que es queda a mitges, ja que acaba reflectint els tradicionals rols de la típica història d’amor.  El film té moments molt bons, però va clarament de més a menys.

Continua llegint

Green Book

En ruta per camins racistes

greenbookimbd

cartell/imbd.com

Peter Farrelly dirigeix aquesta comèdia àcida sobre el racisme. Es tracta d’una road-movie que explica la gira que va fer el cantant afroamericà Don Shirley per l’Amèrica del Sud amb el seu xòfer, Tony “Lip” Vallelonga, d’origen italià.  Durant el trajecte de Nova York fins al sud més profund, es faran paleses les diferències que tenien, no tan sols de raça, sinó també d’educació, cultura i classe social.  De fet,  Don es convertirà en un mestre per a Tony i li ensenyarà a comportar-se i a saber apreciar la música en tota la seva dimensió i, fins i tot, a escriure de manera literària. La narració mostra dues maneres contraposades d’entendre la vida i la cultura. Un bon film, amb moments massa bonistes,  que, amb gran dosi d’humor,  fa una fotografia molt acurada dels Estats Units dels anys 60.

Continua llegint

….Cruce de caminos (The Place Beyond the Pines) (2012)

Cruce de caminos

Cartell/geektyrant.com

Avui, dia 13  de juny de 2018, podreu veure a Cuatro a les 22:45 aquesta pel·lícula de Derek Cianfrance. La National Board of Review dels Estats Units la va situar en el Top 10 de pel·lícules independents de l’any 2013.

El film ens explica tres històries: la primera, de Luke (Ryan Gossling) , un motorista del carnaval ambulant  “Globe of the Death” a  Schenectady ( Nova York). Allà hi té una amant,  Romina (Eva Mendes). Tot canviarà, quan  s’assabenta que tenen un fill en comú i que la noia està convivint amb  un nou amant, Kofi (Mahershala Ali) que li fa de pare . A partir d’aquí,  Luke decideix quedar-se a vora del seu fill i vetllar perquè no li falti res. Per guanyar diners ràpids, es converteix en atracador de bancs. En un moment determinat, es creuarà amb el policia Avery, fet que canviarà la seva vida i la de les seves famílies. Precisament, la segona història és la del policia Avery ( Bradley Cooper), que vol lluitar contra la corrupció a dins del cos policial i que també té un fill petit. La tercera història passa 15 anys després i mostra com és la vida dels seus respectius fills: AJ (Emory Cohen), fill del policia i Jason ( Dane DeHaan), fill del motorista.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Derek Cianfrance

Guionistes: Derek Cianfrance, Ben Coccio, Darius Marder

Repartiment: Ryan Gosling, Bradley Cooper, Eva Mendes, Dane DeHaan, Emory Cohen, Ray Liotta, Rose Byrne, Ben Mendelsohn, Bruce Greenwood, Mahershala Ali, Olga Merediz, Craig Van Hook, Gabe Fazio, Robert Clohessy, Luca Pierucci, Kayla Smalls

Moonlight

La recerca de la pròpia identitat

moonlightcartell

cartell/imbd.com

Aquest film de Barry Jenkins porta al cinema l’obra de teatre “In Moonlight Black Boys Looks Blue” de Tarell Alvin McCraney.  La narració  explica la història de Chiron,  un nen homosexual, que encara ignora la seva condició. Chiron viu en un barri marginal i és maltractat al carrer pels seus companys de classe. Un dia, fugint-ne, es refugia en una casa abandonada, lloc habitual de consum de drogues. Precisament  allà, es trobarà amb un traficant que l’ajudarà a  tornar a casa seva i que, a la llarga, exercirà el paper de pare. La narració ens mostrarà com el protagonista inicia un procés d’autoconeixement, mentre configura la seva pròpia identitat. Una pel·lícula que tot i no tractar directament el tema del racisme, aquest hi és molt present, ja que mostra les dificultats dels negres als Estats Units per ascendir a l’escala social.  Una magnífica obra, dividida en tres capítols (infància, adolescència i vida adulta), que tracta amb realisme  temes tan delicats com la pobresa, la violència, les drogues i, sobretot, l’homofòbia i l’homosexualitat.

