Dos a la carta

Comèdia a la carta

Cartell/dosalacarta.com
cartell/dosalacarta.com

El director gironí Robert Bellsolà dirigeix aquesta comèdia en defensa del turisme rural. L’excusa: un broker tornarà a la seva llar de l’Empordà després de la mort del seu pare. Llavors, descobrirà que té un germà basc. Amb la seva ajuda, haurà de vendre el negoci familiar: el restaurant Can Pitu. Es tracta d’una pel·lícula que, entre somriure i somriure aparentment innocent, defensa els locals emblemàtics de poble o ciutat que s’estan perdent enmig de les dificultats econòmiques actuals a favor de les  grans franquícies multinacionals monòtones i impersonals.

El director gironí Robert Bellsolà dirigeix el seu segon film després de Passi el que passi (2011). Dos a la carta  ha estat rodada bàsicament a Girona i a l’Empordà, buscant una manera de reivindicar el territori.

El film explica la història de l’Òscar (Adrià Collado), un broker arruïnat i perseguit per la màfia romanesa, que viu amb la seva dona pija Belén (Carolina Bang). Rep la notícia de la mort del seu pare.  En el llit de mort, el pare li explica que té un germà: Dani (Andoni Agirregomezkorta),  que està treballant en el restaurant de la família. L’Òscar veurà  la venda del negoci familiar com la solució als seus problemes econòmics. Els dos treballadors del negoci, en Dani i en  Marcello (Marcel Tomàs) l’intentaran convèncer de trobar alguna alternativa per no perdre el seu lloc de treball. Mentrestant l’Òscar i en Dani se sotmetran a unes proves per determinar si efectivament són germans.

Adrià Collado fa una bona actuació i demostra una vis còmica sorprenent. Andoni Agirregomezkorta fa una gran interpretació en el paper de Dani. Carolina Bang exagera un pèl massa com a dona pija del protagonista. Melani Olivares destaca en el paper de Yoli, una proveïdora del restaurant. A la pel·lícula també hi intervé, en un paper secundari però potent, Sergi López.  Cal destacar també la presència com a figurants  del cuiner Joan Roca o  el periodista Vador Lladó, entre d’altres.

Tot i el caràcter evidentment intranscendent i comercial de la pel·lícula, els gags còmics són prou divertits. També és destacable la direcció de fotografia.

Robert Bellsolà ha definit en declaracions recents el film com “un conte infantil amb uns personatges adults que es porten com nens”. Un conte que no amaga un missatge clar en defensa d’un model de turisme en perill: els vells establiments de tota la vida que s’estan perdent a favor de multinacionals que fan perdre la identitat d’un poble o d’una ciutat. Una pel·lícula d’un nivell prou acceptable  per passar l’estona -de fet no aspira a res més- i deixar-te relaxar  en l’ambient idíl·lic dels paisatges empordanesos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.