Continua llegint

Figuras ocultas (Hidden Figures)

Heroïnes anònimes

hiddenfiugresimbd2

cartell/imbd.com

Theodore Melfi porta al cinema el llibre amb el mateix títol de Margot Lee Shetterly. La pel·lícula explica la història real de tres dones que van ser claus en els anys seixanta en plena Guerra Freda i en el marc de la cursa espacial per aconseguir portar el primer americà a l’espai i, posteriorment, el primer ésser humà  a la lluna: la matemàtica, física i científica espacial Katherine Johnson, la matemàtica Dorothy Vaughan i l’enginyera Mary Jackson. Les tres van patir una doble discriminació: per ser dones i per ser negres. Una  molt bona obra sobre uns personatges oblidats per la història. A més a més, mostra un exemple d’una lluita pacífica  del dia a dia, basada en el talent i en la perseverança.

Continua llegint

Els homes lliures de Jones (Los hombres libres de Jones) (Free State of Jones)

Cant a la llibertat

cartellfreestateofjonesimbd2

cartell/imbd.com

Gary Ross dirigeix aquest film que reivindica  la figura històrica de Newton Knight,  un soldat de l’exèrcit del Sud durant la Guerra Civil dels Estats Units  fins que va decidir desertar l’any 1862. Va tornar  a la seva regió natal, Jones (Mississipi)  i va crear un estat lliure juntament amb altres fugitius de la guerra i  esclaus alliberats.  A més a més, es va aparellar amb una d’aquestes esclaves. Això va provocar que un dels seus descendents, Davis Knight  no pogués casar-se amb una noia blanca i portés al cas a judici ja en ple segle XX i vuitanta-cinc anys després del començament de l’acció. Una molt bona pel·lícula i un excel·lent document sobre la Guerra Civil Americana i la posterior Reconstrucció, però també representa molt més: un  cantant a llibertat i contra el racisme  i tota forma d’esclavisme.

Continua llegint

Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 2 (The Hunger Games: Mockingjay part 2)

Què s’ha fet d’aquelles flors?

mockingaypart2poster

cartell/imbd.com

Francis Lawrence dirigeix l’última pel·lícula de la saga dels Jocs de la Fam, basada en els best-sellers de Suzanne Collins. En aquest film la revolució contra el president Snow,  ja s’ha convertit en una guerra. Un conflicte, en el qual la protagonista Kantiss és el símbol de l’oposició, però no entén el perquè de tantes morts i tanta violència. A més a més, la segueixen utilitzant com a arma propagandística. Tota una reflexió sobre la revolució, els sistemes democràtics, les transicions i les falses transicions, les guerres i les víctimes civils en un bon film que sobreutilitza la banda sonora.

Continua llegint

Los juegos del hambre: Sinsajo – Parte 1 (The Hunger Games: Mockingjay part 1)

L’ocell revolucionari

Cartell/ http://www.thehungergamesexplorer.com/

Cartell/thehungergamesexplorer.com/

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de la tercera novel·la de The Hunger Game: Mockingjay (Sinsajo en castellà). Aquesta és la primera part de l’adaptació del tercer i últim llibre de Suzanne Collins.A Mockingjay part I, Katniss, la protagonista, es converteix en un símbol revolucionari.  El film ens mostra una societat antiutòpica on es fa espectacle i propaganda de tot (fins i tot es juga amb conceptes com “revolució” i “contrarevolució”) sense cap mea d’ètica  ni moral per part de cap bàndol. Es tracta d’una pel·lícula  fosca i punyent que a diferència de l’anterior no es perd en batalles, però sí a l’hora d’explicar algunes trames.

Continua llegint

Cruce de caminos (The Place Beyond the Pines)

 Un motorista, un policia i un destí

Cartell/geektyrant.com

Cartell/geektyrant.com

Derek Cianfrance ens presenta una gran reflexió sobre com el passat d’una generació influeix en la següent,  de com la vida dels pares  pot acabar  influint  en la dels fills. L’excusa: la història d’un motorista especialitzat en espectacles de risc que  es  converteix en un atracador de  bancs amb l’únic objectiu de donar tot el que necessita al seu fill. En aquesta espiral de delictes, es creuarà amb un policia, en una trobada que marcarà els seus destins i els de les seves famílies.  La pel·lícula acaba convertint-se en tres films: la vida de l’atracador, la del policia i el destí dels seus respectius fills.

Continua llegint